La casa Llonch torna a brillar després de viure una rehabilitació integral

  • La casa Llonch torna a brillar després de viure una rehabilitació integral
Publicat el 21 de febrer de 2025 a les 20:44
Actualitzat el 24 de febrer de 2025 a les 21:53

La centenària casa de Francesc Llonch torna a brillar com feia anys que no ho havia fet. La reforma i rehabilitació integral que ha viscut des de principi de 2022 ja ha acabat i des de fa uns mesos té nous inquilins en dues de les seves tres plantes, en què hi ha un habitatge a cadascuna. Està situada al carrer de Cervantes, 43, al Centre, i la promoció ha inclòs la rehabilitació de la casa més la construcció d’un bloc d’habitatges plurifamiliar amb aparcament al costat, que és on tenen plaça de pàrquing els domicilis de la casa, que no té soterrani.

Façana de la casa Llonch, al carrer de Cervantes, 43 / Víctor Castillo

La casa Llonch té el grau més alt de protecció patrimonial que determina l’Ajuntament (1. Integral), i a més és un bé cultural d’interès local (BCIL). Perquè compta amb elements destacats com la façana, les portes de fusta i el mosaic a l’entrada, els vitralls del vestíbul, l’escala la galeria de la planta baixa; l’escala per si sola i el lluernari d’uns nou metres quadrats al sostre de l’escala; les fusteries o les reixes, per citar diversos exemples. El major nombre de cornises que s’ha pogut s’han refet amb motlles que replicaven les originals. Al primer pis, part del paviment original s’ha mantingut i integrat amb el nou.

Elements singulars d'una de les estances dels baixos, amb pati i piscina al fons / Cedida (Torman)

L’estructura actual de la casa data de la reforma que el 1917 va fer l’arquitecte Eduard M. Balcells i Buïgas, sobre l’edifici original de 1872 de Gabriel Batllevell. Un immoble que al llarg de més de 100 anys ha format part de la història de Sabadell, sent seu dels serveis de Cultura de l’Ajuntament i, també, recordat perquè entre 1924 i 1936 a la seva biblioteca s’hi van celebrar els ‘dillunsos’, que eren tertúlies literàries amb intel·lectuals de l’època de la ciutat com el poeta Joan Oliver, el pintor Antoni Vila Arrufat o l’historiador Miquel Carreras, per exemple.

La promotora i comercialitzadora de la rehabilitació ha estat la sabadellenca Hàbitat Català; l’arquitectura del despatx barceloní d’Aquidos i l’obra l’ha fet la també sabadellenca Construccions i Acabats Torman. Fonts de la constructora expliquen que “rehabilitar aquest edifici és un orgull perquè és una feina agradable de fer, però problemàtica per la idiosincràsia que té. Ha sigut especial”.

Vestíbul, amb paviment nou que imita l'original / Víctor Castillo

Arrambador de l'entrada a l'edifici / Víctor Castillo

Lluernari, escala i detall de la barana / Víctor Castillo

Diverses parts del primer pis / Víctor Castillo

Cornisa i vitrall de l'escala / Víctor Castillo

Algunes imatges de la casa tot just començades les obres de rehabilitació:

Fotos: Víctor Castillo