Opinió de Llorenç Vallribera. Arquitecte sabadellenc i soci fundador de Vallribera Arquitectes.
Acalorats lectors, si no ha canviat la predicció climàtica per a aquest cap de setmana, m’aventuro a imaginar dos escenaris per a vosaltres. Al primer, llegiu el diari tancats al vostre saló amb l’aire condicionat a tot drap o, si no en teniu, esteu esperant la ràfega d’aire del ventilador en la posició III (mode soroll-molest). Al segon, gràcies a la intuïció atàvica que encara conservem, us heu refugiat sota l’ombra d’un arbre (per ex. una morera), prop d’una bassa que en evaporar-se l’aigua refreda la temperatura ambient i un aire suau es desplaça de la zona ombrívola cap a l’esplanada bleïda.
En el primer escenari, estem gastant energia elèctrica per alleugerir la temperatura extrema. En un llenguatge més tècnic, direm que estem utilitzant un sistema actiu per contrarestar els guanys tèrmics no desitjats. En el segon, aconseguim reduir la temperatura sense consumir energia produïda per l’home. Utilitzem sistemes passius (protecció solar, refrigeració evaporativa, ventilació natural) per arribar a una situació de confort amb impacte nul sobre la biosfera i la nostra butxaca.
Aquests sistemes passius s’han utilitzat tota la vida en l'arquitectura tradicional i es continuen utilitzant en l’anomenada arquitectura passiva. El sistema passiu més utilitzat consisteix a aïllar molt bé els edificis. Gràcies a invents tecnològics com l’aïllament tèrmic o el recuperador de calor, podem aconseguir que l’interior dels habitatges gairebé no s’hagi de refredar a l’estiu o escalfar a l’hivern. Com a mínim, en les noves construccions o grans reformes, hem de deixar de parlar d’eficiència energètica i centrar-nos en no gastar energia.
Si a més de fixar-nos en la tècnica, aprofitem les característiques del clima local i els trucs desenvolupats per l’arquitectura popular al llarg de centenars d’anys, aconseguim que l’arquitectura passiva s’adapti al lloc. En aquest cas parlem d’arquitectura bioclimàtica.
Familiaritzats amb els conceptes d’arquitectura passiva i bioclimàtica, podem parlar d’arquitectura positiva. Aquest concepte, desenvolupat per Josep Bunyesc, arquitecte català per al qual sentim gran admiració al despatx, introdueix aquesta idea com una evolució d’aplicar la sostenibilitat en l'arquitectura: “Les construccions consumeixen energia i recursos en dos moments: en el moment de construir-les i en el moment d'utilitzar-les. Si contemplem l’ús dels edificis al llarg de més de deu anys, és possible convertir-los en energia positiva, és a dir, que generin més energia de la que consumeixen per funcionar. Per tant, poden produir recursos per al planeta en comptes de consumir-ne."
Per als lectors més escèptics, m’agradaria fer una última reflexió. Fa més de 30 anys que tenim la tecnologia per fer realitat l’Arquitectura positiva. Si no l’hem implantat és perquè la societat ha tingut altres prioritats. Això també ha passat en la indústria automobilística. Tot i que el vehicle elèctric es va inventar l’any 1828 (per A. Jedlik), 58 anys abans que el vehicle amb motor de combustió (1886 per K. Benz), fins fa 10 anys no ha estat una alternativa real de consum per a l’acalorat lector.
