Fa poc menys d'un any, el president del CE Sabadell Pau Morilla-Giner i el màxim accionista del club, Adam Rotshtein, van fer una presentació a la Cambra de Comerç per mostrar el projecte de viabilitat i de futur per al club, i amb un paper fonamental de la ciutat. Aquella va ser la primera presència pública de Rothstein que, des d'aleshores, s'ha deixat veure amb freqüència per la Nova Creu Alta. Ara, l'accionista dels Estats Units concedeix al Diari de Sabadell la seva primera entrevista, en què detalla i explica els projectes de present i futur que té per al Centre d'Esports i per a la ciutat de Sabadell.
Ver esta publicación en Instagram
Quan rep l'interès del president, Pau Morilla-Giner, què és el que el fa acceptar el repte?
Estàvem buscant una oportunitat en el món del futbol, però érem molt específics sobre a on volíem fer-ho. Vam decidir invertir a Espanya i, el que buscàvem no era només un gran club amb potencial, sinó també una gran ciutat. El rendiment del passat no indica necessàriament el rendiment futur. Per tant, la història del Sabadell com a gran club no significa que continuarà guanyant, però el fet que Sabadell sigui una gran ciutat significa que pot donar suport a un club guanyador. I això era el més important per a nosaltres. Volíem una oportunitat on poguéssim invertir en un projecte que pogués créixer amb l'oportunitat. Volíem trobar una inversió on, si érem pacients i fèiem les coses correctes i creàvem la infraestructura adequada, podríem crear un club de Segona Divisió o de Primera Divisió.Què el convenç de Sabadell i del Centre d'Esports?
Vaig parlar amb altres propietaris de clubs de futbol a Itàlia, Anglaterra, Alemanya, França i altres clubs d'Espanya. Vam fer molta recerca sobre el que pensàvem que havia de ser la infraestructura adequada per construir un projecte. Si mirem Sabadell, és una ciutat enorme. Té més de 200 mil habitants. Hi ha un excel·lent transport públic, un govern proactiu, i una gran quantitat de seguidors. I això és tant una oportunitat com, per ser sincers, una responsabilitat. És una base d'aficionats que està acostumada a guanyar, que exigeix guanyar, però que històricament sempre ha donat suport a aquest club. I això també era important per a nosaltres.Amb quina idea aterra a la ciutat i al club? Es manté igual?
100%. El mateix esport està en constant evolució. Novament, hem d'aprendre a evolucionar a mesura que l'esport ho fa. I al mateix temps que invertim de manera proactiva, seguim aprenent, però la infraestructura aquí és tan bona que creiem que té sentit. I donaré exemple: Tenim un gran futbol base i comptem amb un gran nombre de talent, però aquest talent també té un major nombre d'oportunitats per la proximitat amb molts altres clubs. Així que la pregunta és com podem desenvolupar, mantenir i conservar aquest talent aquí a Sabadell? Aquest any hem augmentat substancialment la inversió a la base per intentar mantenir aquest talent. No podrem mantenir-lo tot, però intentarem identificar aquest talent abans, assegurar-los al club durant més temps amb una combinació de contractes a llarg termini, i també millorant l'entrenament i el desenvolupament. Aquest any hem tingut, crec, 14 lesions. Estem fent alguna cosa malament. 14 lesions en una temporada. I algunes són per traumatismes, però d'altres són pel desgast físic que l'esport provoca als jugadors. Hem de fer una millor feina preparant aquests esportistes i permetent-los mantenir un alt nivell de rendiment durant tota la temporada. Els grans clubs troben la manera de guanyar sigui com sigui. És aquí on estem establint les bases per fer-ho millor.Als EUA no hi ha ascensos ni descensos. Pràcticament, quan posa un peu a la ciutat, el Sabadell perd la categoria. Fins a quin punt aquest descens ha canviat el full de ruta?
