Enric Blasco (Grup IDP): "Ens han preguntat què fem a Sabadell, però no ens volem moure d’on vam néixer”

Recentment, el grup sabadellenc IDP ha estat guardonat amb el premi Albert Vilalta a la infraestructura de l’any 2023, atorgat pel Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, per enginyar la planta industrial de fabricació de panells de fusta de Kronospan a Tortosa, essent el projecte industrial més gran que es va desenvolupar a Catalunya durant el 2022. Avui dia, l’enginyeria sabadellenca, encapçalada pel sabadellenc Enric Blasco, és líder a Espanya en el desenvolupament de projectes en el camp de l’enginyeria, medi ambient i arquitectura, mitjançant la metodologia BIM (Building Information Modeling). El grup té presència a quatre continents i a més de 50 països, compta amb 10 delegacions repartides arreu de l’Estat i ocupa a més de mig miler de persones (més de 30 perfils professionals), de les quals més de 130, als headquarters de la Torre Millenium de Sabadell.

D’aquí a dos anys, IDP celebrarà el 30è aniversari. Remuntem-nos a l’any 1996. Vam començar, juntament amb dos companys més de carrera, el Jaime Polo i l’Aleix Vila, el mateix dia que presentàvem el projecte de fi de carrera a Terrassa, en un despatx de 20 m² al carrer Sant Llorenç de Sabadell. No teníem ni un duro i vam haver de començar des de baix de tot; pintant nosaltres mateixos el despatx i agafant els folis i els cartutxos de tinta de casa els pares. Durant la mili, vam comprar els suplements del diari Expansión o Cinco Días, ara no ho recordo, que ens explicaven com fer el pla d’empresa. A casa, no tenia pares ni empresaris ni enginyers. Vam estar un any sense guanyar ni una pesseta. No va ser fins al següent any que el primer sou van ser 60.000 pessetes.

En aquest camí, quin és el punt d’inflexió que situa l’enginyeria en una de les referents d’Espanya? Vèiem que el sector de la construcció no estava modernitzat i l’any 2010 detectem que als Estats Units es treballa amb la metodologia BIM i decidim incorporar-la, traslladant la indústria al sector de la construcció: si una cadira, que val 60 euros, s’ha analitzat com funciona la roda amb el suport, per què no es pot fer amb un hospital de 50 milions d’euros? El privat, que és espavilat perquè els diners són seus i representa més del 92% dels nostres clients, va veure ràpidament el potencial: m’estalvio els riscos de sobrecostos, els riscos de planificació i no té un preu més elevat. Afortunadament, vam començar amb aquesta metodologia quan érem 30 persones, perquè avui, amb més de 550 persones, no ens n’hauríem sortit.

I amb l’administració? Si no es demana BIM, no es valora la metodologia de treball. Quan et valoren a la baixa, alguna cosa no estem fent bé. Si una cosa val 10 €, no la pots contractar per 6 €, perquè estàs enganyant i fomentes la picaresca i la suspicàcia. Vam entrar a optar al projecte de la base logística de l’exèrcit espanyol de terra perquè des del juliol del 2023, que el Consell de Ministres exigeix aquesta metodologia en projectes públics d’una certa envergadura.

Quins han estat els projectes més rellevants? N’hem fet molts i de tota mena: indústries de diversos sectors, centres de residus, carreteres, logístiques, data center... n’hi ha hagut de més grans que altres, com per exemple el quecomentava amb la nova base logística de l’exèrcit espanyol de terra –més de trenta edificis i amb un pressupost inicial de 350 milions d’euros–, i que ens han permès guanyar més diners, però el meu darrer, com a director de projecte va ser Fira Sabadell. Hi ha un sentimentalisme. És la meva ciutat. Ens han preguntat què fem a Sabadell, que perquè no anem a Barcelona o Madrid, però no ens volem moure de la ciutat on vam néixer.

En els darrers anys, heu adquirit dues enginyeries especialitzades en energia i alimentació. Quin paper ha jugat el Banc Sabadell? És el nostre banc de referència que ens ha acompanyat en el nostre camí des del primer dia, amb una relació de proximitat, entesa i d’aposta per les empreses de la ciutat. En aquestes adquisicions ens ha ajudat i ens ajuda, i també hi ha sigut quan hem tingut moments complicats a l’Amèrica del Sud. Vam perdre molts diners, especialment, els socis, però el banc sempre ens va encoratjar a continuar endavant. Avui dia, el Banc és un més de la companyia.

La tecnologia, com ha succeït amb la metodologia BIM, ha millorat processos. En un futur, cap on ha d’anar l’enginyeria? Cap al món de la dada. Dades per acompanyar el client amb les seves inversions per què ha de tenir clar el què li costarà avui i d’aquí a uns anys. Ens podem trobar amb un client que ens demana automatitzar la seva planta, i avui dia és possible, però cal veure el capex vs opex, per saber la inversió i l’amortització en la reposició X maquinària en X anys. El món ha d’anar cap aquí: que tu prenguis una decisió sobre una base d’informació sòlida a tots els nivells, sigui consum energètic, dades de producció, entre moltes altres.

Ens haurem d’habituar a veure més centres de dades? El consum de dades és brutal. Cada vegada estem més connectats. El 2030, el 50% de les dades de les empreses estaran gestionades al núvol. A Europa hi ha el FLAP –Frankfurt, Londres, Amsterdam i París–, que són centres de referència europeus de centres de dades. Es dona la circumstància que Espanya està connectada amb cables submarins amb Amèrica, Àfrica i Europa. La Península s’ha de desenvolupar amb centres de dades, i és per això que agafem la maleta, com ha fet l’empresari tèxtil sabadellenc per anar a buscar nous inversors que es vulguin implementar al territori.

I en matèria de sostenibilitat? La sostenibilitat és inherent a la nostra companyia. Aplicant la metodologia BIM ja és sostenibilitat, perquè s’optimitza tot el material d’obra. Paral·lelament, des del 2020, anualment duem a terme noves actuacions en matèria no només ambiental, sinó en àmbit social i govern corporatiu. Tenim KPI que cada trimestre revisem: en temes de matèria de petjada de carboni a on estem? Ara hem creat el bo ambiental, que consisteix a fer que la nostra gent, els treballadors, que venen amb cotxe, si a partir d’ara venen amb transport públic, nosaltres assumirem part d’aquest cost, i ens permetrà reduir la petjada de carboni. Tota l’energia nostra és verda, només treballem amb proveïdors que utilitzin energia verda, ho reciclem tot i l’aigua és de l’aixeta. Tenim diversos verticals de creixement, i un d’ells és la descarbonització, que engloba, les renovables, l’electrificació, la reutilització d’aigua i la valorització de residus.