Quan es tanca una porta, s’obre una finestra, diu el refrany, i Laia Claramunt ho sap molt bé. Nascuda a Sabadell el 1987, volia estudiar interiorisme, però “a les escoles públiques era impossible entrar [per la nota de tall] i a les privades no podia”. Aleshores, però, tocava buscar una alternativa i va trobar un grau superior d’art floral, tot i que “no tenia ni idea de flors, la meva família no tenia plantes a casa i m’imaginava fent catifes a l’església”, recorda. El que li va cridar l’atenció d’aquest sector és que li agrada l’art efímer, “i per això ho vaig tenir claríssim des del minut zero”. Ja havia trobat un camí per fer de la seva passió el seu ofici, i només li faltava formar-se i posar-se a treballar.
Dit i fet, en acabar els estudis va començar a treballar a una floristeria de Matadepera, també amb la Carlota Segalà de Sabadell i, cap als 26 anys, “volia provar d’establir-me en el meu propi local”. Capitalitzar l’atur i demanar un crèdit d’emprenedoria li va permetre “tenir el coixí per, almenys, pagar el lloguer i la quota d’autònoms” en l’arrencada del negoci, que el pròxim mes de setembre ja celebrarà 10 anys. Un temps en què ha crescut personalment i professionalment i en què ha pogut dedicar-se a diferents àmbits de l’art floral, tant amb vendes a la botiga com treballant per a casaments o temes de publicitat i gravacions: per exemple, en el videoclip de Malamente de Rosalía. Aquests treballs també li permeten tenir més feina en èpoques que tradicionalment són més fluixes en un negoci que fa pujades i baixades durant l’any, amb algunes dates assenyalades com sant Valentí al febrer, sant Jordi a l’abril, els casaments de maig a octubre aproximadament o Tots Sants, l’1 de maig.
[caption id="attachment_337938" align="aligncenter" width="1000"]
L’escala de la floristeria de la Laia, a la carretera de Barcelona, 67, és un homenatge als patis de les cases angleses autoconstruïdes / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
La seva primera botiga va ser al carrer de Pintor Pradilla i, al cap d’uns anys, es va traslladar a la carretera de Barcelona, on va guanyar espai per emmagatzemar més material, tenir més espai expositiu i oferir tallers. A la botiga, la major part del producte que té són flors fresques, perquè “en una planta no hi puc afegir gaire segell propi, en canvi, en una flor sí, tot i que l’última frase que dic als clients sempre és ‘al vostre gust, al vostre estil”. Ella diu que no hi és per vendre plantes sinó per gaudir de l’art floral juntament amb Sergio Morillas, que treballa amb ella des del segon any del negoci. La seva flor preferida és la de ranuncle, “però m’agraden totes”.
