La
història de Castellar del Vallès és plena de figures que han teixit la vila que coneixem avui. Noms i cognoms gravats en equipaments, places i carrers per recordar la vida i mèrits de personatges que transcendeixen generacions. Un dels que ressona a cada cantonada és el que vincula el poble amb la família Tolrà. Però n'hi ha més. Amb aquesta premissa,
Josep Serrano presenta el seu darrer treball, publicat a la revista anual '
Plaça Vella' en forma de monogràfic sobre la figura de
Blai Blanquer Mecier. Una obra que recupera una època de progrés i modernització al municipi castellarenc.
[caption id="attachment_334602" align="alignnone" width="700"]
Josep Serrano | Victor Castillo[/caption]
"Vaig començar a treballar-hi el 2022. L'origen és una feina que havia fet sis anys enrere per elaborar un
arbre genealògic de la família. Això em va permetre fer una biografia d'en Blai Blanquer", narra Serrano. Un dels motors ha estat descobrir com funcionaven els ajuntaments en aquella època, la segona dècada del segle XX. "He trobat sorpreses. Moltes coses, cent anys després, són iguals. I altres han canviat molt. El pressupost, per exemple, no l'aprovava l'Ajuntament, sinó una junta de notables municipal triats per sorteig. Això sí, l'Ajuntament continua sent el germà pobre de les administracions", riu.
Un personatge atípic
La publicació reflecteix
un temps frenètic en clau local, però també a Espanya. "No sé si el període és un abans i un després, però hi ha moltes coses que van marcar fortament la vida de Castellar, com el trasllat del cementiri, la creació d'un dipòsit municipal de gel, les obres de la carretera de Sant Feliu del Racó i Sant Llorenç, les millores en el servei de vigilància nocturna o l'abastiment d'aigua", enumera. Tot plegat, sumat a fets claus al poble, aleshores,
Sant Esteve de Castellar: els polèmics Jocs Florals, La Vallesana o el naixement de la Caixa d'Estalvis són fills d'aquell moment històric. Abans, durant i després del mandat de Blanquer (1912-1915).
[caption id="attachment_334600" align="alignnone" width="459"]
Blai Blanquer | Cedida[/caption]
Posteriorment, va ser jutge de pau de Castellar (1916-1919) . "Llegint els documents, t'adones de realitats com l'impacte de la pandèmia de 1918. O la vaga de les fàbriques Tolrà, que dura cinc mesos i es coneix poc a pesar de tenir repercussió a tota Espanya. Els treballadors van canviar les plaques del passeig Tolrà, on deia 'Viva la anaquía, muera Torquemada'", repassa. Serrano posa l'accent en una
biografia que converteix Blanquer en un
personatge i alcalde atípic: "Va ser un immigrant que arriba a Sabadell amb deu anys. Dorm entre cartrons al
Molí d'en Mornau i es busca la vida, fins que arriba a ser batlle de Castellar", exposa.
Un text "controvertit"
Des d'un punt de vista
sociopolític, admet, el treball té un cert aire controvertit. "La meva tesi és que hi ha
un altre Castellar més enllà del poder dels Tolrà, amb 800 treballadors en un poble de 3.000 persones". Aquell que descriu com el del caciquisme i les tupinades. "És cert que els Tolrà van fer molt pel poble, pagant escoles, safareigs, l'església... Tot això ho feien sota la idea de la caritat. Però hi havia una altra realitat. Al costat d'això, hi havia gent que volia justícia: el moviment obrer, rabassaires, republicans, anticlericals... Se sap molt poc qui eren. Per això, jo vaig decidir posar l'accent aquí", remarca.
La investigació permet revelar noms de castellarencs amb un pes important durant el període de la restauració Borbònica. Relats que entrellacen
cognoms vigents i vincles amb el
tèxtil i la ciutat de
Sabadell. Històries i anècdotes sobre el poder de la família Tolrà i una cara menys coneguda de la vida de l'època. "Quan buscava documentació, trobava molta bibliografia dels Tolrà, però no d'aquesta altra part. Per això em fa especial il·lusió desempolsar-ho. A hores d'ara, ja sabem què va fer la família Tolrà, però és hora de posar en valor tot aquest altre Castellar. Tota aquesta gent que també han fet Castellar", insisteix.
Un esdeveniment clau que canvia el paradigma
A parer de Serrano, la mort de la marquesa de Castellar Emília Carles Tolrà (24 de febrer de 1915) marca un punt d'inflexió. "El moviment obrer perd la por i tres anys després s'organitza la vaga de cinc mesos. Després, Francesc Layret guanya a Castellar. Dos anys després, guanya Lluís Companys i, posteriorment, revalida el triomf amb el 77% dels vots. Hi ha un canvi d'hegemonia", radiografia.
[caption id="attachment_334601" align="alignnone" width="700"]
Josep Serrano | Victor Castillo[/caption]
El document, publicat en l'anuari del Centre d'Estudis Castellar - Arxiu d'Història -amb la col·laboració de l'Ajuntament-, posa la figura de Blai Blanquer a la primera línia. Per a alguns, apareixent potser per primera vegada. Per a altres, aprofundint en el cognom Blanquer que dona nom a la casa modernista de la carretera o que acompanya l'escola inaugurada el 2005 a Castellar en honor al seu fill Joan.
En definitiva, el monogràfic fa valdre un cognom rellevant. "La gent del poble sap que a Fontscalents hi havia una fàbrica de paper que era seva", diu. Les pàgines escrites per Serrano, però, dibuixen un perfil més profund. Una versió de la història que es presentarà dilluns (19 hores) al Centre d'Estudis i Arxiu d'Història.
