Opinió de Llorenç Vallribera. Arquitecte sabadellenc i soci fundador de Vallribera Noray Arquitectes.
La crisi de l’habitatge ha esclatat amb força recentment. Aquesta situació no és nova; es remunta a la crisi del totxo, però ha anat empitjorant. Ara, amb els ciutadans al límit i els mitjans fent-se ressò, els polítics reaccionen amb anuncis d’inversions sense precedents.
El diagnòstic és clar: la demanda supera l’oferta, els preus són massa alts per als sous, l’especulació d’inversors i les polítiques fallides de les administracions agreugen la situació. Maria Sisternas, directora de l’Institut Català del Sòl, proposa les següents mesures per revertir el problema: incrementar la construcció d’habitatges assequibles, millorar l’eficiència del mercat, mobilitzar habitatges buits, regular les compres d’estrangers, augmentar el finançament públic i optimitzar el parc d’habitatges públics infrautilitzat.
Totes aquestes mesures s’han de traduir en accions concretes, sinó serà impossible arribar a l’objectiu de construir 50.000 habitatges abans de l’any 2030 com va anunciar el president Salvador Illa. El passat mes de novembre, en Manel Larrosa, arquitecte urbanista, va presentar a la Fundació Bosch i Cardellach el seu excel·lent treball «1300 habitatges socials a Sabadell en 5 anys? (dels 50.000 programats a Catalunya). On i com?».
Un nou ordre urbà / Manel Larrosa (cedida)
Perquè el lector es faci una idea de l’abast de la intervenció necessària per complir aquests objectius, s’ha d’imaginar una operació actualitzada al segle XXI com la construcció del barri de Can Deu per part de Vimusa, o barris com la Concòrdia o Can Rull els anys 70. Aquest repte obre un munt de possibilitats que hem de saber aprofitar. Necessitem pensar noves maneres d’aconseguir sòl urbà per a fer els edificis, hem de proposar noves tipologies d’habitatges col·lectius i hem d’innovar en la seva construcció. El treball de’n Larrosa desenvolupa aquestes idees i assumeix riscos. Però per resoldre aquesta crisi hem de ser tan ambiciosos com la síntesis del seu treball: «Un nou ordre urbà, un projecte social».
