Bahrain, Imola, el circuit de Catalunya, Silverstone, el Red Bull Ring, Hungaroring, Spa-Francorchamps, Zandvoort i Monza, algunes de les cites més emblemàtiques del mundial de la Fórmula 1, han estat les nou parades que ha hagut d’afrontar aquesta temporada el jove pilot Pepe Martí amb l’equip del Campos Racing.
Una temporada d’aprenentatge, de menys a més, per al rookie de la categoria que ha acabat estrenant el caseller de punts a territori italià: “Vam començar a estar al davant en aquesta darrera cita i realment crec que ho mereixíem molt abans perquè el ritme i la velocitat hi eren”, apunta el pilot del Campos Racing.
El món de la competició, amb tots els seus factors, inclosos els que no es poden controlar, havien privat a Martí aconseguir més bons resultats a Bèlgica, on el safety car va tallar en sec una gran remuntada: “Fa dues carreres que hauríem d’haver rodat en les posicions de punts, però la sort no ha estat del nostre costat i en aquest sentit marxo amb una mica de pena. Així i tot, això ens fa ser més forts de cara a l’inici de la pròxima campanya”.
A l’Autodromo di Monza, el jove talent per fi va poder lluitar per les posicions capdavanteres i sumar els primers de la temporada, després d’una bona actuació a la qualy i obtenir el desè millor registre. El format d’engraellat invertit li va permetre sortir del segon lloc, posició, però que no va poder mantenir, fins a acabar en la novena posició, aconseguint la millor posició del campionat: “Va ser una carrera difícil perquè anàvem bé i un altre pilot em va treure de la pista. Estàvem rodant en la desena posició i amb les sancions que es van aplicar, hauríem acabat al voltant de la sisena posició. Tant de bo hi hagués més carreres per continuar demostrant on podem estar”, lamenta, tot i celebrar que, per fi, va poder competir a la part capdavantera, mesos després de fer-ho per darrera vegada durant la Fórmula Asia.
Un cop finalitzada la temporada, moment per recarregar piles i analitzar l’estrena a la Fórmula 3, Martí explica que enguany tocava “aprendre i gaudir”, si bé és cert, però, que no amaga la seva frustració en reconèixer que “m’hauria agradat no estar tan enrere i fer podis, però el balanç és positiu. He crescut com a pilot i com a persona i això, al final, és el que importa”.
En la mateixa línia, Martí, que no amaga el seu desig d’arribar algun dia a la Fórmula per competir contra els millors, reconeix que “els esportistes sempre volem continuar creixent i intentar el nostre màxim potencial. Espero que en els pròxims anys pugui continuar gaudint d’aquest magnífic esport”.
