La mobilitat del futur està al centre del debat a la indústria automobilística, amb el repte de transformar un parc mòbil de combustió al de l’electrificació. En parlem amb el president de la patronal catalana de la distribució d’automoció, Fecavem, Jaume Roura.
Quina és la salut del sector de l’automoció a Catalunya? En general, és d’incertesa degut a aquesta transformació de l’electrificació que no va a la velocitat que tots esperàvem, des dels fabricants als consumidors finalistes.
I a què atribueix la manca de ritme? És el repte principal? No ho crec, que sigui el repte principal, malgrat que Europa ens ho hagi marcat així. Sempre he manifestat, crec que és un fet precipitat perquè no s’han fet les previsions oportunes per afrontar aquesta transformació, i en aquests moments n’estem pagant les conseqüències. Hem de planificar una transformació amb més anys de termini i poder anar incrementant l’ús del cotxe elèctric, però ara com ara s’ha de conviure amb el motor de combustió.
Recentment, el Govern de la Generalitat ha presentat el Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric. Satisfets, des de la patronal? Ho tenim en consideració, que els polítics s’impliquin perquè la mobilitat vagi millorant en tots els seus objectius. Però l’administració també ha d’entendre més del que fa. Per transformar un parc mòbil cap a l’electrificació necessitem diners, però a la vegada també la infraestructura per donar serveis i ajudes a tota la indústria, en general.
Un impuls que contrasta amb un Moves III aturat. Tenim informació que sembla que es reactivarà aviat, amb efecte retroactiu, des del mes de gener. L’important és tenir plans d’ajuda, però que aquests siguin efectius en el moment en què el client decideix comprar el vehicle, no com ha passat en els darrers anys o ara mateix, que es triga a rebre l’ajuda al voltant de dos anys.
A Sabadell, per exemple, les matriculacions de vehicles elèctrics continuen estancades, al 6%. Quins són aquells factors que afecten la venda? El cost de compra d’un elèctric és més car que un de combustió. No tenim prou infraestructures per donar la facilitat per carregar vehicles. Hem de tenir una equiparació com passa amb les benzineres. Avui, per omplir un motor de combustió, en un màxim de 5 minuts el tens ple, amb una autonomia de 500-1.000 quilòmetres. Amb l’elèctric, necessites molt més temps. I això encara no s’ha superat. Per aquest motiu Europa s’ha precipitat en la seva implementació sense valorar les conseqüències.
I el client està sensibilitzat en aquesta transformació? No crec que sigui una qüestió de sensibilització. Crec que hi ha un altre aspecte per reflexionar-hi, com és la formació de la persona que va amb un cotxe elèctric, que requereix uns coneixements a l’hora del seu ús vers el motor de combustió per poder treure-li el màxim rendiment. S’ha d’informar i equilibrar aquesta transformació, perquè això també facilitarà que automàticament vagin augmentant les vendes del vehicle elèctric.
Veu viable que el 2035 es deixin de vendre vehicles de combustió? Ho veig difícil. Ens hem d’implicar-hi tots, començant pels polítics, per posar als fabricants facilitats amb la qüestió de les bateries, i ajustar els costos i els preus per posar el vehicle elèctric a l’abast de tothom. Avui, el gruix del mercat és una classe mitjana-baixa, que opten a vehicles entre 15.000 i 25.000 euros, i d’elèctrics, per aquests preus no n’hi ha. S’han de trobar fórmules per regular-ho, perquè mentre no regulem les diferències entre l’elèctric vers el de combustió, necessitem temps per anar-ho adaptant. L’objectiu hauria de ser 2050, i fins al 2050 anar combinant la fabricació de les dues motoritzacions i, de mica en mica, anar-ho implementant.
Sabadell està pendent de l’entrada en funcionament de la zona de baixes emissions. Quina valoració en fa, per exemple, de la seva implementació a Barcelona? És un pas endavant dels polítics que no han valorat els perjudicis que ocasiona. La mobilitat privada és un bé de llibertat i de necessitat per a moltes persones que han d’anar a treballar en uns horaris que no hi ha servei públic i que, per tant, han d’anar amb el seu vehicle privat. I aquests, per exemple, no poden canviar el cotxe amb tanta facilitat. Posar la zona de baixes emissions és perjudicar les classes mitjanes.
I què proposa? Els polítics, tant els que governen com els que no, han d’adonar-se que el que necessita el país és una renovació del parc mòbil, que és antic. En lloc d’una zona de baixes emissions s’ha de fer un pla d’ajudes perquè totes les persones de totes les butxaques, especialment, les classes més desafavorides, tinguin la facilitat per canviar el cotxe, no només elèctric, sinó també motors de combustió. Si retirem els motors de combustió, no caldrà una zona de baixes emissions. Els de nova generació no contaminen.
