Les obres de rehabilitació de la façana principal de l’església de l’Immaculat Cor de Maria, també coneguda com ‘Els Padres’ o els pares claretians, ja han acabat. Els veïns ja poden veure el nou color que té, el gris, que contrasta amb l’anterior, groguenc, i com s’il·lumina a les nits. L’edifici és una de les tantes joies patrimonials que té Sabadell. La nova façana llueix en ple cor de la ciutat, i l’acompanya un espai públic al dia amb la plaça de Doctor Robert al davant i el passeig de la plaça Major, que ha esdevingut des de fa dos anys un nou lloc de reunió per als sabadellencs.
Els espais de centralitat són elements històrics que hem de salvaguardar, al Centre i a tots els barris. A quinze minuts a peu, la plaça de la Creu Alta també és un bon equilibri entre la identitat històrica, un lloc de comerç i de trobada social en el present, i un espai que s’està revitalitzant gràcies a la inversió privada i pública, amb noves promocions d’habitatge, els FGC, el carrer Major per a vianants. Amb una menció a banda per a Cal Balsach, que és part de la manera de fer i de viure el barri.
La política de tirar-ho tot a terra ha quedat enrere, atrapada en la primera dècada dels 2000. Sabadell es va equivocar, com molts altres llocs d’arreu d’Espanya, per no saber valorar el seu patrimoni material. Ara que, per sort, són altres temps, hem sabut trobar l’equilibri entre avançar i fer canvis sense renunciar al que tenim, que és molt i molt valuós. Les millors ciutats són aquelles que saben combinar passat, present i futur, és a dir, el patrimoni i el llegat històrics amb l’avantguarda i l’adaptació als temps actuals.
