L'alegria ha tornat a la Nova Creu Alta. L'equip ha recuperat la confiança i acumula quatre victòries consecutives. Els arlequinats s'han tornat a situar en zona de play-off i l'afició ha respost, exhaurint les 700 entrades visitants per a la visita al líder Europa d'aquest diumenge. Una altra de les notes més positives de les últimes setmanes al Centre d’Esports ha estat el retorn d’Albert Orriols ‘Urri’ als terrenys de joc.
El migcampista vigatà va ser un dels millors jugadors de l’equip i de la categoria en el primer tram de competició, però una lesió el va deixar fora de combat des del novembre fins fa dues setmanes, quan va reaparèixer davant l’Alzira. Ara, en aquesta entrevista al Diari de Sabadell, explica com està vivint la seva primera temporada al club, què espera del tram final de lliga i quins són els seus reptes per al futur.
Quines sensacions has tingut en aquests primers partits després de la lesió?
M'estic sentint molt bé. Vaig agafant ritme a poc a poc i les sensacions físicament són molt bones. A més, els resultats estan acompanyant, que sempre és important. Suposo que ja tenies ganes de tornar-te a sentir futbolista després de quatre mesos. S'ha fet molt llarg i dur. Quan comences a veure la llum al final del túnel cada vegada en tens més ganes. Esperava amb ganes tornar a l'estadi i a trepitjar la gespa. Què va passar amb la teva recuperació, per què es va allargar tant? Ha estat un procés complicat i amb obstacles. Tornant de Nadal vaig començar a trepitjar gespa, però a les proves van veure que havia acabat de fer net pel que fa a la cicatrització. Era perillós tornar. Hem anat amb peus de plom i més lents del que volíem, però també per assegurar que no hi hauria una recaiguda. [caption id="attachment_336923" align="aligncenter" width="700"]
El vigatà, en un partit a la Nova Creu Alta / Ll. Franco[/caption]
T'ha tocat viure des de fora el moment més complicat de la temporada. Com es gestiona el no poder ajudar dins el camp quan les coses no estan sortint?
És difícil. Intentes recolzar els companys i posar el teu granet de sorra. Tot el que pots fer per ajudar, ho fas, però arribes a un punt en què la capacitat d'aportar és limitada. També en el dia a dia vas diferent pel procés de recuperació i no estàs tant en el grup. Personalment, quan els resultats no surten encara costa una mica més. S'ha d'intentar separar el pla individual amb el rendiment col·lectiu, quan estàs lesionat, però és complicat.
Abans de la lesió, eres un dels jugadors clau. Mai arriba en un bon moment un problema així, però fa més ràbia per la importància que tenies dins l'equip?
Sí, gaudia de la confiança del míster i em sentia molt còmode dins l'equip i amb els meus companys. Va ser un cop dur perquè quan estàs en un bon nivell, les sensacions són bones i físicament estàs bé, costa de pair haver-te d'aturar per una lesió. Forma part del futbol i aquestes coses passen, encara que no estiguis preparat del tot per assumir-ho.
Precisament per aquest nivell, el director esportiu va mencionar que una de les renovacions que tenia marcades en vermell a la llibreta era la teva. Com està aquest tema?
Estem en fase de negociació. Anem parlant i és un tema que va lent, que necessita el seu temps perquè hi ha diverses parts implicades. Hi ha bona sintonia amb el club i jo els he dit que estic molt bé aquí.
T'agradaria continuar al Sabadell?
Jo els ho he transmès sempre: estic molt content amb els companys, amb l'estructura i també amb la confiança que m'han donat. Al final, que em proposin la renovació ara, després d'una lesió, demostra aquesta confiança. Estic molt bé al club i a la ciutat.
Queda clar que també l'afició està molt contenta amb tu. El gran exemple és l'ovació que et vas endur quan vas entrar contra l'Alzira.
Va ser increïble. Mai havia rebut una ovació així. Era un dia plujós, que sempre costa més a la gent anar al camp, i l'ovació va ser espectacular. Quan vaig sortir a escalfar estava 'flipant'. El moment d'entrar se'm va unir això amb l'emoció i nervis de tornar a jugar. Estic molt agraït del suport que m'ha donat la gent en tot moment.
