Mossèn Gaietà Clausellas, pare dels pobres i màrtir per raó d’odi de la fe

El passat 13 d’abril, el papa Francesc va aprovar el decret que reconeix “el martiri per raó d’odi de la fe” de dos catalans assassinats durant la Guerra Civil: el sacerdot sabadellenc Gaietà Clausellas i Ballvé i el laic i pare de família Antoni Tort. Amb aquest decret, el pontífex confirma que seran beatificats properament. Mossèn Gaietà Clausellas va ser assassinat per un escamot el dia 14 d’agost del 1936, a la carretera de Matadepera, a prop de Sant Julià d’Altura. La notícia de la seva mort va causar gran impacte entre els sabadellencs. Tothom sabia a Sabadell qui era mossèn Gaietà. Les persones i les famílies catòliques l’apreciaven per aquelles virtuts sacerdotals i personals, tan senzilles i tan estimables, que li feien ser als ulls de la gent un sacerdot modèlic i abnegat, que no sortia mai de la seva esfera habitual d’acció, però quan el cercaven per demanar-li consol o ajut el donava sempre. Els conciutadans que no practicaven habitualment la religió catòlica estimaven i apreciaven mossèn Gaietà. Els intel·lectuals veien en aquell sacerdot catòlic una abnegació i una puntualitat exemplars en el compliment d’uns deures que sabien o endevinaven no pas sempre agradosos de complir, i coneixien el doll de bondat que ornava el seu caràcter. El poble el respectava i l’admirava, sabien d’ell que era el capellà de l’Asil d’Avis, institució reconeguda i estimada per tothom. Sabien també que era un home bo de cap a peus i que no desdenyava, sinó tot el contrari, d’entrar a les cases humils a portar-hi consol en les tristeses i almoina en les dificultats. Sabia tothom que mossèn Gaietà no s’havia aferrissat mai en lluites polítiques, encara que havia complert els seus deures de ciutadà cada vegada que calia. Aquest apartament de l’apassionament polític (aleshores font d’odis, justificats, o no, i la certesa que es podia guanyar aversions i antipaties per part d’un sector o altre) havia situat mossèn Gaietà en l’estima popular per damunt d’aquest ordre de lluites. Quan passava pel carrer, la gent pensava: “Aquest home és un sant”. Hom es preguntava qui podia desitjar la mort del pare dels pobres? [caption id="attachment_304488" align="aligncenter" width="487"] Retrat de mossèn Gaietà Clausellas i Batlle / Fons Ricard Simó Bach[/caption] El bisbe Salvador Cristau i Coll ha expressat el seu agraïment al Sant Pare pel reconeixement d’aquest prevere tan estimat pels sabadellencs, un veritable model de santedat en l’entrega i servei als més senzills, als pobres i als malalts. Un home de pau, un sacerdot que visqué la seva consagració amb radicalitat fins a donar la vida, un home senzill, auster i entregat, que no es reservà res per a ell mateix sinó que sempre estava al servei dels altres. Gaietà Clausellas i Ballvé va néixer a Sabadell, al carrer de la Salut, el dia 29 d’agost del 1863. Els seus pares, Vicenç Clausellas i Maria Ballvé, eren de condició humil. El pare feia jornals de pagès i la mare havia d’estar a casa cuidant la mainada, el Gaietà era el quart de cinc germans: Ramon, Gabriel, Antoni, Gaietà i Josep. El Gaietà va estudiar al Col·legi dels Pares Escolapis, on va tenir mestres com els pares Joaquim Casanovas, Francesc Sallarès o Joaquim Corominas, que el van educar i influenciar. Les seves notes no eren res de l’altre món. Mossèn Blai Blanquer, prevere jubilat de la Parròquia de Sant Feliu, escriu: “A l’etapa escolar als Escolapis de Sabadell les seves qualificacions eren d’aprovat, equivalent al meritus de gairebé tots els cursos del seminari de Barcelona. Amb tot, a punt de ser ordenat, una nota de la direcció adverteix que era dòcil de caràcter i exemplar de conducta. Escrivia amb lletra primorosa però només se li coneix una sola pàgina publicada. I una afonia crònica li dificultava la predicació. Quin lideratge podia tenir un capellà amb tantes limitacions humanes?” La seva vocació sacerdotal venia influenciada, potser, pel seu oncle reverend, Gabriel Ballvé i Llobet, sacerdot que el batejà i que era el conseller de les famílies Ballvé i Clausellas. El Gaietà, la carrera sacerdotal la va cursar als PP. Escolapis, al Seminari Diocesà i al Seminari de Barcelona. Va ser ordenat sacerdot el 26 de maig del 1888, quan tenia 24 anys. La seva primera missa la va celebrar vuit dies després. El setmanari Lo Catalanista del 3 de juny de 1888 publicava: “Avui a las deu del matí, celebrarà en la Parroquial Iglesia de la Puríssima Concepció, sa primera Missa don Gaietà Clausellas i Ballvé. Apadrinaran al nou celebrant son oncles, lo Rvnt. don Gabriel Ballvé i Llobet y sa germana donya Teresa. La càtedra de l’Esperit Sant, està a càrrec del Rvnt. P. Antoni Faulí de la Companyia de Jesús, qual prèdica suposem que es farà en català, tota volta que las invitacions estan redactades en la llengua que ens és pròpia. Ho celebrem i felicitem al celebrant per l’acte que deu verificar avui”.

