Alguns es resignen a la nova tendència. “Intento comprar el que puc, però cada vegada és més complicat”, admet el Francesc que explica que continua anant a la seva botiga de confiança sempre que pot. “Compro sobretot queviures, però, per exemple, a les grans tendes de roba no hi entro mai, però en canvi hi ha empreses esportives que sí que soc habitual”. El sabadellenc pensa que “el problema del relleu generacional és endèmic a Catalunya perquè la gent té empreses que han funcionat molt bé durant anys, i quan arriba el moment de la jubilació, els que venen al darrere només pensen a vendre. Les botigues de tota la vida van tancant”, afirma.
La selecció de productes és molt habitual en aquests casos. “M’agrada comprar al comerç local, però a vegades és difícil. Jo tinc cinc nets i per tema de roba és molt més fàcil anar a grans superfícies”, explica la Fina. No obstant això, en altres productes continua buscant la proiximitat. “En l’alimentació sempre vaig al mercat. Ara que ve Nadal, per exemple, els turrons els compraré al Genescà”. La sabadellenca prefereix deixar les noves tendències quan parla del menjar. “A mi m’agrada molt sortir a comprar i veure i tocar el producte abans d’adquirir-lo. Com s’ha fet sempre”, afirma.
FOTOS: DAVID CHAO
