És setmana de derbi vallesà. Es nota en l'ambient, en l'afició i en les ganes. Terrassa i Sabadell ja van escalfar motors amb el 'Media Day' del dimecres passat abans d'un duel que pot ser decisiu per a les aspiracions del dos equips. Més de 1.300 arlequinats seran a la grada de l'Olímpic i també prop d'un miler d'egarencs (més enllà del socis) ja han adquirit les seves entrades per a l'enfrontament de màxima rivalitat vallesana. En les últimes dècades, diversos jugadors i tècnics han passat pels dos equips.
Un d'ells, Cristian García, terrassenc i sorgit del futbol base del club egarenc que va estar al Terrassa del 1999 fins al 2005, incloent l'etapa daurada a Segona, i després va tornar al club per retirar-se el 2017. Entre una etapa i l'altre, García va jugar dues temporades al Centre d'Esports, entre el 2013 i el 2015, a la categoria de plata del futbol estatal, i deixant un gran record en el lateral dret de la Nova Creu Alta. Actualment entrena el San Cristóbal, a Tercera Federació, i en aquesta entrevista recorda les seves experiències als dos clubs a les portes del derbi d'aquest cap de setmana.
Remuntant-me una mica als orígens, sent de Terrassa, vas arribar al primer equip molt jove. Com ho vas viure?
Bé, la veritat que va ser sorprenent perquè havia estat un jugador que tampoc en categoria de base havia jugat a gran nivell. Després de juvenil d'últim any em van oferir fer la pretemporada amb el primer equip i a partir d'aquí va sorgir tot. Va ser sorprenent perquè ningú, ni tan sols jo, ho esperàvem, però vaig aprofitar l'oportunitat que em van donar. Jugar a l'equip de casa i aconseguir l'ascens a Segona Divisió, on vam estar tres anys, sempre és enriquidor i dona gust.
En el moment que et donen l'oportunitat suposo que no t'esperaves tot el que vas viure després?
No, perquè al final quan vaig pujar vam estar tres anys a Segona B i feia molt de temps que el club no tocava el futbol professional. L'últim any sí que teníem equip per a ascendir, però tampoc estàvem en les travesses després de ficar-nos com a cinquens al play-off. Va ser espectacular ascendir com ho vam fer.
Parlant una mica de derbis, curiosament, en el teu primer derbi vas marcar un gol que a més va ser el primer amb el Terrassa, com recordes aquest moment?
Ho recordo amb alegria. Quan un és lateral i fa un gol, el veu d'una altra manera perquè és una situació que es dona poques vegades i més en un derbi. Els partits contra el Sabadell eren bonics sobretot perquè les dues aficions es mobilitzaven. En aquella època, quan jo vaig fer el gol, el Sabadell estava per damunt. Crec recordar que va jugar el play-off aquell any i nosaltres estàvem en una mala ratxa.
Ara ho comentaves, que eren enfrontaments especials sempre amb el Sabadell i també per tot el que generava a la ciutat. Com recordes les setmanes de derbi? Notàveu un ambient diferent per les ganes que hi havia del partit?
Jo crec que pel que fa als jugadors, sempre t'enfoques en el mateix sentit. Qualsevol partit és important. Quan ja estàs en uns nivells com Segona B, un derbi és especial perquè mobilitza a molta més gent i en aquest partit l'assistència es multiplica per dos o per tres i és la rellevància que té, que és més gran que els tres punts.
Sent tu també de Terrassa, tenies aquest doble al·licient que potser jugadors de fora no tenien tant?
Bé, sí, sobretot perquè ets de la casa i tens amics i familiars que poden viure el futbol d'una manera més efusiva. Sempre vols guanyar a l'etern rival. És un sentiment tant de Sabadell cap a Terrassa com de Terrassa cap a Sabadell, però al final no deixa de ser un partit de futbol. Hi ha rivalitat, però jo crec que el millor és portar-la amb naturalitat.
- García, amb el Terrassa / Terrassa FC
Quan vas marxar del Terrassa, vas passar per diversos equips, la majoria a Segona Divisió, fins a fitxar pel Sabadell. Tenies ganes de tornar a jugar prop de casa?
Sí, al final es van donar diverses situacions. L'últim any havia estat a Còrdova, ja tenia el meu primer fill i la persona més important perquè jo vingués aquí va ser Miquel Olmo, que estava en el cos tècnic de Javi Salamero. Amb el Miquel m'ha unit una bona relació des de la seva època de Terrassa i som amics de tota la vida. Em va comentar l'oportunitat de venir a Sabadell i es van donar les circumstàncies. Tornar a casa sempre és bo.