Les restes de mossèn Gaietà Clausellas i Ballvé són enterrades a l’església de Sant Feliu, a la capella de la Mare de Déu de Montserrat des del juny del 1957

El bisbe el va cridar a la tasca sacerdotal i el juliol d’aquells anys va ser nomenat vicari-coadjutor de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, on va estar fins al 1893, quan va ser anomenat coadjutor de la Parròquia Arxiprestal de Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú. El juny del 1898 va ser destinat pel càrrec de coadjutor de la Parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Jesús Farrés i Bernaldo escriu a Mossèn Gaietà Clausellas, Biografia i semblança espiritual: “Amb el doctor Sardà eren molt bons amics. Es clar que no cal pas remarcar que mossèn Gaietà ho era amb tothom, de bon amic; però envers el doctor Sardà i Salvany sentia un afecte intens, una mena de devoció, podem dir. El tenia de confessor, i hi estava contínuament en contacte; el visitava molt sovint, i el doctor Sardà, quan no estava bo, li feia visitar els avis malalts, cosa que mossèn Gaietà complia ben de gust. I sempre que podia deia Missa a la capella de l’Asil”. [caption id="attachment_304489" align="alignnone" width="700"] Grup d’avis i noies voluntàries al pati de la Casa de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Al centre de la fotografia, mossèn Gaietà Clausellas. 1927 / A.H.S[/caption] Un cop mort el doctor Sardà i Salvany, mossèn Gaietà manifestà al doctor Lluís Carreras el seu anhel d’esdevenir el successor de Sardà a l’Asil dels Avis. El doctor Carreras li ho gestionà, i el juliol del 1916 li era assignat el benefici vacant per la mort del doctor Sardà, que tenia el títol de la Puríssima Concepció, i al qual aleshores fou annexat el càrrec de Capellà de l’Asil. Aleshores, mossèn Gaietà va anar a viure al carrer de Sant Josep, on habitava el doctor Sardà després de cedir casa seva per fer-hi l’Asil. Es podria dir que, aleshores, la vida de mossèn Gaietà Clausellas ve prendre el seu aire definitiu i un ritme que només havien de trencar els esdeveniments tristíssims de les darreres setmanes de la seva vida. L’aixecament feixista del 18 de juliol del 1936 va provocar l’esclat revolucionari als llocs on no havia triomfat. Els escamots antifeixistes anaven a la caça d’eclesiàstics, empresaris i militants de dretes. L’anticlericalisme venia de lluny. Capellans i monges havien de marxar o amagar-se allà on fos. Hom podia pensar, en aquell ambient de preguerra, que mossèn Gaietà era prou conegut a Sabadell i prou sabuda la seva actuació perquè estigués a cobert de qualsevol perill. Ben aviat es va evidenciar que el sol fet de ser consagrat al servei de Déu pel sacerdoci ja constituïa motiu suficient per ser assassinat. Fou aleshores que diverses persones s’aproparen a mossèn Gaietà per fer-lo evadir del perill que representava restar a casa seva; consells que va agrair i refusar. [caption id="attachment_304487" align="alignnone" width="438"] Trasllat de les restes de mossèn Gaietà Clausellas Ballvé. Processió al seu pas pel carrer de la Salut de Sabadell. 1957 / a.h.s[/caption] El dia 13 d’agost, la casa de mossèn Gaietà va sofrir un registre per part d’uns milicians, dient que hi buscaven armes. No en van trobar, naturalment. En marxar, un dels milicians va dir a mossèn Gaietà que no li havia de passar res. Però l’endemà, vigília de la Mare de Déu d’agost, cap al tard, un vehicle es va aturar al davant de la porta, tres individus armats van demanar a mossèn Gaietà que els acompanyés a Castellar, a la Torre de l’Argemí, on estaria més segur que no pas a casa seva. Diuen que mossèn Gaietà va moure el cap dubitativament, convençut com devia estar que el seu destí era ben diferent del que li deien; però no va fer cap comentari. Es va acomiadar breument de la seva cunyada, i posant afablement la mà damunt l’espatlla d’un dels que hi anaven va dir amb naturalitat: “Anem, nois, anem”. Van pujar tots quatre al cotxe i van marxar. En saber-ho, un dels amics que l’havia visitat sovint, l’arxiver Miquel Carreras i Costajussà, va parlar de forma urgent amb el líder sindicalista Josep Moix, que va cridar un ordenança perquè truqués al control de la carretera de Castellar i impedís el pas al cotxe que duia a mossèn Gaietà. El cotxe, però, no va anar a Castellar, va agafar la carretera de Matadepera. El capellà terrassenc Josep Cardús i Grau explicava que quan li preguntaven què volia ser de gran deia “capellà”. Abans de la guerra, passaven l’estiu a ca n’Argelaguet, una masia amb habitacions i dret a cuina, a mig camí entre Sabadell i Matadepera, a Sant Julià d’Altura. I que un dels dies eren a una masia veïna, a ca n’Ustrell, i des d’allà van sentir trets. Ja coneixien el tipus de cotxe i van tenir la curiositat d’anar-hi, havien assassinat mossèn Gaietà Clausellas i Ballvé, el capellà de Sabadell, el cos del qual encara estava calent, estava sagnant. Uns dies abans havien cremat l’església de Sant Julià d’Altura.