La carxofa és un producte que es troba ara en el seu millor moment i la seva temporada més bona és la que va de novembre a abril. Es tracta d’una hortalissa amb gran presència a la zona mediterrània i la seva procedència s’ha ubicat al nord-oest d’Àfrica. Era un producte molt cobejat a la cultura gastronòmica grega i romana, i en aquells temps estava catalogada com un ingredient de caràcter afrodisíac.
Minerals i vitamines
Minerals, com el fòsfor, el calci o el ferro, i vitamines A, C i del grup B són alguns dels nutrients que aporta aquest producte. Estem davant d’una hortalissa que pot col·laborar a millorar les persones que pateixen hepatitis (A i B), i també altres afectacions, com la cirrosi.
També aporta altres beneficis, com la fibra, que contribueix al funcionament intestinal correcte i pot ajudar a disminuir els nivells sanguinis de colesterol. I, a més, conté inulina, que es tracta d’un compost que actua com a laxant moderat i que pot ser positiu a l’hora de millorar la funció intestinal.
A Catalunya es conrea en molts punts, el Vallès Occidental entre ells, si bé les de més reconeixement o fama són les del Baix Llobregat, coneguda com la carxofa del Prat, i la del Delta de l’Ebre, que s’anomena carxofa del Baix Ebre i Montsià. És un producte que sembla més adient per a conrear a la costa.
Quan es porta la carxofa als fogons és per elaborar-la de moltes maneres. És un acompanyament deliciós quan es cuina a la brasa, però també en altres plats fets a la planxa.
Cuinar-la saltejada
És ideal per cuinar-la a una paella, saltejada amb qualsevol ingredient, com pot ser el pernil, el bacó o qualsevol classe de bolet, i també agrada molt la truita de carxofa, una altra alternativa a tenir present. Entra perfectament en amanides o minestres de verdures i fins i tot es consumeix arrebossada o cuinada al forn, com a entrant.
Així mateix, és un bon complement en alguns arrossos o guisats de carn, com els peus de porc o la presa ibèrica, i combina amb productes del mar, també, com són les cloïsses, la sípia, els escamarlans o el bacallà.