[caption id="attachment_339466" align="aligncenter" width="700"]
Urri, en el partit davant l'Alzira / J. Peláez[/caption]
T'ho hauries imaginat quan vas firmar pel Sabadell, convertir-te en un ídol tan ràpidament?
No sé si soc un ídol (riu), però sí que no em passava pel cap ser tan estimat. Jo sabia a on venia: un club històric, amb una afició molt important i que sempre ha estat més amunt. Pensava que per la categoria potser costaria més, però sempre han estat al nostre costat i ens han donat molt suport, a nivell personal encara més amb la lesió. M'he sentit molt estimat i recolzat.
Per un jugador amb la teva trajectòria, que ha passat molts anys a Tercera i Primera Catalana, ho veus també com una recompensa?
Si fa cinc m'haguessin dit que estaria jugant a la Nova Creu Alta segurament no m'ho hauria cregut. Ha estat un procés llarg, de treballar, de picar pedra, de tenir la il·lusió de poder anar cap a dalt. He fet certs sacrificis per anar avançant i no canviaria res. Estic en un club històric del futbol català i molt content.
La teva tornada ha coincidit amb la bona dinàmica de l'equip, com estan els ànims ara mateix al vestidor?
Era evident que l'equip necessitava una victòria que capgirés la mala dinàmica, que s'havia allargat massa en el temps. Aquest triomf ens ha fet pujar els nivells de confiança i també de connexió amb la gent. Quan guanyes tot va millor. Els nostres xuts entren més fàcilment i els del rival menys. És un cúmul de factors que ens ajuden a estar més còmodes i que tot flueixi molt més dins el camp.
Un dels jugadors més destacats d'aquest tram és Javi Morcillo. Com a competència directa al mig del camp, com el veus? Quina relació teniu?
Jo l'ajudo i també l'estrenyo, perquè toqui de peus a terra. Em porto molt bé amb ell personalment. Com és el més petit sempre intento donar-li consells perquè li vagi bé. Sé que em té respecte i li agrada escoltar tothom per aprendre i millorar. Li està anant bé tenir aquests minuts de confiança, que tot i ser encara juvenil es cregui que és un més de la plantilla i que pot sumar tant com ho està fent.
Es pot dir que l'equip arriba en el millor moment al tram final?
Evidentment, és millor arribar a l'últim tram en dinàmica ascendent que al revés, però encara queda molt. Queden cinc partits i hem d'anar pas a pas. Hem de treballar al màxim cada setmana, preparar bé el partit i sortir al camp amb la humilitat de saber que serà molt dur treure els punts. Tothom té objectius al final de la temporada i també ho hem de tenir clar. A partir d'aquí, ja veurem fins on podem arribar.
[caption id="attachment_339465" align="aligncenter" width="700"]
El vigatà, a la Nova Creu Alta / V. Castillo[/caption]
Ara, l'Europa i al Sardenya, el camp on més gols es marquen del grup. Com afronteu el duel?
El nivell de concentració haurà de ser molt alt. És un camp particular i la gent pressiona. Hi ha poc espai entre el terreny de joc i la grada i això també fa que el ritme sigui més alt i hi hagi poques interrupcions. Són el millor local de la lliga i van primers perquè fan moltes coses bé. Serà un partit molt dur i complicat, però hem de ser conscients que si estem bé també ells ho tindran difícil.
És l'última oportunitat de lluitar per ser primers?
Més que a la classificació i els rivals intento mirar el nostre equip. Si fem la feina arribarem amb opcions de tot fins al final, però sabem que és molt difícil. Les setmanes sense guanyar ens han despenjat una mica. Penso que si ens centrem en nosaltres mateixos, estarem més tranquils. Ja farem números i mirarem calendaris quan quedin dos partits, de moment encara hi ha quinze punts en joc.
Les entrades visitants ja s'han esgotat. És un d'aquells partits que fan especial il·lusió.
Totalment. Anar a aquest tipus de camps és el que et mou com a jugador. Viure un ambient així, amb el desplaçament de la nostra afició... és un plus per donar el 100%. Sí que també és important tenir la serenitat necessària perquè no et sobreexciti, però tots volem jugar partits així. Com més ambient hi hagi, millor per nosaltres i pel futbol català.
