FOTOS | El dia que va caure l’àngel del campanar de Sant Feliu

Es compleixen 300 anys de l’inici de la construcció del campanar de l’església de Sant Feliu. En una paret lateral hi ha una inscripció on es pot llegir “Fou comensat el dia 17 de juny -1724-". Aquell dia es va posar la primera pedra. El campanar, amb els seus 38 metres d’alçada, és un excel·lent mirador sobre el centre de la ciutat i les seves campanes han estat durant segles el popular senyal sonor, tant des del basant litúrgic, Angelus, rosari, difunts..., com del civil, per avisar de desgràcies com focs o tempestes. Es va construir entre 1724 i 1738, seguint un projecte de l’arquitecte Joan Garrido, al costat de l’església que s’havia bastit al segle XV. L’obra es va finançar amb aportacions dels veïns de Sabadell, els vilatans que no podien aportar diners o materials treballaven a les obres. Segons el projecte inicial havia de ser més alt, però degut a la manca de recursos i a un accident que es va produir durant la construcció es va quedar com està. És d’estil barroc, de planta octogonal i amb quatre cossos: els tres primers de pedra i el darrer de rajol de terra cuita. El segon cos presenta un únic ull de bou com a obertura, mentre que el tercer té una fornícula a cada costat, que antigament acollien unes escultures de P. Moixí. La cambra té uns llargs finestrals de mig punt i està rematada per una barana i una torre de ferro que acull les campanes, així com un penell en forma d’àngel. L’interior del campanar consta de les següents parts: La capella del Roser que es trobava a la planta baixa i donava a l’església gòtica. El comunidor que es troba al primer pis amb finestres als quatre vents. L’habitació del rellotge situada al segon pis. No estava contemplada al projecte original. El pis de les campanes en el que hi ha tres campanes. És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres. A dalt de la solera, i des del 1856, s’hi aixeca la torre de ferro amb les campanes dels quarts i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. Aquesta torre de ferro no és l’original. El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església i la capella es van cremar. Com a conseqüència de l’incendi i del posterior enderroc de l’església, l’estabilitat del campanar va quedar afectada i per reforçar-lo s’hi van fer els arcs modernistes que encara avui es poden veure, en què van treballar els arquitectes Enric Saguier i Jeroni Martorell. El rellotge que avui s’hi pot veure es va construir l’any 1903 a la casa de Pablo Odobey du Jura, a França i el va instal·lar el sabadellenc Ramon Utesà. Actualment fa tocar les campanes un rellotge electrònic, programable i que amb una antena registra automàticament els canvis horaris.

El campanar de Sant Feliu, amb els seus 38 metres d’alçada, és un excel·lent mirador sobre el centre de la ciutat i una figura emblemàtica de l’skyline de Sabadell

