Opinió de Llorenç Vallribera. Arquitecte sabadellenc i soci fundador de Vallribera Arquitectes.
A mesura que els dissenyadors i arquitectes guanyem experiència, aprenem la importància de projectar en l’escala adequada. Un dibuix fet a escala és una representació d’un objecte o espai on les dimensions són proporcionals a les dimensions reals. Quan triem l’escala, decidim el grau de detall amb què dibuixarem i pensarem.
En veure, en aquest diari, les idees per a la transformació de l’Eix Macià, vaig pensar que l’article explicava el projecte a una escala excessivament petita: noves terrasses, parterres, etc. Tot i que també parlava de la remodelació de la plaça de la Concòrdia, la pavimentació de l’aparcament davant d’El Corte Inglés i el nou conservatori, en una inversió de 12 milions d’euros, s’ha d’enfrontar l’escala gran.
Treballar en la gran escala vol dir explicar els objectius de ciutat que aconseguirem amb el nou projecte. El primer Eix Macià va ser un exponent d’aquesta ambició: connectar un parc interurbà amb el nucli històric, crear una nova àrea de centralitat, construir edificis terciaris d'importància supramunicipal. També va ser un projecte exemplar en el seu desenvolupament ja que l’administració va convocar concursos públics i va treballar en col·laboració amb els arquitectes de les propostes guanyadores.

Estic segur que projectes com l’Escola d’Infermeria de l’Artèxtil (adjudicat a Vivas Arquitectes i Tomàs Morató) o l’Escola de Restauració a Sallarès Deu (adjudicat a JAAS Arquitectes) acabaran sent de referència a Sabadell. En aquests casos el procés que s’ha seguit en garanteix l'èxit. Però no ho veig tan clar amb el nou Eix Macià.
L’administració i els seus tècnics han d’assegurar i guiar el debat a gran escala, després han d’elaborar un bon concurs i auditar-lo per assegurar que els estudis d’arquitectura especialistes en fer projectes (d’escala intermèdia o petita) treguin el màxim rendiment dels recursos invertits. Altrament, els projectes perden força i tenen el perill d’esdevenir oportunitats perdudes.