Marta Cabanas: "Quan em van dir que aniria als Jocs, no m'ho podia creure"

Als Jocs Olímpics de París, per primera vegada alguns països tindran un àrbitre masculí i una femenina de waterpolo. És el cas d’Espanya que comptarà amb la presència de David Gómez i de la sabadellenca Marta Cabanas. Cabanas es va convertir en la primera àrbitra FINA catalana i espanyola i ja va ser present a l’Europeu del 2022 a Split i al Mundial del 2023 a Fukuoka. A més, no serà l’única de la família a París i és que el seu germà Sergi Cabanas formarà part de l’equip espanyol de waterpolo. El primer, una mica de valoració de la temporada. Des que soc àrbitra internacional, és cert que cada any m’han anat donant partits de major rellevància. Aquesta temporada, no obstant això, no ha estat la millor en aquest aspecte perquè per motius laborals vaig haver de fer una aturada. Nosaltres no som professionals i ho hem de combinar amb la feina, la família, etc. Ja fa uns anys que ets àrbitra FINA, la primera catalana i espanyola, què suposa per tu ser una pionera en aquest sentit? Al final, és un reconeixement a tot el temps i esforç que jo li he dedicat. El que a mi m’agrada extreure d’això és que quan vaig arribar hi havia algunes portes tancades per a les dones i em sento orgullosa de, a poc a poc, anar obrint aquestes portes. A mi el que m’agradaria sentir és que més noies es poden animar i endinsar en el món de l’arbitratge per veure que sí que tenim possibilitats i que els límits els posa un mateix. Has sentit alguna vegada que t’estaven posant més traves que si fossis un home? Sí, és una sensació amb què convius de forma bastant freqüent. Però a mi això em dona el valor de continuar treballant. Hi ha persones que ho veuen una barrera i jo sempre m’ho he pres com una oportunitat de demostrar-me a mi mateixa que sí que puc fer-ho. Al final, quan representes una minoria, no és només com et veus tu mateixa sinó que també influeix l’entorn. Hi ha coses que potser no s’han fet mai, però fins que es fan. Que no s’hagi fet no vol dir que no es pugui fer. Ja has estat a un europeu, el d’Split el 2022, i a un mundial, el de Fukuoka el 2023. Com va ser l’experiència? Per mi va ser un aprenentatge bastant important. Estàs acostumat a la lliga on coneixes els equips, coneixes les banquetes, coneixes els companys. Quan surts a una competició internacional d'aquestes magnituds, no només t'enfrontes a tirar endavant els teus partits, sinó que també estàs amb gent nova que no coneixes, companys amb què potser no tens tant 'feeling' perquè no tens experiència arbitrant amb ells i, a més, tots els partits són importants, no n'hi ha un de fàcil. Sigui quina sigui la fase, els equips són professionals i, per tant, tu has d'anar al mateix nivell de professionalitat. En aquest sentit, a l'Europeu potser no em sentia tan preparada, però amb el desenvolupament de la competició ja vas guanyant la confiança que estàs allà i que ho pots fer. Per mi han estat dues experiències molt gratificants i sobretot com a aprenentatge que pots treure la feina sota la pressió d'aquest tipus de competicions. I ara, els Jocs. Estic emocionada i nerviosa a parts iguals. Aniré als Jocs amb la mateixa mentalitat de sempre i amb l’objectiu de fer el millor partit que pugui, sabent que òbviament no ho trio jo. Respecto i estimo molt el joc i per això vull que la meva actuació sigui sempre la millor possible. Com et vas assabentar que aniries als Jocs? Em van trucar i al principi va ser un ‘shock’ molt gran. No m’ho creia. Jo sí que penso que tinc capacitats per anar a uns Jocs, però no esperava que aquesta oportunitat arribés tan d’hora. Va ser una sorpresa i no ho podia explicar a ningú. Fins que va sortir la llista només ho sabien els meus pares i els meus germans. Creus que aquests Jocs, amb els canvis i la presència de més dones, poden marcar un abans i un després? Segur. És un tema que no només té a veure en la paritat. Els països que tenen el waterpolo desenvolupat tenen molts àrbitres de qualitat. A Espanya, segurament, una desena podrien anar als Jocs. El que vull dir amb això és que gràcies a això, també pots portar més representació dels països que tenen un millor arbitratge i, per tant, puges el nivell arbitral de la competició. Què hauries dit si t’ho haguessin explicat fa uns anys, quan vas començar? No m’ho hauria cregut. Hauria dit que no podia ser. Jo vaig començar de casualitat i, realment, quan comences no saps què pots fer. És quan vas fent partits que descobreixes que verdaderament t’agrada. En tots aquests anys que porto és quan he anat veient i convencent-me a mi mateixa que podia estar a dalt. Com a particularitat, el teu germà també serà als Jocs. Hi heu parlat molt? Què en dieu a casa? És curiós. Sí, i a més estrenant-nos en la mateixa edició. No ho parlem gaire perquè els papers que hem de desenvolupar són totalment diferents. Sí que a casa , la meva presència, es va celebrar molt perquè era inesperada. Òbviament, esperem que el Sergi faci un molt bon paper, però serà una mica estrany perquè estant als mateixos Jocs és possible que ni tan sols ens puguem veure.