Montserrat Graells, tota una vida darrere del taulell

La Montserrat Graells transmet amabilitat i afecte. Dos ingredients que afegeix amb generositat a una recepta personal creada després de tota una vida de cara al públic. La seva expertesa i el tacte amb la gent es percep de seguida. Algun comprador aprofita la nostra presència fora de l'horari d'atenció per treure el cap per la porta. "Teniu obert?", pregunten sorpresos. "No, però passa. Què et poso?", qüestiona sense dubtar, tallant momentàniament la nostra conversa amb un somriure. "Tenim els millors clients del món. Sense ells, no hauríem pogut ser aquí tot aquest temps", reivindica. Ella és la tercera generació de la família que fa 90 anys va decidir obrir l'Estanc Aragay al carrer d'en Font. Primer, la Caterina Aragay, la seva àvia. Després, la Pepita Sobré, la seva mare. "Som un establiment que sempre han tirat endavant dones. En aquell moment, fa gairebé un segle, era una proesa i una prova de valentia posar-se al capdavant d'un negoci així", emfatitza sobre aquesta mostra d'una força feminista pionera a la ciutat. Nou dècades després, commemoren l'efemèride amb la clientela habitual, amb una festa aquest divendres per recordar que s'han imposat a totes les dificultats. En l'agenda de convidats excepcionals no hi falten la Grossa de Cap d’Any i un caricaturista. Prova d'un negoci que s'ha adaptat als nous temps, lluitant alhora per preservar la seva essència, encara palpable a l'interior del local. "He intentat ser bona professional i inculcar-ho a totes les noies que han estat aquí. La Maite fa sis anys que és amb nosaltres i amb la Rosa portem 34 anys treballant juntes. Té molt mèrit, són més hores que un matrimoni. És una persona encantadora", s'emociona. [caption id="attachment_324391" align="aligncenter" width="700"] Montserrat Graells, de l'estanc Aragay | Victor Castillo[/caption] El local sempre ha estat ben visible en aquest punt cèntric de Sabadell, testimoni de la transformació de l'indret i els seus veïns. La Montserrat va començar a treballar-hi amb 14 anys. "De petita ja no em treien d'aquí. Sempre m'ha agradat molt", rememora sobre una època en què compaginava les classes nocturnes i la feina a l'estanc. Als 22, ja va començar a portar les regnes després d'una ampliació el 1990. "Els pares em van fer confiança, i no era fàcil!", reconeix. Malgrat que coneix totes les marques dels paquets gairebé sense mirar-los, s'ha resistit a ser fumadora. "Conec peixaters que no els agrada el peix!", riu. La realitat de la botiga, confessa, ha canviat molt. "Abans fins i tot algun dia s'oferien cigarretes per tastar el tabac", repassa com a exemple d'anècdotes viscudes en el passat. Ara, narra, s'han diversificat els productes a la venda. En aquest procés, la loteria ha estat una aposta clara. En el record, jornades històriques en què han repartit premis de centenars de milers d'euros. "Rebre'ls deu ser la bomba, però donar-los fa molta il·lusió. Aquest any anem de cara a donar la Grossa de Cap d'Any. Sempre tinc el cava a punt", avisa, optimista. Després d'aterrar a Sabadell el 1934, l'Estanc Aragay vol continuar ben viu. "Tinc 56 anys i la jubilació arribarà justa pels cent anys. Els meus fills no tenen la intenció d'agafar-ho. Ja veurem què passarà", reflexiona. La fita assolida enorgulleix la Montserrat. "Els comerços som els que donem vida als carrers. No és fàcil. S'ha de donar valor a les coses i celebrar que continuem aquí. Valorar un somriure, un 'bon dia', un 'gràcies'... S'ha de ser molt agraït. Les ciutats les fan les petites històries de cada dia. No tinc la més remota idea de qui era el tinent d'alcalde de Sabadell quan jo tenia 20 anys. Però et diré on estava El Musical, La Lionesa, quina cara feia la fornera que em venia l'esmorzar... Aquest comerç amb solera es va perdent i cal que tots donem la importància que mereix", tanca.