La ciutat continua sent la ciutat. L'únic que canvia és que tenim més feina a fer i costarà més diners. Totes les coses que ens van atreure a Sabadell encara són aquí. Encara tenim el futbol base, encara tenim l'estadi, encara tenim l'administració, els aficionats... El descens va ser molt trist, però això no canvia l'oportunitat, perquè totes les coses que van crear l'oportunitat encara són aquí. Haurem de treballar més per recuperar la confiança de la gent i no serà fàcil, però res no canvia del pla original. Només hem de treballar més. [caption id="attachment_334922" align="aligncenter" width="700"]
Rothstein, a la sala de premsa Miguel Quereda / J.P.[/caption]
Què passarà si no es puja de categoria aquest any? Pot condicionar el seu suport al projecte que no hi hagi com a mínim un ascens en el curt termini?
Ascendir és la nostra responsabilitat. Hi ha una dosi de sort en el futbol, en qualsevol partit, fins i tot, en una temporada, però si fem les inversions adequades i fem les coses bé per construir la infraestructura necessària, llavors aquest èxit arribarà. Igual com quan tenim un resultat al camp que és decebedor i frustrant, el nostre missatge als entrenadors, al personal i als jugadors és que hem de ser millors, això no canvia des del punt de vista de la propietat. Hem de donar els resultats que la ciutat es mereix, que els aficionats es mereixen. Estem intentant controlar aquelles coses que estan al nostre abast i millorar constantment. Espero que aconseguim el repte aquesta temporada, queden 10 partits i encara hi ha oportunitats. Si tenim èxit, serà fantàstic. L'objectiu serà construir un equip per a la tercera categoria. Si tenim mala sort i no aconseguim l'ascens aquest any, llavors hem de continuar fent el mateix que faríem una categoria per sobre. Sempre hem de millorar, independentment d'on estem. És obvi que preferiria començar l'any vinent a Primera Federació i poder treballar en què hem de fer per ascendir a Segona, però el propòsit no canvia cada dia perquè sempre serà millorar.
Tampoc en els EUA hi ha la cultura de l'afició pels esports en equip que sí que existeix a Europa. Entén la crispació de l'aficionat amb la situació de l'equip?
M'està costant adaptar-me a l'afició d'aquí. Quan sec amb el Pau, se suposa que no he d'animar. És absurd. A mi m'agrada cridar i fer soroll. En el darrer partit, vaig seure amb els jugadors lesionats perquè almenys podia cridar. Com ja he mencionat, el nostre objectiu a llarg termini és construir un club que creï un negoci al voltant del futbol, però hem de saber que en aquest negoci el client és l'aficionat, i han estat molt clars pel que fa al que volen en termes de producte. Quan vaig arribar aquí, ens vam reunir amb grups d'aficionats i amb patrocinadors, els preguntàvem, a part de construir un club guanyador, què més voleu? Què us portarà a l'estadi? Voleu més entreteniment abans del partit? I tothom va respondre, 'guanyar i ascendir'. I si portem un DJ? 'Guanyar i ascendir', diuen. El missatge és molt clar. Hem d'entendre també que dins el club, tothom és com un aficionat. Entrem a l'estadi amb la voluntat de guanyar amb tot el cor. Cada partit. Això no canvia. No és únic. Quan ens vam involucrar per intentar proporcionar certa estabilitat financera al club, vam dir que estava en una situació financera molt difícil. La manera com es feien els contractes per la inestabilitat financera del club, afectava en la capacitat de planificar. Ha de ser una associació amb la ciutat, perquè guanyar i pujar és la nostra responsabilitat, però és més fàcil amb el suport dels aficionats. Si tinguéssim 8.000 persones animant en aquest estadi, les coses serien més fàcils financerament i motivacionalment, és un fet. Els aficionats que diuen, primer guanyeu i després tornarem, tenen tot el dret. Ho entenc. Ho respecto. Però els aficionats que diuen, us donarem suport passi el que passi, i estem aquí animant els jugadors cada diumenge, fan que la feina sigui una mica més fàcil, i ho agraïm molt.
