Sergi Cabanas: "Partim com un dels favorits a fer medalla, però no ho sentim com una pressió extra"

Si bé és cert que el waterpolo sabadellenc sempre s'associa molt més al femení, enguany també tindrem un representant masculí: Sergi Cabanas. El sabadellenc va deixar l'Astralpool CN Sabadell el passat estiu per iniciar una aventura a Croàcia, a les files del JUG Dubrovnik. Amb els balcànics va guanyar una Copa i l'Eurocup (guanyant al CNS a les semifinals). En el seu palmarès internacional compta amb un or, una plata i un bronze tant a l'Europeu com al Mundial i a París, s'estrenarà als Jocs. La seva germana, Marta Cabanas, també serà a la cita olímpica com a àrbitra. Una fita històrica per a la família. Quina valoració fas de la temporada a nivell individual i col·lectiu? Crec que la temporada ha estat d'un vuit. Pel que fa al rendiment personal, estic molt content de com ha anat l'any. Va ser la decisió correcta anar a Croàcia perquè necessitava sortir de la bombolla. Quan fa molts anys que estàs en el mateix club vas agafant unes rutines i uns hàbits que poden acabar sent nocius per la competitivitat. Aquest canvi d'aires el valoro molt positivament. I pel que fa al club, l'inici va ser bo, vam guanyar la Copa i, després de l'aturada per seleccions, l'equip va fer una baixada. És cert que a l'Eurocup vam tornar a estar a bon to, però la Supercopa i la Lliga no les vam disputar. El play-off va ser bastant dolent i ens vam centrar massa en l'Eurocup. Una mica decebut en aquest aspecte. Com va ser l'adaptació a un país i un context tan diferent? Ho vaig notar molt. Ara sembla que hagin passat deu anys, però recordo els primers mesos i van ser molt durs. Aquest període d'adaptació no és una broma. Et trobes un nou idioma, una nova cultura, una manera diferent de jugar, una intensitat diferent... a més, t'has de buscar el teu lloc a l'equip, has de conèixer els teus companys i ells a tu. Els quatre primers mesos van ser bastant complicats i amb algun moment crític. Tot i això, en cap moment vaig pensar que havia de tornar. Ho afrontava com un repte. Estava convençut que a mesura que avancés la temporada aniria millorant. També, l'aposta que vas fer de marxar mereixia aquesta paciència que has tingut. Al final, tu mateix has de ser el primer a creure en les apostes que fas. Si al primer contratemps ja abaixes els braços és millor quedar-se a casa. Col·lectivament, el gran èxit de la temporada ha estat l'Eurocup on, a més, vau ser molt superiors a tots els rivals. Crec que teníem un equip per estar al top8 d'Europa i fins i tot rascar alguns punts per lluitar la 'Final Four'. Pel grup que teníem ens va tocar anar a l'Eurocup i vam demostrar que el nostre nivell era de Champions dominant a tots els rivals. Ara ho comentaves, a la Champions vau estar al mateix grup que Pro Recco i Olympiakos, que han acabat el segon i tercer d'Europa. No sé si l'espineta us queda aquesta espineta de saber que en un altre grup segurament les coses haurien anat molt diferents. Sí, de fet a la piscina d'Olympiakos ens va d'un pèl, d'una defensa. Si haguéssim aconseguit aquells punts... també hi ha un partit amb el Recco que perdem de tres que jugant-nos la classificació, segurament hauria estat molt diferent. Ara és fàcil dir que en un altre grup hauríem estat a la segona fase, però vam tenir les nostres oportunitats i no les vam saber aprofitar. I la segona espineta, són aquests play-offs a la lliga on us va faltar competir de veritat al Jadran a la final. Sí, és cert que partíem en desavantatge respecte a ells perquè havien fet un equip més fort. Crec que la temporada se'ns va fer una mica llarga i el fet de no veure't capaç de guanyar, et fa afrontar l'eliminatòria amb un ànim diferent: potser no et surt a compte anar fins al cinquè partit i és millor tenir alguns dies més de festa. Això no va en la mentalitat i filosofia d'un esportista d'elit. Parlant ja dels Jocs, com veus a l'equip? L'equip està molt motivat. Les primeres setmanes van ser dures físicament i també vas una mica amb la por de no lesionar-te. Vam fer un 'stage' als Estats Units i també vam anar a Itàlia. Vam començar una mica més fluixos, però ja hem anat fent passes endavant. Ens han anat bé aquestes dues estades per anar-nos retrobant, tornar a estar junts i recuperar l'excel·lència del Mundial i l'Europeu. Seran els teus primers Jocs. A Tòquio vas estar a la preparació, però et vas quedar fora de la llista definitiva. Suposo que les ganes són dobles. Al final, aquesta temporada totes les decisions preses han anat enfocades en aquest moment. Un cop aquí, no hi ha marge per dubtar. Estic i estem treballant bé i crec que podem somniar. Quin objectiu us marqueu? L'equip està mentalitzat passi el que passi, però crec que el més important és tenir la il·lusió que pots aconseguir alguna cosa gran. De poder il·lusionar també als aficionats i espectadors. Que la gent connecti amb el nostre equip i sentim el seu escalf. I després, l'esport et posa on et mereixes. En aquest cicle olímpic us heu consolidat com un dels equips a batre fent medalla a totes les competicions i, fins i tot, guanyant un Mundial i un Europeu. També té el factor més sentimental que per a alguns pot ser l'última oportunitat de penjar-se l'or. Us veieu com els grans candidats? La veritat és que des del 2018, excepte als Jocs que van acabar quarts, no s'ha baixat de podi. Això et dona la confiança que s'estan fent bé les coses. Partim com un dels favorits a fer medalla, però tampoc ho sentim com una pressió extra. Sabem que som bons, però som conscients que els altres també són molt bons. Aquest any vau guanyar l'Europeu i al Mundial vau aconseguir el bronze. En any olímpic, això també us fa arribar amb més confiança? Totalment. La part bona també és que, al Mundial, per exemple quan et quedes fora de la final, l'equip no baixa el nivell i li dona la mateixa importància a aconseguir el bronze. És un aspecte mental molt fort i molt treballat que tenim i ens ajuda a afrontar una cita així amb les màximes garanties. A la primera fase ja us enfrontareu a Sèrbia, Hongria o França. Bons testos de nivell per començar? Al grup sabem que no ens podem confiar. Sèrbia ve amb l'equip jove, però sempre són perillosos i més encara als Jocs. França és una tapada, el paper de Doha va ser una mostra del seu potencial i ara els equips saben que no es poden confiar. I Hongria els coneixem de sobres, perquè ens ho juguem tot sempre contra ells. Com a particularitat, la teva germana també serà als Jocs. Què en dieu a casa? Ho heu comentat molt? Del que hem parlat és sobretot de temes logístics. D'entrades, com fer perquè vingui tota la família... és especial. Nosaltres teníem la primícia que hi aniria, però quan va sortir la notícia va ser una sorpresa molt gratificant. És una recompensa i un premi per haver fet bé la seva feina, haver invertit el temps i tenir un nivell més que suficient per a uns Jocs. Ha demostrat que és una de les millors àrbitres de la lliga.