Totes les cases comencen per la façana que, depèn de com sigui, ja pot dir moltes coses de qui viu al seu darrere. Al carrer d’Arimon, un roser presideix la façana de la casa que hi ha, on viu l’artista sabadellenc Agustí Puig, pintor i escultor de peces com la d’Antoni Farrés al parc de Catalunya.
Quan Puig va construir aquesta casa des de zero, substituint l’anterior, el roser ja era a la vorera (creu que data dels anys 70) i el va voler mantenir perquè “com que Sabadell és tan gris, doncs mira, una mica de verd”. I de març a juny esclata la primavera i el roser és més viu i esplèndid que mai. Pel sabadellenc, aquesta és una manera de reivindicar una ciutat més verda i menys grisa, més pensada en les persones i en la seva salut i benestar que en els cotxes. Una vegada, una veïna li va deixar una nota d’agraïment sota la porta pel seu gest. La imatge que encapçala l’article mostra una certa amplitud del carrer, malgrat l’estretor de la vorera.
Ara, i com es veu a la fotografia, aquest tram del carrer d’Arimon està pacificat, entre carrer de la Salut i el de la Creueta, però fins no fa gaire més d’un any a una banda del carrer hi aparcaven els cotxes, i això que la calçada de per si ja era estreta i les voreres, també. De moment, però, el veí celebra que el roser continua sent l’ànima de la seva façana i els cotxes passen de llarg. I el seguirà cuidant, adobant i esporgant recurrentment perquè duri molts anys més i segueixi formant un contorn únic que s’alça des de la planta baixa fins més amunt del primer pis de la casa.
