El Centre d’Esports visita l’Olímpic de Terrassa (diumenge, 18:30 h) en un derbi que pot ser decisiu. Per tot el que està en joc i perquè tot just manquen tres jornades per acabar la lliga. Després de l’últim triomf davant de la Peña Deportiva, els de David Movilla són quarts i, malgrat que amb els eivissencs les sensacions no van ser les millors, un triomf sempre fa que la confiança creixi. “Sumar tres punts sempre és important i satisfactori, però ens ha servit per ser conscients que guanyar és molt complicat. Les dues últimes golejades a casa havien creat una visió que no és realista i, si hi havia algú confiat, va servir com a cop de realitat de la dificultat que suposa aconseguir victòries”, admet el tècnic.
Una nova prova per consolidar la posició de play-off i donar una passa endavant per certificar-lo serà la d’aquest diumenge, amb 1.300 arlequinats a les graderies i un ambient de partit gran. Els locals també han adquirit prop d'un miler d'entrades. Una de les claus estarà en l’encert a les àrees. “Per com és la categoria, marcar primer et dona molt, però davant d’un equip com el Terrassa, encara més. Són molt sòlids i és molt difícil remuntar un marcador advers contra ells. Serà important colpejar-los primer i tenir encert en les primeres arribades”, analitza el basc. L’única novetat confirmada per al duel serà el retorn de Javi Morcillo després de complir cicle d’amonestacions la setmana passada. Caldrà esperar per saber si Movilla aposta pels tres migcampistes, com al Sardenya, o manté el doble pivot, sacrificant un dels disponibles.
Un Terrassa que necessita guanyar
Al davant estarà un Terrassa que necessita guanyar per mantenir vives les opcions de play-off. De fet, una derrota egarenca faria matemàticament impossible que superessin el Centre d'Esports a la taula, situant-los a vuit punts amb només sis en joc. Els de Víctor Bravo arriben al duel després d’una polèmica derrota al Narcís Sala (3-1) que els ha situat desens amb 45 punts. “És un equip competitiu, amb jerarquia i autoritat. Tenen capacitat per portar el pes quan toca i per defensar amb ordre quan els dominen. Sí que és cert que han tingut algun resultat allunyat de les seves expectatives, però també han tingut dinàmiques molt bones de resultats”.
Durant la temporada, el conjunt egarenc ha viscut una autèntica muntanya russa d'emocions. Després d’un inici dubtós i la destitució de Chus Trujillo, l’equip va donar una passa endavant amb l’arribada de Bravo, fins i tot assaltant places de play-off, però una nova mala dinàmica els va condemnar a mirar cap a baix. Dues victòries consecutives els van tornar a esperançar i, finalment, aquesta darrera derrota els ha deixat en mig de totes les lluites. Ara, tenen l'última oportunitat de mirar cap a dalt.
Precedents
Pel que fa a precedents, ambdós conjunts s'han enfrontat en tres ocasions, des de la refundació del Terrassa. A l'Olímpic, els dos de Copa Catalunya, el 2011 i el passat mes de gener, es van saldar amb victòries arlequinades per 0-1 i 1-2. Si agafem també els duels amb el club predecessor, els enfrontaments superen el centenar. Per trobar l'últim partit de lliga entre ambdós conjunts cal remuntar-nos a fa més de quinze anys. Va ser el setembre del 2009, mesos abans del descens dels egarencs que va tallar de soca-rel els derbis vallesans fins a aquesta temporada. Aleshores, el resultat va ser d’1 a 1. Juvenal va avançar els arlequinats en els primers minuts, però Iván Díaz va fer la igualada definitiva. La darrera victòria local va ser fa 23 anys, l'abril del 2002, quan els egarencs es van imposar per 1-0.
