Històric una vegada més.
Oscar Salguero va tancar el passat dilluns la seva participació en els
Jocs Paralímpics de
París amb una
nova medalla penjada al coll. El sabadellenc va completar el seu 'triplet' amb el
bronze al relleu del 4x100 estils mixt aconseguint, d'aquesta manera, el
metall paralímpic que li faltava després de l'
or de Rio 2016 i la
plata de Tòquio 2020. "Han estat uns Jocs diferents. Vinc de tres temporades molt dures, aprenent a competir amb el dolor i amb molta feina psicològica també. El fet de ser més a prop de casa m'ha permès tenir la meva gent a la piscina. En total, 33 persones al
Défense Arena animant-me que sempre és especial", explica.
El nedador dels Merinals va acabar amb alegria un cicle paralímpic que havia estat molt dur. De fet, fins i tot va arribar a dubtar que pogués estar als Jocs durant molts trams en les últimes tres temporades. Abans de la cita a París, Salguero va explicar al
Diari que
l'únic objectiu era gaudir i marxar satisfet, sabent que ho havia donat tot. "Jo sabia que volia controlar tot el que podia controlar, i ho vaig fer.
Tot menys els nervis. Les hores prèvies a la final dels 100 braça
vaig tenir molt dolor. Tinc una lesió que amb tensió s'agreuja i no ho vaig saber controlar", reflexiona.
A la prova individual, els
100 braça SB8 on va aconseguir les seves dues anteriors medalles,
va acabar sisè. No obstant això, a les sèries classificatòries
va aconseguir entrar a la final amb el tercer millor temps, només per sota de l'incombustible Andrei Kalina i el xinès Yang Guanglong, que posteriorment es van penjar l'or i la plata. "Òbviament,
un sisè lloc no agrada, però he de ser realista i veure-ho amb perspectiva. Els rivals venien amb molt bons temps i
estar en una final paralímpica, mesos enrere hauria estat impensable. El tercer lloc de la semifinal era fictici, perquè jo sabia que els altres millorarien", admet.
Oportunitat de redimir-se amb els relleus
Primera oportunitat de medalla perduda.
La segona: els relleus. A la semifinal, l'equip espanyol va reservar a Salguero, per no forçar més del compte després dels problemes que arrossegava i el desgast de la prova individual tres dies enrere.
"Jo estava desanimat i trist després del resultat de la prova individual, perquè sentia que
el cap m'havia jugat una mala passada. Jo havia anat a París amb l'objectiu de demostrar i tenia una segona oportunitat de fer-ho.
Els entrenadors i els companys em van donar molta confiança. Em van fer veure que era capaç de millorar el meu temps i ajudar-los a guanyar la medalla. Vam fer molta pinya", afirma.
A la final, el sabadellenc va ser l'encarregat de la braça i va nedar en segon lloc. En el moment de tocar la paret, el relleu espanyol era cinquè. "Els altres equips portaven nedadors molt forts en la braça i una de les claus de fer medalla era estar en la lluita a l'equador. Vaig rebaixar el meu temps de la final individual en dos segons. Amb aquest temps hauria acabat tercer. En el moment de tocar la paret vaig veure que estàvem dins de l'objectiu que ens havíem marcat", reconeix.
Un final molt ajustat
Remuntada en els dos últims relleus i tercera posició, només per sota d'
Austràlia i els Països Baixos i després d'una
lluita aferrissada amb la Xina, quarta a
només 17 centèsimes del tercer esglaó del calaix.
"Estava saltant i cridant. Veia l'equip xinès molt a prop i
sabia que fins a l'últim moment no se sabria qui quedava tercer. Per sort la meva companya va aguantar molt bé i va ser una bogeria. Vam celebrar, saltar, ens vam abraçar... va ser molt maco", recorda. Com a curiositat, l'organització es va equivocar en entregar les medalles i Salguero gairebé torna a casa sense el metall. Per sort, li van portar a l'aeroport abans de volar de nou cap a casa.
Finalment, l'esforç i dedicació units a la capacitat de superar obstacles han servit a Oscar Salguero per tornar, una vegada més, a
pujar en un podi als Jocs Paralímpics, per primer cop en una prova de relleus. Una
tercera medalla molt especial, molt treballada i que anima el sabadellenc a continuar endavant, tot i que de moment amb objectius a curt termini.
"És la medalla més especial. Les altres dues eren un or i una plata i en una prova individual, però en aquest cas, per tot el que hi ha darrere,
li dono un valor encara major. El meu paper als relleus també m'ha fet veure que soc capaç d'estar allà. De moment em dono un any més de natació. Vull marcar-me objectius petits i anar veient com em trobo", diu.
