Les cases angleses viuen una segona joventut. Arquitectes sabadellencs, com Roger Sauquet, rehabiliten amb sensibilitat aquests icònics habitatges de la ciutat per embellir-ne l’essència i donar-hi una visió moderna, contemporània. Al carrer de Gurrea en trobem un bon exemple. I molt particular.
La cuina de la casa anglesa, abraçada per parets de totxos blancs d’obra vista i sota bigues centenàries, comunica amb un modern menjador lluminós de parets planes i un sostre de fustes laminades. Perfectament integrades, les dues parts de l’estança il·lustren temps diferents. Arquitectura per unir el passat i el present i reviure el vers més conegut de J. V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. Al fons, un petit pati per donar profunditat i il·luminació natural a la planta baixa.
Sauquet comenta que “les textures emfatitzen cada espai, contrastats per una escletxa de llum”.
Nova arquitectura per garantir la memòria. Posats a vincular poesia i arquitectura, la casa del carrer de Gurrea no decebria pas a Raimon, que tot cantant advertia: “Qui perd els orígens, perd la identitat”.
