Una desena de més de 100 milles, més d’una vintena superant el recorregut d’una marató i 225 en total. Aquest és el currículum del Carlos Martínez, un ultrafondista sabadellenc que s’ha aficionat als reptes. Fa un parell d’anys va ser capaç d’acabar la Spartathlon, el camí que va fer Filípides des d’Atenes fins a Esparta. En total, 246 quilòmetres de patiment i força de voluntat per emular l’emissari grec i completar una experiència única. Fa alguns mesos, es va tornar a posar la granota de treball per completar la Milà-Sanremo. La volta ciclista? Sí, la volta ciclista, però corrent. Més de 280 quilòmetres de recorregut fins a arribar a la costa italiana i mullar els peus en el mar de la Ligúria.
Un centenar de corredors van iniciar la cursa, però només trenta-tres la van poder finalitzar. Entre ells, el Carlos, segon espanyol en finalitzar el recorregut en una quinzena d’edicions amb un temps de 44 hores. Més enllà de tota la mística d’una cursa d’aquestes característiques, també hi ha diversos trets que la fan més excepcional encara. Una d’elles és que no tallen les carreteres i quan arribes a la zona de costa, els últims vuitanta quilòmetres, has d’anar amb compte amb els cotxes. “Acabes amb mal de cervicals perquè has d’anar pendent dels cotxes i quan estàs cansat tendeixes a abaixar el cap”, recorda. També és estrany que, durant el recorregut, no hi ha limitacions a l’hora de fer aturades. “Pots anar a comprar-te un gelat, a un supermercat o a menjar una pizza en un restaurant. L’únic que no pots és escurçar el recorregut”, explica.
Fites a part, el Carlos, que va començar a córrer per acompanyar un amic seu que volia fer més exercici i per continuar fent esport després de deixar el futbol sala, proclama que no només els més ràpids poden fer curses d’ultradistància. “Jo normalment no acabo dels primers ni en les curses llargues ni en les curtes. Acabo per la meitat. Al final, m’agrada dir que tot és qüestió d’entrenament i voluntat. Que completar grans recorreguts no és només pels més ràpids i més forts”, afirma. En tots els anys que porta fent curses, ha acumulat un bon llistat d’anècdotes curioses. Des d’arribar tard a una cursa o haver d’acompanyar un corredor a la meta perquè no es retirés fins a gatejar per una muntanya inclinada per vertigen o pensar que estava corrent contra direcció pel cansament acumulat. Entre els reptes de futur, Martínez aspira a córrer la Bad Water dels Estats Units. “Presentaré currículum pel 2026, m’agradaria molt”, afirma. Un nou repte a l’horitzó per un somiador que vol continuar corrent pel món.
