Amparo Artero no s’imaginava sortir a cap diari el setembre de 2024. Va ser a La Voz de Almería, que titulava: “Adeu a una icónica perruqueria després de 40 anys”. Era el negoci de la seva vida, “un dels més estimats de la capital, que deixa un buit enorme”, assegurava el mitjà. Diferents generacions de clients, molts des del primer dia, l’hi confiaven la imatge. L’Amparo no s’imaginava sortir a cap article perquè per a ella no era res extraordinari cuidar la clientela, fer-la sentir bé, escoltar-la, interessar-s’hi, somriure i fer-la somriure. Era el seu dia a dia. Aquell article va tenir mot bona repercussió.
Va tancar la perruqueria cèntrica per ser més a prop de la seva filla, que treballa de docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. No sap si la tornarà a obrir algun dia, però té clar que no vol llogar-la ni vendre-la perquè no es perdi l’essència que hi va dipositar durant quatre dècades. Va començar la perruqueria a casa, només amb un silló i, amb el temps, va anar ampliant-la amb els locals adjacents. Per no deixar d’aprendre, es va anar formant amb diferents cursos que la mantenien al dia de la moda. Confessa que no li acaben de fer el pes els rapats amb degradat que es fan molts joves avui dia, però li toca estar al dia. I això implica saber-ho fer de la millor manera.
Es va llançar de cap a la nova aventura vital, sense gairebé res lligat i deixant ben sorprès tot el barri de Sant Fèlix d’Almeria. En aquests moments, viu amb la seva filla a Sabadell, una ciutat que l’ha enamorat. Hi va arribar en bon moment, just abans de Nadal, quan tot el Centre feia pampallugues. De mica en mica, va entenent més coses en català i li agradaria aprendre a parlar-lo. Ha trobat feina a la perruqueria Manuel Serrano, al carrer de Sant Joan, on està encantada amb les companyes i posa en pràctica els més de 40 anys al capdavant d’una perruqueria. Cuida, fa sentir bé, escolta, s’interessa, somriu i fa somriure.
Amparo Artero, ni molt menys, s’esperava ser la sabadellenca d’adopció que més ràpidament ha aparegut a la secció d’El Personatge del Diari de Sabadell. Ni sabia que això passaria quan tallava els cabells a un redactor a qui va explicar aquesta història rodona entre diaris, ciutats i perruqueries.
