La forma de les cases romanes va inspirar els sabadellencs Harquitectes a l’hora de projectar el que s’ha convertit en la casa 1736, ubicada al barri de Sarrià (Barcelona) i premiada recentment amb el prestigiós premi FAD d’arquitectura. És un reconeixement que s’havia resistit durant més d’una dècada als arquitectes sabadellencs, des que el 2009 en van ser finalistes per primer cop i que, finalment, van rebre el passat 11 de juny al Disseny Hub Barcelona. El premi el van rebre ex aqeuo amb la central tèrmica DH Palencia, de l’estudi madrileny FRPO; i els sabadellencs també van ser distingits amb el de l’Opinió pel mateix projecte, una distinció que atorguen assistents a l’acte de FAD i arquitectes associats.
Aquests reconeixements, especialment el del jurat que és el que mai havien aconseguit, s’han rebut amb entusiasme a Harquitectes, tal com explica un dels quatre socis del despatx, el sabadellenc Xavier Ros, perquè “sempre fa il·lusió. És un premi reconegut, el valorem positivament perquè és un reconeixement de bons professionals en un marc competit”, amb propostes d’Espanya i Portugal.
A més, finalment, permet al despatx de Sabadell aconseguir el premi del jurat, després de quedar finalista en mitja dotzena d’ocasions i ser seleccionats en una altra.
La casa 1736 és d’inspiració romana, principalment, en l’atri que la caracteritza. Tal com explica Ros, “el més especial d’aquest projecte és la sorpresa de descobrir que, quan entres, al centre de la casa hi ha un atri molt vertical que dona llum i aire, inspirat doblement. D’una banda, en la casa romana de Pompeia amb impluvium. I, també, pels palaus típics del Gòtic de Barcelona”. L’atri s’enfila fins al sostre de la casa, per on entra llum i hi ha una finestra que també permet ventilar. Alhora, aquest espai distribueix les diferents zones de la casa.
Protagonisme pel formigó
El material principal amb què està feta la casa, el formigó, és una de les grans característiques del projecte. “És molt radical, però, alhora, acaba sent sorprenent el nivell de confort i tranquil·litat que genera”, comparteix Ros, que desgrana com s’ha realitzat aquesta estructura, amb “un formigó molt especial, molt sec, amb poc ciment i poc armat”.
I, encara que “et penalitza en emissions de CO2 perquè el formigó en genera més que altres materials”, la petjada ecològica queda compensada al cap dels anys perquè “és una màquina tèrmica molt eficient en el nostre context: a l’estiu refresca i a l’hivern aguanta la calor. Durant la vida útil de l’edifici redueix molt el consum energètic i genera un balanç que acaba sent favorable”. Per contrarestar la presència del ciment, sostres de diferents espais són de làmines de fusta.
