La inseguretat ciutadana és el quart problema més important dels catalans, pràcticament empatat amb la insatisfacció amb la política i la immigració, i només per sota de l’accés a l’habitatge. No ho diem nosaltres: és el que s’extreu de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). La inseguretat ha escalat quatre llocs en aquest rànquing en un any. Fa temps que avisem: alguna cosa està passant, les prioritats estan canviant, i les preocupacions de la ciutadania també.
En clau sabadellenca, les dades demostren que no hi ha un problema delinqüencial específic. Estem per sota dels delictes d’altres ciutats de dimensions i característiques similars. Ara bé, constatem que existeix una inquietud envers l’incivisme i el conflicte veïnal, i que cada vegada hi ha menys tolerància envers les ocupacions d’habitatge. Alguns casos són especialment conflictius i generen molèsties i temor entre els veïns, com el bloc de Ca n’Oriac que va ser desallotjat per part d’agents de Mossos d’Esquadra amb el suport de la Policia Municipal ahir divendres.
Hem de felicitar els agents i els òrgans judicials per haver expulsat els ocupes conflictius. També l’Ajuntament, que ha acompanyat els veïns afectats i ha gestionat el cas amb la Fiscalia. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, afirmava ahir que el desallotjament és una mostra de la “tolerància zero” amb les ocupacions que generen problemes de civisme a la ciutat.
El cas del carrer d’Osona ja és història, però queda el llarg patiment dels veïns que han hagut de suportar la situació massa temps. La justícia ja és prou lenta. Cal que el Congrés dels Diputats aprovi un nou marc legal per agilitzar l’expulsió dels ocupes conflictius.
Com dèiem unes línies enrere: les prioritats estan canviant, i les preocupacions de la ciutadania també. Ignorar-ho no servirà de res, al contrari.