Què li van semblar les imatges que es van viure a la finalització del duel davant el Sant Andreu, amb els xiulets cap a la directiva i amb Pau Morilla-Giner donant explicacions a un grup d'aficionats fora del camp?
Estic aprenent de tot. El meu espanyol és molt rudimentari, realment estava al costat del Pau perquè sentia que l'havia de protegir físicament. Vaig pensar que hi hauria una baralla, i saps què? No vull que algú em piqui la porta i jo no hi sigui. Tothom té dret a donar la seva opinió i el Pau surt i es queda allà i s'enfronta i escolta totes les opinions. Tinc un gran respecte i agraïment cap a ell. Les emocions són el producte de la quantitat de gent que estima aquest club. És cert també que alguns dels comentaris, a vegades, són massa simplistes. 'Heu de guanyar'. Ah, sí? Hi ha gent que realment creu que hem entrat a l'estadi pensant, potser guanyarem o potser no guanyarem, però fa un dia preciós. Aquests jugadors passen tota la setmana preparant-se per guanyar. I juguen amb el cor al terreny de joc, a cada partit, perquè si no ho fan, van a la banqueta. Són professionals. Aquesta és la seva carrera. Així alimenten la seva família. Crec que escoltant podem aprendre i, si algú té un comentari constructiu que ens ajudi, realment l'escoltarem. La gent diu que hauríem de guanyar, però no és tan senzill. I no es tracta de quant volen guanyar aquests jugadors. La gent vol jugar a Sabadell perquè Sabadell té molta afició. És un dels factors que més atrau els jugadors. Respecto i entenc l'emoció, i una derrota per 0-4 al teu estadi és molt decebedora. És un sentiment que trenca el cor, molt frustrant.
La setmana passada va dinar amb Movilla, quina impressió li va donar? Si fos necessari, es veuria amb potestat de prendre decisions dràstiques en la part esportiva, tot i que no sigui la seva branca principal?
Els aficionats, al cap i a la fi, exigeixen victòries. Hem de tenir una organització interna guanyadora, i si no ho fem, necessitem fer els canvis adequats per aconseguir aquesta organització guanyadora. Dit això, no és una qüestió tan senzilla com pensar en si vas guanyar diumenge passat. Fa uns mesos estàvem en el primer lloc i alguna cosa no anava bé. Hi havia problemes al club. Per tant, el procés pel qual l’organització ha de passar és una avaluació constant. Hi ha moltes més coses que estem mirant en termes de desenvolupament i progrés. Crec que seria irresponsable fer afirmacions definitives sobre res. Hem de tenir un club guanyador. I si no tenim un club guanyador, haurem de redreçar constantment el rumb i estudiar els problemes. El procés que ha establert el David (Movilla) per abordar alguns dels problemes que tenia el club, està en marxa. Pensar que els problemes es solucionen en una setmana és d'ingenu.
[caption id="attachment_334923" align="aligncenter" width="700"]
El màxim accionista del Centre d'Esports, durant l'entrevista / J.P.[/caption]
En un pla més econòmic, per on passa la viabilitat en el mitjà i llarg termini del club, sense haver de tenir la imperiosa dependència de l'accionariat?
