Sovint, la diferència d'edat i les prioritats vitals entre membres d'una mateixa família poden dificultar el trobar aficions comunes. Moltes vegades, aquests espais o moments per gaudir amb els més propers, apareixen en el món de l'esport. És el cas dels Barberà, el pare i els dos fills practiquen el tennis taula a la secció del CN Sabadell. Aquesta passió conjunta els ha permès viure un bon grapat d'experiències que mai haurien imaginat i que, segurament, no haurien estat possibles d'una altra manera.
El pare, Joan Barberà Petit, és el gran precursor del tennis taula en la família. Després de gairebé quatre dècades amb la pala com a aliada, des de fa alguns anys gaudeix d'aquest esport amb els seus fills, el Joan i el Quim Barberà Soler, que es van iniciar en aquest món gairebé de casualitat. "Nosaltres jugàvem a futbol i, un estiu, a Mallorca, vam provar de jugar a ping-pong. Ens va agradar i ens hi vam quedar", recorden. En un inici combinaven el futbol i el tennis taula, però per logística familiar i l'augment de les hores d'entrenament, després de la pandèmia ho van apostar tot a la pala.En posicions altes dels rànquings per edats
El Joan Barberà Soler, germà gran, es troba actualment al CAR de Sant Cugat, estudiant i entrenant. Als quinze anys, és considerat un dels millors de la seva generació a escala estatal, es troba consolidat entre els tres millors de Catalunya i, malgrat que acostuma a jugar amb el segon equip de Primera Nacional, ja ha competit en diverses ocasions a la Divisió d'Honor, l'última vegada el passat cap de setmana davant del Club Palma, a més aconseguint els dos punts en els seus enfrontaments. Veient el creixement i aspiracions del Natació Sabadell a la categoria, el palista no descarta poder estar amb l'equip a la màxima categoria en un futur pròxim. "Si s'aconsegueix l'ascens i tinc el nivell per jugar a Superdivisió, doncs seria una gran oportunitat i més encara en el club on he estat sempre", admet. Dos anys menys, tretze, té el Quim, germà petit, i que va seguir uns tempos similars al Joan en la pràctica del tennis taula. També ocupa posicions capdavanteres en el rànquing català de la seva categoria, ha estat subcampió estatal i actualment juga en l'equip de Tercera Nacional de la secció del Club. El jove palista defineix el tennis taula com "un esport que m'ha seguit tota la vida i que espero continuar practicant durant molts anys més". A més, creu que "vius coses que cap altra disciplina et dona per la quantitat de tornejos i la força mental que has de tenir per practicar-lo". [caption id="attachment_339795" align="aligncenter" width="700"]
Els Barberà, a la sala de tennis taula del Club / J. Peláez[/caption]
Des que van fer el pas d'apostar únicament pel tennis taula, l'augment del nivell ha crescut en consonància amb les hores d'entrenament. Això ha provocat una major disciplina a l'hora de gestionar els estudis. "Ara, al CAR, no hi ha tanta exigència amb els deures i les classes són més curtes. Sí que quan estic fora perquè hi ha competicions, torno i he de recuperar una setmana i mitja de feina", explica el Joan. "L'any passat em va costar una mica més perquè era el primer a l'ESO, però ara ja m'he adaptat millor a la situació i, per exemple, si algun dia m'he de llevar més d'hora per acabar alguna feina, doncs ho he de fer. Sí que, quan vaig a entrenar, només penso en el tennis taula i quan arribo a casa a l'inrevés: fer els deures o estudiar i intentar aprofitar aquestes hores lliures", afegeix el Quim.
Els dobles, en família
Que tots tres competeixin al més alt nivell, els ha fet viure experiències que descriuen com a úniques. Per exemples, els dos Joans van fer història fent un partit de dobles al Campionat d'Espanya Absolut. "Va ser una gran experiència perquè al final que puguis jugar una competició així amb el teu fill implica que els dos teniu els punts necessaris per competir. Són coses úniques que s'han de viure i aprofitar", recorda el Joan Barberà Petit. En la mateixa línia, el seu fill ho descriu com "un moment molt maco. No sé si es tornarà a repetir una situació així en una competició tan important i això també ho fa més especial", reconeix. Van perdre a la primera ronda, però asseguren que "vam competir prou bé contra una parella forta". També va ser un pare i fill, però amb el Quim, més recentment, l'èxit dels Barberà al Campionat de Catalunya per comarques. Van aconseguir el títol per equips i van ser tercers en els dobles. "És una emoció molt forta i un gran orgull poder jugar amb el teu pare", afirma el Quim. "He tingut la sort de jugar en dobles i en el mateix equip que els dos en algun moment. Realment són casos molt excepcionals i és maco perquè és en lliga nacional, una competició seriosa", apunta Barberà Petit. Això sí, admet que li falta "poder fer equip els tres en una bona categoria, però ells estan agafant un nivell molt alt i jo vaig cap a baix", diu.Un debut curiós
De fet, tot i que va ser circumstancial i sense possibilitats reals de competir, ja van fer equip tots tres en una ocasió. Va ser durant la pandèmia i... a Divisió d'Honor! "Va haver-hi un contagi d'un jugador de la secció i per seguretat van haver d'aïllar tots els que anaven a la sala del Club. Nosaltres som de Sabadell, però vivim a Terrassa i per les restriccions no hi anàvem. Podia anar a jugar el Ferran Brugada i jo, però ens faltava un tercer jugador i van decidir que hi anés amb els nens", recorda el Joan. En aquell moment, tenien 11 i 9 anys i es van trobar competint en la segona categoria estatal davant l'Olot. De fet, el president del club de la Garrotxa, Enric Llagostera, va fer broma davant la curiosa situació. "Quan vam arribar ens van fer la broma perquè pensaven que havia portat la família d'excursió". [caption id="attachment_339796" align="aligncenter" width="700"]
La pala i la pilota, dos dels elements essencials a casa dels Barberà / J. Peláez[/caption]
En qualsevol cas, per la projecció de tots dos no és gens descartable que, en un futur, puguin competir en un mateix equip en categoria competitiva. Fins i tot a Superdivisió. "Seria molt bèstia. Tant de bo en un futur poguéssim jugar els dos a Superdivisió i amb un nivell com per poder competir els partits. Seria una experiència brutal, però realment és molt difícil perquè el nivell és molt alt", explica el Joan Barberà Soler. Si més no, a Divisió d'Honor sí que ho veuen més factible. Tant sí com no, la pala i la pilota els continuaran acompanyant, perquè els Barberà són una família de tennis taula, fins i tot la mare s'ha iniciat en aquest món darrerament.
