Cubells d’escombraries desbordats, entorn natural malmès, veïns cabrejats i treballadors explotats. Traieu-vos la imatge del cap: un altre model de festivals de música és possible. N’hi ha una bona llista que són referència per la seva mirada social i ecològica prevalent: la Regadora, l’Esperanzah!, el Rihihiu, el Cantilafont i l’Insòlit. Són exemples que apareixen a la Guia per la Transició Ecosocial dels esdeveniments i festivals de cultura, del Teler Cooperatiu. Es tracta d’un document per marcar un rumb sostenible, també en el cas de les festes majors.
“En general, els macrofestivals suspenen, tot i que un canvi de mirada és possible. Però els esdeveniments petits cada vegada tenen més consciència”, comenta Violeta Palazon, del Teler Cooperatiu. Sense necessitat d’anar gaire lluny, l’Embassa’t s’ha sumat a una prova pilot perquè els gots es reutilitzin, en lloc de fabricar-ne un a cada edició, a més de permetre portar-ne de casa. “No té cap mena de sentit comprar plàstic cada any. Si el neteges i el tornes a utilitzar, té 5 o 10 anys de vida”. A més, ha creat una política de gestió de residus per a les foodtrucks.
Els banys secs sense material químic, les fonts d’aigua pública, la utilització de led o el marxandatge ecològic són només alguns exemples que apareixen a la guia. La reutilització o el lloguer de materials, en lloc de la compra, també hi apareix. I hi ha uns quants festivals que van més enllà i es deixen senyalística: “S’insta que hi hagi diàleg i no competència”.
Un dels aspectes més rellevants és que els festivals es proveeixin d’empreses locals, “a poder ser una cooperativa”. És una manera “d’implicar la comunitat” i dirigir-hi un impacte positiu. Ja ho fa l’Embassa’t, que compta amb la ginebra sabadellenca Outer o la productora Capsa de Trons.
