Ara a portada

Contingut patrocinat

Sabadell, 75 anys de memòria d'una ciutat única

Entre el fum de les xemeneies i els bancs de fusta de les places, la ciutat aprenia a mirar endavant sense oblidar d’on venia

  • Sabadell, 75 anys de memòria d'una ciutat única
Publicat el 15 de març de 2025 a les 07:00
Actualitzat el 15 de març de 2025 a les 10:27
L’any 1950, Sabadell era una ciutat de fàbriques en marxa i places plenes de vida, on els dies s’encadenaven al ritme dels telers i les tardes es diluïen en converses a la Rambla. Era un Sabadell de barriades en creixement, de mercats sorollosos i de famílies que construïen el seu futur amb esforç i esperança. Entre el fum de les xemeneies i els bancs de fusta de les places, la ciutat aprenia a mirar endavant sense oblidar d’on venia. Aquell mateix any, enmig d’aquest batec col·lectiu, naixia Funerària Torra, en aquell moment com a “Isidro Torra Fíguls, Servicio Municipal de Pompas Fúnebres de Sabadell”. No amb grans titulars ni fanfàrries, sinó amb la vocació discreta de ser-hi quan més es necessita. Setanta-cinc anys després, Torra continua formant part d’aquesta ciutat canviant, preservant records i acompanyant generacions en el fil invisible de la memòria.Avui, setanta-cinc anys després, la ciutat ha canviat. Les fàbriques han deixat lloc a nous espais, la seva gent s’ha diversificat, el silenci del Vallès ha estat substituït pel brogit de la vida moderna. Però el record, persistent, continua sent el fil que uneix generacions. Aquest article és un viatge a través del Sabadell de les darreres set dècades. Un recorregut per les veus i les petjades d’una ciutat que ha après a transformar-se sense oblidar-se de qui és. Els carrers que guarden històries Hi ha carrers a Sabadell que, si escoltes amb atenció, encara et poden xiuxiuejar històries del passat. Com el Passeig de la Plaça Major, que un dia va ser escenari de celebracions i manifestacions, de trobades furtives i promeses fetes en veu baixa. O el barri de Gràcia, on les cases encara conserven l’empremta de les vides que han acollit. Els anys cinquanta van ser temps d’austeritat, però també d’una ciutat que bullia d’activitat. A la Rambla, els diumenges a la tarda eren sinònim de passejades i mirades de reüll, de nois i noies que es descobrien en un joc de complicitats silencioses. Els aparadors de les botigues eren finestres a un món que s’anhelava millor, i als cafès, els homes llegien els diaris mentre la ciutat anava avançant, lentament però amb fermesa, cap al demà. Aleshores, el record era un exercici col·lectiu. Els avis explicaven històries de quan la ciutat era diferent, i els infants escoltaven, sabent que aquelles paraules, algun dia, també serien les seves. Quan les fàbriques eren el cor de la ciutat Si hi ha un record que persisteix en la memòria de Sabadell, és el del seu passat tèxtil. Durant dècades, el ritme de la ciutat el marcaven les sirenes de les fàbriques, anunciant l’entrada i la sortida dels torns, cridant a les dones i als homes que feien possible la indústria. A l’hivern, les xemeneies dibuixaven ombres llargues sobre els carrers humits, i a l’estiu, la calor atrapada entre les parets de maó convertia les fàbriques en espais de suor i esforç. Però també hi havia una certa orgullosa rutina en aquell món: la certesa d’un ofici transmès de pares a fills, el gest precís d’encaixar una llançadora, la veu d’un encarregat que ressonava entre telers i bobines de fil. I al vespre, la ciutat s’alleujava de la seva pròpia fatiga. Els cinemes s’omplien d’espectadors somniadors, el mercat tancava les seves parades mentre a les cases s’encenien els llums tènues d’una quotidianitat modesta. El Sabadell de la transició: canvi i identitat Als anys setanta i vuitanta, Sabadell va viure una metamorfosi. Les primeres onades migratòries havien fet créixer la ciutat cap a nous barris, com Can Rull i Torre-romeu, i els fills dels obrers ja no volien seguir els passos dels seus pares a les fàbriques. Era una època de transició, de reivindicacions polítiques i de noves veus que reclamaven un futur diferent. La ciutat va començar a transformar-se, les fàbriques van anar tancant i el paisatge urbà va canviar. Però fins i tot en aquest procés de renovació, Sabadell va saber mantenir la seva memòria. Els espais es van adaptar, però el record d’on veníem es va mantenir viu en la gent. Era en els petits detalls on es veia aquesta permanència: en la manera com la gent gran continuava anant al mercat de tota la vida, en els nens que encara jugaven a les places com ho havien fet dècades abans, en les històries que es repetien al voltant d’una taula, construint ponts entre passat i present. Un present que encara mira enrere Avui, Sabadell és una ciutat diferent de la que era fa setanta-cinc anys. Però en el fons, segueix sent la mateixa. La seva gent continua trobant-se a la Rambla, encara es fan mercats a l’aire lliure, encara hi ha carrers que guarden l’eco de passes antigues. Hi ha un moment de silenci, quan algú marxa, en què el record pren tota la seva força. Un últim adéu, un gest de comiat, una història que queda impresa en la memòria dels que es queden. I és en aquest instant que es fa evident que Sabadell no és només una ciutat de passat, sinó també de records que es projecten cap al futur. Els guardians de la memòria Al llarg d’aquests 75 anys, hi ha hagut mans que han ajudat a preservar aquest fil invisible de records. Torra, Serveis Funeraris ha estat testimoni silenciós d’aquest viatge, acompanyant famílies en els moments més íntims i transcendents. Amb respecte i discreció, ha ajudat a mantenir viva la memòria de generacions de sabadellencs, recordant-nos que, en aquesta ciutat que estima els seus records, el passat mai es perd, només es transforma en la història que ens uneix. 75 anys després, Sabadell continua sent una ciutat que recorda. I recordar, al cap i a la fi, és la manera més bella de continuar vivint.

Notícies recomenades