No és una figura gaire coneguda, però Sabadell té síndic propi i és una figura útil a l’hora de recórrer a buscar solucions a problemes enquistats amb les administracions, especialment amb l’Ajuntament. El síndic escolta i força que les coses passin, com fem al Diari. Aquí hi ha espai per a les vostres preocupacions, per molt sectorials o particulars que siguin, com la falta d’una pista condicionada per als aficionats del beisbol o la inquietud entre els usuaris del Mercat de Sant Joan per haver perdut algunes de les seves activitats formatives i lúdiques. Sabadell necessita figures com el síndic i com el quart poder periodístic perquè existeixi un contrapès als poders existents i per garantir que els drets i les llibertats es donen en la seva plenitud, sense matisos ni diferències.
El síndic de Sabadell, Josep Escartín, ha rebut 4.630 queixes en el seu primer any sencer al càrrec. La figura s’ha fet més visible i ha aterrat arreu de la ciutat, amb oficines a diferents barris, fet que explica que hi hagi un 35% més d’atencions que l’any 2023. Una de les principals queixes ha tingut a veure amb la taxa comarcal de residus, que ha generat desconcert i indignació entre molts veïns de Sabadell i d’altres municipis del Vallès on també s’ha implementat.
L’ús de l’espai públic i els problemes de soroll són les altres preocupacions principals dels sabadellencs, i no ens estranya gens. A Sabadell no hi ha una qüestió d’inseguretat als carrers, hi ha incivisme. I també apareix un altre dels afers que els sonarà familiar: els problemes de mobilitat i d’aparcament que es produeixen a diferents barris de la nostra ciutat.
Els números presentats pel síndic constaten la necessitat d’aquesta institució i refermen que els sabadellencs som crítics i volem solucions als problemes del dia a dia. Una societat exigent i que no es conforma és aquella que avança, i Sabadell és exactament així.
