El Nadal cada vegada està més a prop i ja es comença a notar als carrers de la ciutat amb les instal·lacions de les llums o el calendari d’advent. També, des de fa algunes setmanes, la gent ja comença a comprar els seus números de la loteria de Nadal.
Per a alguns, però, no és una data assenyalada. “No hi jugo. Jo crec que ja és costum. Sí que quan treballava agafava el número de la feina i algun cop amb la colla, però no habitualment”, afirma la Maria Dolors. De totes maneres, no obstant això, la sabadellenca reconeix que li agrada molt mirar el sorteig per la televisió encara que no jugui cap número. “Sempre me’l poso perquè em fa gràcia i quan veig a la gent contenta perquè han guanyat me n’alegro. Soc així”, diu rient.
Alguns participen simplement per la tradició i ja tenen uns hàbits agafats. “Només jugo el de la feina perquè ho faig cada any i perquè sempre penses que si toca no et vols quedar amb cara de tonta, sabent que la resta sí que l’han comprat, però res més. Com a molt en alguna extraescolar o activitat dels nens”, explica la Malena que ho considera pràcticament un compromís. El motiu és que “no hi crec gaire” i, a més, considera que “és una forma de gastar diners sabent que la probabilitat que et toqui és molt baixa, gairebé impossible”, afirma. La sabadellenca també apunta que mai li ha interessat i per això no té l’hàbit de comprar més números.
També hi ha els que no juguen ni han jugat mai. “Mai he jugat i mai jugaré cap número”, assevera el Jordi. Els motius són molt clars: “és un tema de probabilitat. És gairebé impossible que et toqui i, per tant, ho veig una pèrdua de temps i diners”, afirma. Per al sabadellenc, a més, no existeix aquesta necessitat de comprar algun número per compromís o pressió social. “Si els toca, doncs que siguin feliços. Jo, la veritat, és que dormo molt tranquil a les nits. No sento la necessitat de comprar cap número perquè ho faci el meu entorn”, admet amb rotunditat deixant clara la seva postura.