Ara mateix, el club perd diners cada any i, tot i això, els meus socis i jo pensem que aquesta oportunitat és una gran inversió. Crec que crear un negoci que pugui ser sostenible és una inversió millor. I en això estem treballant. L'objectiu no és crear un club rendible i treure diners. L'objectiu és crear un club rendible per reinvertir constantment en el club per a la seva millora. El club guanya diners realment de tres maneres diferents. Pels drets de mitjans, per les persones que venen a l'estadi i pels seus patrocinadors. Com més guanyem, més gent vindrà a les grades. Com més gent vingui a les grades, més valuós serem per als patrocinadors i com més ascendim, més valen els nostres drets als mitjans. La pregunta és, quanta ajuda tindrem? Hem de pujar i aconseguir victòries perquè vinguin més aficionats? D'acord, llavors sabem què hem de fer. Obtenir el seu suport ajuda al club, no només motivacionalment sinó també financerament. A llarg termini, el nostre aficionat vol una organització guanyadora. Alguns d'ells volen donar suport en cada pas del camí, alguns d'ells volen els resultats entregats primer. I hem de complaure'ls a tots, així que sabem què hem de fer.
A Primera Federació les pèrdues anaven als 1,2 milions, aproximadament. Ara, una categoria per sota, com ha canviat en el cost del club? Què ha hagut de posar de la seva butxaca?
Estem invertint pensant també en algunes iniciatives a llarg termini. Vull dir, quanta atenció volem dedicar a algunes de les iniciatives a més llarg termini? Posaré un exemple. Hem parlat abans que estem en un mercat molt competitiu per al talent dels jugadors. Hem de proporcionar uns recursos i un millor producte a les famílies que envien els seus jugadors a la nostra acadèmia amb l'esperança de retenir més talent. També hem de fer un millor treball en el futur per al reclutament internacional, portar jugadors joves de fora. És una gran oportunitat. Crec que tenim dos molt bons jugadors internacionals ara. Malauradament, un va estar lesionat durant la meitat de la temporada. Però, per exemple, crec que en Ryan (Bakayoko) té un gran potencial. M'agradaria que hagués estat sa durant tota la temporada. Hem de tenir ben clars qui volem que siguin els nostres directors esportius, els nostres entrenadors, que no comencin de zero cada temporada i reconfigurin tot un club. Necessitem centrar-nos en un nucli més estable perquè puguem signar contractes a llarg termini, així l'entrenador sap que comença amb una base de talent. Hem de reclutar més a nivell internacional perquè aquest talent s'expandeixi. I amb aquest nucli, creiem que tothom farà una millor feina perquè els jugadors també volen venir a clubs en creixement. Tot s'alimenta, en certa manera.
En el seu moment, a la Cambra, es va dir que el futur passava per potenciar diversos factors extraesportius. En quin punt es troben aquests projectes?
L'any passat vam tenir un contratemps perquè no vam poder fer concerts a l'estadi per les ordenances de so. Està massa a prop d'alguns edificis. Vam aconseguir dues estrelles internacionals de molt nivell i després no vam poder utilitzar la Nova Creu Alta. L'alcaldessa i la seva administració van treballar amb nosaltres, van trobar un gran compromís i aquest any tenim el Parc Catalunya. No només pensem que és una oportunitat per augmentar el perfil del club, sinó que també és un agraïment als aficionats.
Precisament sobre els concerts, quin retorn econòmic espereu tenir en aquest sentit? És realment significatiu?
Els concerts s'han de considerar una font important d'ingressos per al club, però també per a altres coses. Crec que són una oportunitat per elevar el perfil del club. Com més persones assisteixin, major serà la font d'ingressos per al club. Si fem la nostra feina bé, atraurem gent amb prou exposició internacional perquè augmenti el perfil del club globalment. Aquesta és una ciutat que internacionalment no rep el reconeixement que mereix. Per tant, algunes de les accions que estem fent són per fer saber a la gent sobre aquest club i la ciutat.
Que no es puguin fer, finalment, a l'estadi té un impacte negatiu, o menys directe?