El setembre de 1981 l’estat de la part superior del campanar era motiu de preocupació per part dels membres de la parròquia i gent propera. Que els suports de les campanes dels quarts estaven en estat ruïnós no era un secret per a ningú. En una visita al campanar, es va poder observar que les columnes de l’estructura de ferro que sostenien les dues campanes de la part superior del campanar es trobaven completament oxidades i podrides, faltaven cargols i la quantitat de pegats i trossos de ferro afegits no aconseguien disminuir l’eminent perill, cada vegada més gran, que una de les campanes es desplomés en caiguda lliure cap a la via pública o bé per l’interior del temple. Els danys en qualsevol dels dos casos serien irreparables. El campanar és de propietat municipal i el Diari de Sabadell del dia 2 de setembre de 1981 anunciava que l’Ajuntament havia pres per fi cartes en l’assumpte, a instàncies del rector i del rellotger municipal encarregat de la conservació de la maquinària, Sr. Domènech. Una enorme grua s’encarregaria un d’aquells dies (la data encara estava per fixar), de desmuntar les dues campanes dels quarts d’hora i la seva estructura de ferro i posar-los sobre el terra de la Plaça Sant Roc amb la màxima delicadesa possible en operació que prometia ser espectacular. El pressupost de la mateixa superava el milió de pessetes i incloïa la restauració de l’àngel-veleta, no obstant, l’Ajuntament no havia previst la restauració de tota la balconada els maons dels quals estaven per caure d’un moment a l’altre, ni la posada en marxa dels focus que anteriorment il·luminaven el campanar a cada Festa Major i no tenen ni tan sols bombetes, ni l’arranjament dels molts deterioraments que s’observaven en la penosa ascensió dels 174 esglaons del campanar. [caption id="attachment_305482" align="alignnone" width="419"] Retall del Diari de Sabadell, 2 de setembre de 1981 | Cedida[/caption] Dos mesos i mig després d’aquella notícia, sense que es dues a terme cap de les operacions anunciades, un episodi de vents huracanats va estar a punt d’ocasionar una greu desgràcia. La nit del dissabte 12 de desembre de 1981, el fort vent va fer caure la figura de l’àngel del campanar. Una ràfega se la va endur i la va fer caure al mig del carrer, afortunadament sense causar cap desgràcia personal. El diari del dimarts 15 de desembre notificava que per causa dels vents huracanats dels últims tres dies, de fins a 90 kms per hora, diversos successos s’havien esdevingut a la ciutat i que l’àngel metàl·lic, situat al capdamunt del campanar de Sant Feliu, havia caigut al buit fins a estavellar-se al terra al carrer de l’Església… sense tocar cap persona. Algun article del mateix diari parlava amb ironia de l’àngel caigut. Cinc mesos després, el maig de 1982, ja es parlava de solució. Al deteriorat campanar de l’església de Sant Feliu li havia arribat la salvació de l’esfondrament, ja que l’Ajuntament es gastaria dos milions de pessetes en la reparació, motivada pel perill de despreniment de les campanes que des de ja feia molt de temps havien deixar de sonar, per allò de les vibracions sobre els fonaments. En breu es podrien iniciar-se les obres, després que a la darrera sessió de la Comissió Municipal Permanent s’havia aprovat un dictamen per a la despesa de dos milions de pessetes en la seva reparació. La figura de l’àngel estava guardada en un dels magatzems municipals. El dilluns 27 de setembre de 1982, el Racó del Campanar va atreure l’atenció de molts sabadellencs a causa dels treballs de desmuntatge de les campanes del campanar de l’església de Sant Feliu, amb una immensa grua, per reparar el conjunt deteriorat i portar a la pràctica la inversió que al seu dia havia aprovat l’Ajuntament de Sabadell perquè les campanes de l’església poguessin tornar a sonar, després de tant de temps d’estar emmudides pel perill que suposaven les seves vibracions per als fonaments de l’entramat que les subjectava. [caption id="attachment_305483" align="alignnone" width="488"] Inscripció a la paret del campanar | Cedida[/caption] A primers d’octubre el campanar de l’església de Sant Feliu tornava a tenir les campanes i ja estava tot a punt per que de nou es poguessin sentir des de qualsevol indret del centre de la ciutat. L’operació d’arranjament havia durat vuit dies, de dilluns a dilluns, culminant amb la col·locació de l’àngel al punt més alt del campanar. De fet, però, no era l’original sinó una copia, realitzada amb especial cura la Caldereria Guillem, on havien construït el suport de les dues campanes. Un tècnic de l’empresa responsable de la reparació va explicar que no s’havia tocat res de les campanes, que eren les mateixes, i que estaven en molt bon estat malgrat la seva antiguitat de més de cent anys. El treball que s’havia realitzat era sobre al conjunt dels suports de dalt i de baix. La part amb forma hexagonal s’havia construït amb bigueta d’acer estructural tipus grey i les columnes de barra perforada d’acer. La figura de l’àngel era exactament igual a l’anterior però amb una planxa d’acer més gruixuda i de superior qualitat que l’anterior. Totes les peces antigues es varen guardar atès que estaven carregades d’història, havien durat més de cent anys i havien suportat greus disturbis. Tota la tasca de reconstrucció dels suports de les campanes dels quarts va anar a càrrec de tres empreses sabadellenques: Construccions Roviras que va fer la part de paleta, bastint un robust hexàgon amb briques sobre el que s’aguanta tot el suport; la Caldereria Guillem que va construir i soldar els suports i va retallar la figura de l’àngel i els Tallers Francisco Torras i Fills que va dur la direcció tècnica i va fer el muntatge. Tot plegat una feina col·lectiva, ben coordinada per obtenir un bon resultat. Fotos de Juanma Peláez: [caption id="attachment_305476" align="alignnone" width="700"] El campanar de Sant Fèlix | Juanma Peláez[/caption] [caption id="attachment_305477" align="alignnone" width="700"] El campanar de Sant Fèlix | Juanma Peláez[/caption] [caption id="attachment_305478" align="alignnone" width="700"] El campanar de Sant Fèlix | Juanma Peláez[/caption] [caption id="attachment_305479" align="alignnone" width="700"] El campanar de Sant Fèlix | Juanma Peláez[/caption] [caption id="attachment_305480" align="alignnone" width="700"] El campanar de Sant Fèlix | Juanma Peláez[/caption]