Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la
petanca és un “joc molt semblant a les botxes que es disputa entre dos jugadors o dos equips i consisteix a
fer rodar unes boles fins a situar-les al més prop possible del bolig”. Ara bé, per als seus practicants, és molt més que un joc: és un esport federat, competitiu i en creixement, i això s'ha pogut comprovar aquest diumenge 6 d’abril al camp de terra de Can Rull, a Sabadell, on es s'ha disputat la fase prèvia del Campionat d’Espanya de petanca, amb la coorganització del CP Arraona Merinals.
Un esport viu, jove i en expansió
“Avui tenim
més de 200 jugadors repartits pel camp”, afirmava amb orgull
Cándido Robles, secretari general de la Federació Catalana de Petanca. Robles defensa amb fermesa que la petanca no és un esport de passat, sinó de present i futur: “És un esport jove també. Tenim molts jugadors juvenils, campions d’Europa i del món”.
[caption id="attachment_339980" align="aligncenter" width="700"]
Cándido Robles / JUANMA PELÁEZ[/caption]
També destacava el nivell estatal: “A Espanya, el nivell és alt, aconseguint arribar a finals del campionat del món i també guanyant-les, sempre amb molt bona classificació”. Tot i les rivalitats inevitables, assegura que preval l’esportivitat. I va més enllà, parlant de l’impacte social: “
Aquest és un esport que fa ciutat i fa barri. Els veïns i amics s’uneixen per jugar. A Can Rull i a Sabadell en general sempre es fomenta”.
Trencant estereotips generacionals
Un dels tòpics més estesos sobre la petanca és que només la practica gent gran. Però els mateixos jugadors desmunten aquesta idea.
Pablo Ordoñez, jugador de 20 anys del Club de Petanca Santa Lucía, que fa vuit anys que competeix, ho deixa clar: “
La petanca no és un esport només per a gent gran”.
[caption id="attachment_339982" align="aligncenter" width="700"]
Pablo Ordoñez / JUANMA PELÁEZ[/caption]
També ho defensa
José Enrique Gascón, del Club de Petanca Canovelles: “El públic es pensa que la petanca és un esport només per a la gent gran, i ho és, però també pels més joves. Tenim juvenils que han estat campions del món”. Per a ell, aquest esport destaca per
fomentar l’agilitat mental i la concentració, qualitats essencials per a qualsevol esportista.
[caption id="attachment_339979" align="aligncenter" width="700"]
José Enrique Gascón / JUANMA PELÁEZ[/caption]
Normes i futur
Un altre punt clau és la rigorositat amb què es regeix aquest esport.
Juan Castañer, un dels
àrbitres del torneig, explicava que “les mesures essencials pel bolig són entre 6 i 10 metres” i que cal vigilar de no trepitjar el cèrcol. També insistia en la necessitat de comportar-se adequadament: “
Els àrbitres sempre estaran atents amb les targetes, fins i tot la vermella, que expulsa un jugador totalment del campionat”.
[caption id="attachment_339981" align="aligncenter" width="700"]
Juan Castañer / JUANMA PELÁEZ[/caption]
Castañer confia en el futur: afirma que
els més petits “
estan pujant amb força” i augura un avenir brillant per a la petanca catalana.
L'esport que uneix generacions
Per a molts, la petanca també és una manera de connectar amb la família i reforçar llaços. Ho exemplifiquen perfectament
Cristian Cortès i el seu pare
Diego, del Club de Petanca L’Esplanada. Cristian recordava emocionat: “El primer campionat a Catalunya el vaig jugar quan era un nen amb el meu pare i ara, molts anys després, hem tornat.
Aquest és el millor regal que et pot donar l’esport”.
[caption id="attachment_339984" align="aligncenter" width="700"]
Cristian i Diego Cortés / JUANMA PELÁEZ[/caption]
[caption id="attachment_339983" align="aligncenter" width="700"]
Iván Cano / JUANMA PELÁEZ[/caption]
Iván Cano, vicepresident del Club de Petanca Rocapalmera de Mataró, confessava que abans gaudia més de la competició, però que ara el que li fa més feliç és
“jugar amb els amics i la família”. Això sí, no oblida “les tensions i rivalitats fortes" dels tornejos.
FOTOS DE JUANMA PELÁEZ:
