El grup immobiliari nascut a Sabadell SALAS lidera el rànquing de promotores per volum d’habitatges en producció a Catalunya, amb 46 promocions en curs i 2.435 habitatges que es lliuraran entre 2024 i 2026. El grup està format per la promotora, la Fundació SALAS (promotora d’habitatge social), SALAS Construhabit (constructora) i Salas Green Power, (gestora energètica), sumant un total de més de 300 persones en plantilla.
Quins són els orígens de SALAS? L’empresa va ser fundada l’any 1992, per qui avui encara és el meu soci, Pere Esteve. I trenta-dos anys després, la missió original de l’empresa de proveir habitatge d’una manera més social continua present. La promotora del grup no és una promotora financera, és una promotora industrial, tècnica. És veritat que en el món de la promoció immobiliària fa que sempre tinguem una mirada financera, però el nostre objectiu és sempre el mateix: proveir d’habitatges, siguin de venda, lloguer, lliures, socials o assequibles.
Expliqui’m la distinció que fa de la promotora. La promoció d’habitatges requereix molt finançament, perquè movem un gran nombre d’habitatges amb un valor molt elevat (600 MM€ en conjunt). La diferència està en el fet que mentre que la gran majoria de les promotores espanyoles (9 de cada 10) són propietat directa de fons financers estrangers (que només es mouen per aquest interès financer) en el nostre cas el finançament es limita a les promocions privades, mentre que la propietat de l’empresa és nostre, una empresa familiar. Així, en el nostre cas, podem decidir lliurement destinar una part important de la nostra activitat a habitatge social, promogut amb un molt baix rendiment financer o a impulsar la nostra fundació sense ànim de lucre, que avui dia és per si sola una de les majors promotores socials del país.
Habitatge en el seu sentit més ampli? L’enfocament sempre ha estat l’habitatge de primera necessitat, és a dir habitatge per viure-hi, i encara que pugui semblar un oxímoron no ho és. No fem habitatges turístics, ni cases unifamiliars ni segones residències. La nostra activitat és la producció d’habitatge a gran escala d’un segment mitjà i social, que és del que hi ha més demanda. Parlem d’edificis plurifamiliars situats a centres urbans, amb tipologies de 2 i 3 dormitoris... Això ens ha permès assumir un gran volum d’obra sense grans riscos ni grans beneficis.
Tenim més demanda que oferta. Com es soluciona aquesta problemàtica? S’ha de fer a partir d’un pacte d’estat per l’habitatge i en col·laboració publicoprivada. La part pública s’ha d’encarregar de tres temes: a) Generar un volum important de sòl urbà finalista en entorns metropolitans ben comunicats; b) Establir regles i normes urbanístiques i jurídiques uniformes per tot el territori i a llarg termini (trenta anys) que no es puguin modificar; c) Proporcionar finançament a llarg termini a un preu assequible i, si vol habitatge social, proporcionar subvencions a fons perdut. La part privada s’ha d’encarregar d’uns altres 3 temes: d) Promoure (transformar aquest sòl en habitatges acabats) amb un lucre limitat, amb una visió productiva (la promoció a gran escala d’habitatge social de lloguer no pot ser objecte d’un lucre especulatiu); e) Construir l’enorme volum d’habitatges necessaris, amb qualitat, de manera industrialitzada i de forma sostenible, el que requereix tota una transformació del sector; i f) patrimonialitzar aquest parc, assumir el càrrec financer i gestionar-lo, amb una visió social, perquè no és un producte financer qualsevol, sinó habitatges on viuen persones, però amb totes les garanties de poder cobrar els lloguers corresponents, sense assumir el cost social de les persones vulnerables, que és un cost que hem d’assumir tots com a societat. [caption id="attachment_326060" align="aligncenter" width="700"]
El soci i CEO del Grup SALAS, Manel Rodríguez[/caption]
Incideix en el lloguer. És part de la clau de volta? S’ha de fomentar la creació d’un gran parc d’habitatge de lloguer. No només és la solució al problema d’avui, sinó també al de demà. A les dècades dels 80 i 90 no es va fer habitatge de lloguer, i per això no en tenim. S’ha de generar un parc social, de qualificació permanent, perquè d’aquí a 30-40 anys les futures generacions no estiguin igual. L’única manera que l’habitatge deixi de ser el tema crític de l’estat del benestar és que existeixi un parc públic o regulat per preus fixats per l’administració. Si no sempre estarem igual.
