Des d’aquest dimecres, les empreses que exportin als Estats Units estan obligades a fer front a un nou gravamen, aquest del 20%, des que ara fa una setmana el president nord-americà, Donald J. Trump, anés un pas més en la seva croada contra la resta del món —aquesta vegada en matèria comercial— complint així amb les seves promeses electorals. Els primers efectes de l’entrada de la política proteccionista de l’administració americana ja s’ha deixat notar, amb una caiguda generalitzada de les borses, generant, ja, una situació d’incertesa en l’àmbit empresarial.
Coincidint amb l’entrada dels aranzels, la Unió Europea responia als desitjos de Trump anunciant, ahir dimecres, el gravamen del 25% —o del 10% en alguns casos— més d’un miler de productes dels Estats Units, que es començarà a aplicar el 15 d’abril. Es tracta del primer paquet de contramesures que la Comissió Europea posarà en marxa com a resposta al gravamen del 25% imposat pel president americà a les importacions d’acer i alumini de la UE, que va entrar en vigor el març. Així, tots els estats membres —menys Hongria— van donar llum verda a l’aplicació d’aranzels a les importacions de productes dels Estats Units de tota mena. “Comportarà un augment del cost de les matèries primeres i dels costos logístics, fet que afectarà els marges comercials. Per a nosaltres, de manera indirecta, l’impacte més evident està en la logística, que ens obligarà a estudiar possibles canvis en les rutes marítimes comercials i un encariment dels transports”, explica David Ventura, director de desenvolupament de negoci del Grup Carinsa, companyia que compta amb un negoci inferior al 6% als Estats Units.
Tot fa preveure que aquest moviment de Trump en aquesta partida d’escacs és l’inici —o la continuació— d’una escalada que ara com ara no sembla tenir aturador. Davant d’aquesta guerra comercial, l’economista sabadellenc Arnau Bonada posa l’accent en l’impacte indirecte d’aquest nou escenari: “L’impacte directe és molt fàcil de quantificar, de detectar, i inclús de pal·liar, amb ajudes públiques, però l’indirecte pot ser enorme. En una economia tan globalitzada i interrelacionada, qualsevol decisió té impacte, i aquests no es poden arribar a calcular ni a estimar, i això sí que fa por. Les guerres comercials perjudiquen a tothom i gener a patiment a les empreses”, alerta.
En aquesta línia s’expressa el conseller delegat de DigiProces, Jordi Batet, companyia que desenvolupa i fabrica tecnologia per a clients d’arreu del món, reconeixent que “com a fabricants d’electrònica, les cadenes de subministraments per a la fabricació són globals i, per tant, qualsevol material o component que ens arriba, per exemple d’Àsia, també pot tenir-ne components fabricats als Estats Units per al fabricant asiàtic. Preveiem segur un increment de costos en la cadena de subministraments, però a hores d’ara ningú sap dir una xifra”.
Des de Gesame, empresa osonenca dedicada a la fabricació de maquinària per al sector de l’alimentació, i que compta amb el suport del Centre Metal·lúrgic, el mercat americà representa una quarta part del seu negoci, però, tot i això, “no estem excessivament preocupats. Els principals fabricants que dominen el mercat mundial són europeus. El cost de la maquinària per l’importador augmentarà, però totes les màquines del sector pujaran. Podria ser que perdéssim vendes, però aquestes no serà en detriment d’un fabricant americà, sinó perquè aquella inversió no es farà”, explica Carles Acedo, director de Gesame.
Mentre la política proteccionista de Trump anhela, entre altres coses, dur als Estats Units la producció i fabricació de productes d’empreses no americanes, algunes companyies com Gesame o DigiProces, posen en valor la importància de tenir la cadena de subministraments, amb els respectius proveïdors, en el mateix continent, seguint la tendència nearshoring. “Els fabricants que al seu dia van marxar d’Àsia i de l’est d’Europa per instal·lar-se al sud d’Europa, ratifica l’estratègia seguida, que fa que l’impacte amb els aranzels sigui menor”, apunta Batet.
