Si hi ha una paraula que defineix el Carles Ruiz és vitalitat. En pocs minuts de conversa, transmet una passió contagiosa. És la recepta que l’anima a aixecar la persiana de l’Al Tanto que va de Canto des de fa més de dues dècades, quan va engegar el seu tercer negoci a la ciutat. Al principi, era un local per prendre una copa de vi que, amb el temps, es va anar transformant en el que és avui: un lloc amb encant, cuinat a foc lent amb elements reciclats que li donen personalitat.
Curiosament, ni al servei ni entre els comensals se sent massa gent que cridi el Carles. Per a gairebé tothom és des de fa molt temps el Tato. “De petit em deien Caco perquè era molt bon noi. Va sortir un nino, el Tato, que era el petit de la família. Jo era el petit de la casa i em van començar a dir així”, precisa.
Una passió que ve de lluny
Sabadellenc de tota la vida, el Tato mai deixa indiferent aquells que han tastat el seu esperit optimista. “No em puc queixar. Les coses m’han anat bé. Tenim salut, hem treballat, la gent ens coneix…”, repassa. Tothom qui ha gaudit els seus plats el recorda, no només pels sabors, sinó per la seva energia. “Ens hem fet un nom a Sabadell. Hem passat molts entrebancs, com la pandèmia, però no ens podem queixar. Intento treballar per viure. Que la feina no sigui la base de la vida, perquè la vida és curta. I és molt important mantenir les il·lusions. Cada dia més!”, emfatitza.
Després de 20 anys al carrer de Sant Pau, continua alimentant aquell cuquet que va arribar de petit. “A casa, sempre havien entrat tots a la cuina. Un pelava les patates, l’altre picava la carn… Els pares han sigut creadors, lluitadors, i les arrels sempre hi són”, apunta. Abans d’arribar a l’actual casa, havia impulsat La Queixalada, al carrer de la Borriana, o La Mossegada, al Racó del Campanar, que van anar forjant la seva dedicació. De jove, va assaborir la ciutat, entregant-se a una vocació que ara mira amb uns altres ulls. “Sabadell em coneix. He ‘currat’ molt, però també he gaudit”, analitza sobre els seus inicis, lligat al món de la restauració de Sabadell.
El ‘Tato’, mític restaurador de Sabadell | David Chao
La seva trajectòria va viure el seu moment més mediàtic quan va aparèixer a la petita pantalla, com a concursant del programa Joc de Cartes, dirigit pel terrassenc Marc Ribas. “Va portar molta gent. Vam tenir un any i mig de bogeria absoluta. A més, vam guanyar”, celebra després d’endur-se el premi com a millor restaurant. “Va ser una experiència molt divertida”, confessa sobre aquell capítol, el 2017.
La clau, però, sempre ha sigut el boca-orella: “la millor publicitat, la més real”, diu sobre les bases que han sostingut l’èxit. Allà on va, diu, la gent el reconeix i saluda, prova que ha aconseguit l’estima de molts. Potser per això, no tanca la porta a noves aventures. Ara, mira el futur amb aires d’il·lusions renovades. “Penso en un hotelet, petit… Però no és fàcil”, avisa. Serà aquí? “No sempre ha sigut fàcil muntar coses a Sabadell. Me l’estimo, encara. I em coneix molta gent, s’ha d’aprofitar. Però, de vegades, també està bé trencar i començar de nou”, bufa.
