Un infart greu, en què va necessitar cirurgia a cor obert, va obligar Nando Caballero (1968) a deixar la passió de la seva vida, la música. Però també el va impulsar a conèixer-ne un altre des de dins, el cinema.
Potser molts el coneixeu com a tècnic de so de l’antiga EAJ-20 del carrer Convent. O a COM Ràdio, on també va ser locutor. Però més que cap altra cosa, era músic.
Va començar fort. Amb vint-i-pocs anys, era baixista de heavy metal. Va ser una època en què treballava entintant còmics com Mortadel·lo y Filemó per a Edicions B i això el va portar a endinsar-se en el món de la pintura i a fer unes quantes exposicions. Però de seguida va tornar al camí de la música, aquesta vegada, als anys noranta, com a cantautor.
[caption id="attachment_301725" align="aligncenter" width="683"]
Nando Caballero / DAVID CHAO[/caption]
I, coses de la joventut, no la va encertar amb el nom: Cantautor de mierda, es deia, tot i recitar cançons poètiques. Cada vegada que el citaven a l’escenari, sorpresa. “Al principi ningú em coneixia i era molt divertit quan em presentaven. Però vaig entrar en el circuit de cantautors de Barcelona i el nom era una llosa”, explica Caballero. Sort que hi va haver volta de full.
Va tocar el baix elèctric durant una dècada amb el grup El Sobrino del Diablo i l’any 2010, en solitari i en català, publica tres discos: Vuit dissabtes d’hivern, Dolors i maldecaps i Plantes d’interior. Fins i tot, havia estat discjòquei. L’ensurt que l’obliga a deixar la música i a estar gairebé dos anys fora de combat arriba el 2013. “No podia cansar-me, ni patir la tensió del directe. Aixecant l’amplificador, em cansava”, recorda.
Aquells dies, de convalescència, un amic cineasta va fixar-se en la seva història i va explicar-la al documental RocanrolCor, que es pot veure a la plataforma Filmin. Aquell amic va veure les idees que tenia Caballero durant el rodatge i ho va anticipar. I així va ser. Va vendre guitarres i pedals i es va comprar un primer equip de gravació. Tenia una nova manera d’expressar-se artísticament.
I això va passar en un moment en què COM Ràdio es transforma en La Xarxa i necessiten càmeres i operadors, una feina ideal per a Caballero. Després de diversos curtmetratges, videoclips i d’estrenar la pel·lícula L’últim salt el 2022, ara prepara el film Eva i Bea.