Com recordes aquells anys al club?
El primer any va ser meravellós, sí que és veritat que vam començar amb alguns dubtes, però després, amb el canvi d'entrenador, que el Miquel va agafar les regnes, va saber connectar amb l'equip i allà estan els números. Jo crec que el dia que empatem contra el 'Recre', si haguéssim estat capaços de guanyar, o el dia del Madrid Castilla, que podríem haver tret un punt... hauríem jugat un play-off a Primera Divisió. Sí que és veritat que el segon any jo crec que es va debilitar molt l'equip, no vam ser capaços de prendre el curs a la categoria. Amb la destitució del Miquel vam estar deu partits sense guanyar, que això és una llosa molt gran a la categoria. Amb Mandiá vam millorar, però jo recordo un partit molt marcat, que és el dia del Mallorca, que ens empaten en el descompte. Ho tinc marcat perquè sé que aquest partit, guanyant-lo, trèiem el cap, estàvem fora del descens. Hauria estat una pujada d'adrenalina. Crec que a partir d'aquí no vam ser capaços de capgirar la situació i va ser una pena la veritat perquè estava bé al club.
Tornant a aquest primer any, la segona volta amb Miquel Olmo, un altre de Terrassa, va ser espectacular. Teníeu aquesta sensació de dir, si ens fiquem al play-off, tenim moltes opcions de pujar perquè venim amb la moral pels núvols.
Sí, érem un equip que a casa érem demolidors. Recordo de jugar amb Juanjo, amb Longás, amb Hidalgo... et puc dir l'11 de memòria. Quan guanyem al Tenerife ens vèiem amb opcions, però sí que és veritat que fora de casa baixàvem molt les prestacions i això és el que ens va pesar per poder fer el play-off.
Igual no us haurien deixat tornar a entrar a Terrassa.
(Riu) Tant de bo haguéssim jugat el play-off. Jo tinc una espina clavada, he jugat molts partits a Segona, però no he jugat mai un play-off a Primera. L'objectiu sempre és estar el més amunt possible i hauria estat bonic poder ascendir amb el Sabadell, per què no? Jo soc terrassenc, tinc estima al Terrassa, em vaig deixar la vida en el moment en què vaig estar com a jugador i també com a entrenador, però quan vaig estar a Sabadell també va ser casa meva. He deixat grans amics en els dos clubs.
- Cristian García, en un partit de la seva etapa al CE Sabadell / P. Figueras
Quines diferències veus en la manera de viure el futbol a Sabadell i Terrassa?
Són diferents. Jo crec que és una cosa que ve arrelada del passat. A Sabadell s'ha viscut el futbol d'una manera que a Terrassa no. És veritat que les autoritats i la gent no li han fet tant costat. A l'hemeroteca em remeto. El Sabadell ha tingut gent des dels estaments que ha estat capaç de donar-los més suport. Jo també vinc de jugar a Andalusia i es viu el futbol d'una altra manera totalment diferent. Aquí, al final, hi ha equips com el Barça o l'Espanyol que estan molt a prop, però tu te'n vas a Còrdova i Córdoba CF només n'hi ha un, estigui a Segona o a Tercera Divisió.
Parlant una mica del partit d'aquest diumenge, no sé si has seguit la Segona Federació aquesta temporada, però què t'esperes del derbi?
Sí, la segueixo. Amb el canvi d'entrenador, al Sabadell li va costar al principi. Amb Movilla va estar alguns partits que semblava que no arrencava, però ara ha agafat una velocitat de creuer. És un equip que té molt bons jugadors, està ben treballat. No quedaran campions, que segurament era l'objectiu, però tenen a prop la classificació per al play-off. I el Terrassa ha agafat una ratxa negativa en el pitjor moment. S'ha quedat entremig. Intentarà guanyar perquè és un derbi, però jo crec que el Sabadell arriba una mica millor.
Des de la teva experiència, creus que al Terrassa li pot haver pesat el tema institucional?
Jo crec que són situacions que no són bones per a ningú. Imagina't que tu treballes sabent que l'empresa la vendran i no saps què passarà... Els jugadors no deixen de ser humans que tenen les seves preocupacions i la seva família. No és tan fàcil abstreure's. Sí que quan entres en un camp de futbol oblides les coses extraesportives, però afecta la confiança i mentalitat del jugador.
Et mulles amb una porra?
Un empat (riu). He estat molt bé en els dos clubs i els desitjo el millor.
