També un jove Pep Guardiola, a qui han acompanyat durant tota la seva trajectòria, també ara a les banquetes. Una de les claus que destaquen des de l'agència és la proximitat i el "mirar sempre pel bé del jugador", clau per mantenir-los representats durant tota la seva carrera. "Hi ha molts representants que presenten ofertes o no, als jugadors, segons la comissió o els beneficis que els reporten a ells mateixos. Nosaltres podem donar consells segons el projecte, el rol, la competència, i molts altres factors, però deixem molta llibertat al jugador per decidir. Al final, si els va bé en la seva carrera també ens anirà bé a nosaltres", admet l'Anna Orobitg, filla del Josep Maria.
El canvi de paradigma en el futbol actual
Actualment, el despatx està situat a la Torre Millenium i, malgrat que l'èxit no és tan gran com en dècades passades, tampoc el món del futbol continua funcionant igual. "Hi ha molta competència, molts exjugadors o familiars que fan de representants sense ser-ho i moltes grans agències propietat de fons d'inversió que posen sobre la taula molts diners per a l'entorn del jugador. Aquest fet ha modificat la manera de captar nous jugadors, mirant més categories de base i acompanyant el futbolista fins a la majoria d'edat. A partir d'aquí, pot passar que apostis i guanyis, que al final el jugador no arribi, o que quan faci divuit anys, marxi a una agència més gran", apunta Xavi Valls, director de l'agència. [caption id="attachment_335743" align="aligncenter" width="700"]
Pep Setvalls, exfutbolista i encarregat de captació, i Xavi Valls, amb el quadre de Guardiola que corona l'entrada al despatx / V. Castillo[/caption]
Una de les feines que més valoren els futbolistes representats és l'acompanyament en tots els aspectes. "Encara li fem la renda a molts exjugadors, que fa molts anys que s'han retirat i contiuen al despatx per a que els hi portem els temes fiscals", expliquen. El factor de la gestió patrimonial és un dels més importants en la vida de l'esportista. "Hi ha jugadors que, molt joves, ja han de mantenir la seva família, i tenen una pressió enorme a l'esquena. Nosaltres els aconsellem sobre com invertir i què poden fer amb els seus diners. També quan es retiren. Treballem molt el 'què passarà després', perquè la carrera del futbolista és molt curta i d'entrenadors, directors esportius o comentaristes n'hi ha molt pocs", reflexiona Valls.
De la carnisseria dels pares a dinar amb Pep Guardiola
Precisament Xavi Valls ha fet un camí força curiós fins a arribar a TacticGrup. Sabadellenc i arlequinat, va entrar a formar part de l'organigrama de l'agència l'any passat després de tres dècades al Banc Sabadell. Valls es va iniciar en el món laboral a la carnisseria de la família. "Em va servir per aprendre que al client no el pots enganyar mai. Si l'enganyes una vegada, ja no tornarà", recorda. Animat pels seus pares, es va formar i va estudiar idiomes i, abans de complir la majoria d'edat, ja va anar a fer les proves d'accés al Banc, on treballaven tres tiets.
"El meu aniversari és al desembre, doncs al gener, amb 18 anys acabats de fer, vaig entrar a treballar al Banc Sabadell. Hi vaig estar trenta-tres anys". El sabadellenc va començar al departament d'internacional, també va gestionar temes d'importacions i exportacions a l'estranger, va formar part de la integració de l'Atlántico a Madrid i l'última etapa la va passar en banca privada, encarregant-se de la gestió de patrimonis, precisament on va conèixer la família Orobitg. "Els vaig conèixer a ells i a molts dels clients que tenim a TacticGrup. La relació personal de confiança ja era molt gran". De fet, l'Anna Orobitg el defineix com "la persona de confiança de la família". [caption id="attachment_335744" align="aligncenter" width="700"]
Valls reflexiona sobre la seva trajectòria professional / V. Castillo[/caption]
Una trajectòria curiosa que l'ha portat d'atendre clients en una carnisseria, a entrar en el món de les finances, gestionar patrimonis i, ara, tractar amb alguns dels futbolistes referents del panorama internacional. "Quan era un nen, em feia vergonya sortir a atendre la gent a la carnisseria. La meva mare sempre em recorda que no volia tractar amb la gent i ara és la meva feina. S'han d'anar consolidant passos. A banca privada vaig tractar amb un perfil més similar al que tenim a l'agència: futbolistes, tenistes, cantants, presentadors de televisió... ja m'havia 'entrenat'. En aquest sentit, sí que diferencio molt l'entorn de treball del personal. Per exemple, parlar de 10 mil euros a casa m'espanta i a la feina ho veig normal. Al final, jo no soc els meus clients". Sobre el fet de deixar la seva feina de tota la vida, Valls també destaca, com a fet primordial per donar el pas, el suport de la seva dona per atrevir-se a sortir de la 'zona de confort'.
