Estar jubilat dona molt temps lliure al sabadellenc Alfons Andreu Garcia (1947), tal com explica ell mateix. Comptable de professió, va treballar a la mítica Carrosseries Caba. Ser “una mica polifacètic” li permet dibuixar, fer fotografies i moltes altres coses. I com que no li agrada estar quiet, en els últims dos anys ha fet una cosa ben singular: recórrer tots els carrers de la seva ciutat, Sabadell, per conèixer-los, així com les seves entitats, escoles, centres de salut, etc. Amb la feina ja acabada i endreçada en un document a l’ordinador que no preveu publicar, recorda que “volia conèixer Sabadell amb tots els seus racons”.
[caption id="attachment_305543" align="aligncenter" width="1000"]
El sabadellenc Alfons Andreu Garcia / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Va agafar un mapa del municipi, el va fraccionar per no deixar-se cap racó i, quan tenia temps lliure, anava amb bicicleta al tros que tocava, observava, prenia nota de tot, feia fotografies i se’n tornava cap a casa. Ha trepitjat carrers, places, passeigs, ravals, vies i un llarg etcètera de tipologies de carrer que recull el nomenclàtor municipal. Només de carrers, n’hi ha més de 900; d’avingudes, una vintena; de places, més de 200. “Cap m’agrada o em desagrada, n’hi ha de més bonics i més lletjos, llocs on ho han fet més bé o malament”, explica.
Un lloc agradable? L’espai verd dels Merinals, al costat de la carretera de Terrassa, on hi ha l’homenatge als fotògrafs Pere Farran Climent i Pere Farran Giménez (pare i fill). S’ha trobat sorpreses i curiositats, com els noms de carrers fronterers, per exemple, entre Sabadell i Barberà, on en una banda els rètols són d’un municipi i, a l’altra, de l’altre. El carrer més curt de la ciutat, el de les Violetes, al barri del Torrent del Capellà. O les masies que anys enrere quedaven envoltades de camp i actualment estan plenament integrades a la ciutat, com passa amb les de Can Rull i Can Llong.
[caption id="attachment_305542" align="aligncenter" width="1000"]
El document on el sabadellenc té classificats tots els carrers que ha documentat / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Cada cop que anava a algun lloc, és clar, es trobava la gent que hi viu, i això també l’ha fet reflexionar sobre les diferents maneres de viure que hi ha a la ciutat, perquè “hi ha zones molt diverses, vaig trobar de tot, des de quatre o cinc persones mirant gàbies cantant fins a trobar-me un grup de dones escombrant el carrer que em van oferir prendre alguna cosa”.
Un cop tancada aquesta carpeta, Andreu continuarà gaudint de les aficions que no ha abandonat mai, com viatjar pel món i anar amb bicicleta amb la colla.