Si volem construir alguna cosa que sigui sostenible, no podem dependre d'una sola font d'ingressos. Necessitem fer tantes coses com sigui possible per generar ingressos i oportunitats per al club. I el que em sembla més important sobre els concerts que no van tenir lloc a l'estadi va ser com, de forma proactiva, l'alcaldessa i el seu equip van trobar una solució. No es troba això a moltes ciutats, i això és més important a llarg termini. Hauria estat genial haver-ho fet el passat estiu, però més important és que tenim una gran sòcia en l'alcaldessa. Amb aquesta administració podem treballar i construir. Gràcies a això també hi ha més oportunitats per millorar l'estadi, hi ha més oportunitats per millorar el futbol base... El fet que vulguin treballar amb nosaltres tan proactivament, és la part rellevant.
Finalment, es va arribar a un acord amb el Festival Observa per poder portar aquests dos artistes internacionals. Es sap algun detall més sobre qui actuarà a Sabadell?
No hauràs d'esperar gaire temps. Després et donaré el meu número de mòbil i em podràs dir què t'ha semblat.
[caption id="attachment_334924" align="aligncenter" width="467"]
Rothstein, amb l'escut del Centre d'Esports / J.P.[/caption]
Tornant a la Cambra, també es va fer menció de la particular història del Sunderland. Es pot replicar, a la ciutat, un 'Sabadell Till I die'?
Hi ha una enorme oportunitat perquè Sabadell expliqui una història molt específica que no només tracta del club, sinó també de la ciutat mateixa. I això ha estat un focus real per a nosaltres. I crec que aviat tindrem alguna cosa de què parlar. La gent dels mitjans sovint parla de les coses abans que estiguin acabades. No vull fer això amb la ciutat. Us portarem coses que estiguin completes i llavors podreu dir-nos com ho hem fet.
Ha parlat de la bona relació amb l'Ajuntament, però del teixit empresarial de la comarca quin retorn ha tingut aquests mesos?
Tothom està emocionat per veure què fem, però crec que primer hem de demostrar. Hi ha molta emoció al voltant de les oportunitats per la ciutat i per al club. Estan molt entrellaçats d'alguna manera, i la gent vol veure què pensem que podem fer abans de comprometre's totalment amb alguna cosa. Però totes aquestes converses estan en marxa, i ara és responsabilitat nostra. No és molt diferent que amb els aficionats.
Hi haurà més col·laboracions amb les institucions públiques?
Crec que sempre podem fer més. Crec que, amb tot, sempre podem fer les coses millor. Tenim una mitjana de 4.000 persones d'assistència als partits. Està bé, però m'agradaria fer-ho millor. M'agradaria que l'estadi estigués ple. No vull fer veure que 4.000 no està bé, però 5.000 seria millor i 6.000 encara millor. Tenim una alcaldessa molt cooperativa i proactiva. La setmana que ve li trucaré i li diré que crec que podem fer més. Tenim una Cambra de Comerç que ha estat increïblement útil, i la setmana que ve trucaré i diré que crec que podem fer més. Òbviament, el fet que vulgui més i més col·laboració per fer créixer aquest club no ha de treure valor a què també estem agraïts per l'ajuda que rebem.
Mirant al futur, on s'imagina el CE Sabadell en cinc anys?
Si en cinc anys no estem, almenys, a Segona Divisió, em sentiria decebut. Però si no ho estem, encara m’aixecaré i voldré fer-ho millor. Aquesta ciutat mereix, com a mínim, un club de futbol professional. Això és el que volem oferir. L'objectiu és fer-ho. Només hem de continuar millorant.
Per tant, es veu vostè al Centre d'Esports en aquest temps?
A menys que alguns dels aficionats aconsegueixin el que volen. He comès l'error de llegir les xarxes socials, però m'agradaria molt estar a Sabadell d'aquí a cinc anys. Aquesta és una gran oportunitat, és la possibilitat de reconstruir un projecte que té una gran història i una gran infraestructura. No hi ha moltes oportunitats així. És a dir que sí, m'agradaria molt estar aquí en cinc anys. I m'encantaria pensar que els aficionats seran pacients passi el que passi. Però també soc realista, sabent que hem de donar resultats.
