DigiProces, que forma part de grup familiar Sistel Group, que alhora inclou les empreses 6TL, SmartLift i INDIC, és referent en EMS (Electronics Manufacturing Services). La companyia desenvolupa i fabrica tecnologia per a clients d’arreu del món i per a un ampli ventall de sectors. En l’actualitat, la utilització de tecnologia puntera —sistemes avançats pick & place en línies SMT (Surface Mount Technology)—, permet a l’empresa arribar a muntar 100.000 components cada hora i a produir 150.000 unitats de producte mensual en la seva planta de Castellar del Vallès. Liderada per la segona generació, DigiProces ocupa a 250 persones a Castellar del Vallès, repartides en dues plantes —Digiproces i 6TL—, i a Bengaluru, a l’Índia, amb 900 treballadors —INDIC—. El passat 2023 va tenir una facturació total de 125 milions d’euros, 50 dels quals a Castellar del Vallès.
D’on neix la idea d’iniciar l’any 1987 el que avui és Sistel Group? Ho va començar el meu pare —Jordi Batet Torras—, que va ser el fundador a Sabadell. Ell va començar en el sector tèxtil, la indústria predominant d’aleshores al Vallès, però cap als anys vuitanta, quan ja tenia inquietud per la tecnologia, va decidir crear l’enginyeria, on va començar a fer projectes d’automatització per a diverses empreses tèxtils, desenvolupant productes per substituir processos més manuals a més automatitzats.
En aquest camí, quins han estat els punts d’inflexió a la companyia? Coincidint amb el boom de la construcció a Espanya, es va crear SmartLift, que desenvolupava productes pel sector de la construcció, com targetes de control i perifèrics per ascensors. Amb els anys, la mateixa necessitat de produir electrònica va fer que desenvolupéssim maquinària per verificar els productes que produíem. Vam veure que podria ser competitiu per altres fabricants i vam crear 6TL Engineering, maquinària que venem a altres fabricants d’electrònica d’arreu del món.
[caption id="attachment_321213" align="aligncenter" width="700"]
D’esquerra a dreta, Gemma Batet (CIO), David Batet (CTO) i Jordi Batet (CEO), segona generació de l’empresa familiar / cedida[/caption]
I DigiProces? És l’empresa que més creix en l'àmbit europeu aprofitant la tendència mundial del nearshoring: amb la globalització, fa uns anys les empreses de fabricants de productes OEM (Original Equipment Manufacturer) anaven a Àsia a buscar fabricants, però ara la tendència és totalment oposada, fruit, entre altres factors, dels efectes de la Covid-19, els diversos conflictes mundials i la necessitat de reduïr la petjada de carboni, fet que europeus i americans hagin decidit canviar d’estratègia. S’ha detectat el sud d’Europa, sigui Itàlia, Portugal o Espanya, com una àrea d'oasi: segura, hi ha coneixement i talent, i no té el nivell de costos com el nord i centre d’Europa. És un bon moment per reindustrialitzar aquestes àrees.
Posi’m un exemple. Tenim un client suec que fa un producte de molt alt valor afegit per a creadors de música electrònica. Aquesta empresa fins a poc produïa els seus productes a Malàisia, però amb la tendència que es viu, han decidit buscar un proveïdor més a prop, a Europa. Després de competir amb altres fàbriques van decidir que seríem nosaltres. I ara, han detectat una millora brutal d’eficiència produint aquí, en lloc de fer-ho a Malàisia. Malgrat que a l’Àsia els costos puguin ser més baixos, expliquen que els hi compensa més pagar una mica més, quan tenen en compte el cost total de les operacions.
Amb aquesta tendència, què s’hi fa a la planta de Bengaluru? Vam arribar-hi l’any 2006, en plena globalització. Allà també utilitzem la tendència del nearshoring: quan un client europeu vol vendre producte a l’Àsia, el fabriquem a l’Índia. Aquí, l’estratègia és intentar ser molt eficients, automatitzar al màxim. A l’índia hi ha més mans i aquí més cervells. El repte és competir amb l’Àsia des d’Europa, i ens n’estem sortint.
Quina estratègia s’ha seguit per arribar al nivell que exigeixen aquestes companyies del centre i nord d’Europa. La fàbrica està digitalitzada. Hem implementat una capa de programari, de la mà del partner de la multinacional americana Aegis: cada unitat que produïm porta un codi Data Matrix, que et permet tenir un arbre genealògic d’aquella peça. Això té dues utilitats: la primera és que si algun dispositiu electrònic falla al mercat, amb un sol clic tens quantes unitats es van produir de la mateixa forma i pots prendre decisions de manera ràpida. I la segona, és que en la part interna disposem d’un nombre molt important de dades que ens permet optimitzar els nostres processos en aquesta missió de més competitius. La manera intel·ligent de competir és ser molt eficient sense que influeixi el preu de la mà d’obra.
En aquest creixement, quin ha estat el paper del Banc Sabadell? El creixement que hem tingut requereix fonts de finançament externes, i durant molts anys el Banc Sabadell ha estat la nostra entitat principal. Per finançar actius i la inversió, necessites un endeutament bancari i, aquest, normalment, te’l proporcionen entitats que creguin amb el projecte, com ha estat el Banc Sabadell, que sempre l’hem tingut al nostre costat.
Competir des de Castellar no és el mateix que fer-ho des de Barcelona. Com s’atrau el talent? Estar a Castellar del Vallès no deixa de ser un hàndicap per les comunicacions que hi ha entre Barcelona i Castellar del Vallès, que no són les més bones i ens treu competitivitat, a l’hora d’atraure aquest talent. El repte és quan un estudiant s’acabi de formar, tingui interès a venir aquí, sabent que no és el mateix tenir la seu a Barcelona que a Castellar del Vallès. Si arribés el ferrocarril o la Ronda Nord, segur que ens ajudaria.
En quins sectors és més palpable el creixement tecnològic? Per exemple, en el de la perfumeria. Tenim un client, des de fa cinc anys, que és una coneguda multinacional catalana dedicada a la perfumeria. Fa deu anys no ens hauríem arribat a imaginar que els tindríem com a clients. Recentment, han fet una aposta molt important per posar tecnologia a l’experiència de l’usuari amb els perfums. Ara, en punts de venta com dutty frees dels aeroports, hi ha un sistema que hem fet en col·laboració amb ells i altres empreses en què l’usuari tria, a través d’una tauleta, què vol olorar, per un orifici et surt l'olor que vols, i la màquina et recomana quines podrien encaixar més. Això substitueix els testers. També s’esta aplicant aquesta tecnologia al Museu del Prado, on els visitants també poden saber, per exemple, quina olor feien les flors d’un quadre.
[caption id="attachment_321216" align="aligncenter" width="700"]
/ D. CHAO[/caption]