Com veu el sector? El sector immobiliari ha viscut diversos moments com el boom de la construcció als 2000 o la crisi immobiliària del 2008, que van truncar l’evolució moderna del sector, arribant avui dia amb uns models tradicionals obsolets. Ara ens trobem davant una quàdruple transformació.
En quins quatre àmbits? La promoció d’habitatge social, la digitalització del sector, la construcció industrialitzada i la sostenibilitat. Respecte a la promoció d’habitatge social tots els actors han pres consciència de la seva necessitat i estem treballant per tal que sigui una realitat i des de SALAS ho fem a través de la Fundació SALAS. En l’àmbit de la digitalització hem fet un pas important amb la implementació de BIM (Building Information Modeling) i LEAN Construction, eines que ens permeten transformar la manera en què dissenyem, construïm i gestionem els projectes, aconseguint una major precisió, planificació i eficiència. Amb la construcció industrialitzada millorem la qualitat, reduint terminis, costos financers i indirectes, impactant positivament en la sostenibilitat, reduint els residus, el consum de CO2 i millorant la qualitat de les condicions de treball i vida dels treballadors. I per acabar, en l’àmbit de la sostenibilitat: els nous materials, nous sistemes constructius i sistemes energètics ens permeten oferir edificis més eficients energèticament, amb millor comportament i més naturals. La quadratura del cercle serà implementar tota aquesta transformació a la vegada que incrementem la producció per donar resposta a la forta demanda i mantenim els costos perquè siguin assequibles... És un repte enorme!
Veurem edificis amb petjada de carboni 0? Estem treballant en aquesta direcció: a SALAS estem mesurant la petjada de carboni dels residus a les obres, per tenir més control de la gestió i poder reduir-la. A la vegada, pretenem que tots els nostres edificis tinguin una qualificació energètica A i fem servir equips de baixa inèrcia tèrmica i que no consumeixen combustibles fòssils. A les obres, hem reduït més del 50% el consum de combustible fòssil per a grups electrògens, a la vegada que incentivem el consum d'energia a través de comptadors contractats tant com sigui possible a companyies d'energies renovables. En vint anys veurem un canvi radical. Veurem baixar molt la dependència de l’energia fòssil. Les noves normatives europees d’obligat compliment per als pròxims anys, ens faran caminar en aquesta direcció. La societat té aquesta sensibilitat? Ho anem percebent, sigui per l’encariment de matèries primeres com per les evidències del canvi climàtic, que aquestes darreres setmanes n’hem tingut algun exemple. Però com deia estem en un moment crític en l’habitatge i hem d’avançar de manera progressiva. Hem de tenir temps per assolir aquests reptes d’una manera orgànica! No es poden imposar d’avui per a demà, perquè suposarien un trencament de la cadena de producció, ja prou tocada.En aquest camí, quin ha estat el paper del Banc Sabadell? Nosaltres sempre diem que és el nostre soci. Totes les empreses, i més les promotores, necessitem molt finançament per poder créixer i fer la nostra feina. Nosaltres valorem tenir un banc proper a les necessitats de les empreses com nosaltres, que som una empresa familiar local, que ens hem fet grans, però que, salvant les distàncies, tenim la mateixa trajectòria que el Banc Sabadell, aquí a la que encara és la nostra ciutat. El banc sempre ha sabut escoltar i entendre els problemes del dia a dia, i per nosaltres és molt important l’ajuda al llarg dels anys. Ens coneix i entén les nostres necessitats, ajudant-nos puntualment amb serveis o finançament.
