Entre l’Uruguai i l’Argentina s’estén un estuari en direcció a l’oceà Atlàntic. El Río de la Plata. Imatge literària per grans noms de les lletres llatinoamericanes i mundials. Borges, Galeano, Peri Rossi, Cortázar, Benedetti, Piglia... Tots van parlar d’aquest mar marginal. Un trosset d’aquest punt referencial i referenciat dins de les insondables lletres d’Amèrica del Sud va traslladar-se a Sabadell el 2012 amb l’obertura de LibreRío de la Plata. I com si es tractés d’una desembocadura del riu cobrejat, la llibreria resulta un afluent únic de llibres per a la ciutat i un element central en la cultura sabadellenca.
Boticària de la literatura
Darrere aquesta proposta de literatura especialitzada al carrer de Sant Jaume hi ha Cecilia Picún. Nascuda a Montevideo, amb vistes al Río de la Plata, va venir a Sabadell “per amor, en realitat”. I també per feina. Ella va estudiar Medicina i Màrqueting; “treballava a la indústria farmacèutica en una àrea que m’interessa molt, la salut de la dona”. Després que l’acomiadessin del seu lloc de treball va decidir arriscar-se. I la seva passió pels llibres és i era innegable. “L’única experiència que tenia dins del món del llibre era llegir”, explica.
[caption id="attachment_337085" align="aligncenter" width="700"]
“Qui llegeix construeix una història, no clínica, però sí lectora”, explica Picún / DAVID CHAO[/caption]
Cisma literari
“Amb catorze anys em van prestar Cien años de soledad i em va enlluernar. Un desplegament plàstic d’imatges que vaig gaudir com mai”, un cisma en el seu món que va determinar la passió de la seva vida. La Cecília va trobar la manera d’utilitzar la seva experiència farmacèutica i mèdica traslladant-la al tracte diferencial amb els clients. “Qui llegeix construeix una història, no clínica, però sí lectora”. Sota aquesta premissa ella fa prescripcions literàries en què sempre busca treure els lectors de les seves zones segures. Cal recomanar el que és inesperat.
[caption id="attachment_337084" align="aligncenter" width="700"]
Picún recomana 'La casa de papel' de l'autor uruguaià Carlos María Domínguez. Una novel·la que centra la seva atenció en una intriga literària / DAVID CHAO[/caption]
Quan se li pregunta si ha pensat mai a escriure un llibre, ensenya com en un raconet de la rebotiga guarda una “història oral personal”. “Són frases que escolto a la llibreria i que crec que no s’haurien de perdre”, explica. Entre il·lustracions, fotos de Pasolini i cartes anònimes celebrant la tasca de Librerío es poden descobrir aforismes genials com aquest: “Tinc la meva vida en caixes. I les caixes no sé on són”.
[caption id="attachment_337083" align="aligncenter" width="700"]
Alguns dels aforismes que la Cecilia ha recollit durant el temps. Frases que ja no estan perdudes / DAVID CHAO[/caption]
