Les 17 preguntes per descobrir quina mena de gurmet és la pianista sabadellenca Laura Andrés.
La millor recepta per a impressionar?
Soc un drama a la cuina. No puc impressionar ningú si no és amb un bon pernil i un bon vi. Ah, sí, cremes de verdures, en això tinc un màster. Però la cuina… Uf. Mandra. Molta.
El teu plat preferit?
Home, és que a mi m’agrada molt menjar! Triar un plat és una aberració… Però diré els calamars farcits… de la meva mare! La meva mare cuina increïblement bé. No tinc el seu talent.
El teu restaurant preferit de Sabadell?
El 9 de la Borriana. M’agraden els llocs petits, personals, que sents que hi ha una vida a darrere més que un servei i una cuina. Que hi ha passió i personalitat en allò que es fa.
Però, vaja, recomano agafar el Google i provar-ne uns quants, perquè Sabadell s’ha posat molt les piles en qüestió gastronòmica.
Quin restaurant tens pendent?
No he anat mai al Suís… Em faria gràcia!
Amb qui t’agradaria anar a sopar?
Amb la meva parella. Amb la vida que porto és massa complicat coincidir. A més, no coneix gaire Sabadell i un sopar pel Centre seria una bona presentació.
El millor moment per prendre una cervesa?
A partir de les 12 h s’obre la veda! 11:58 h cafè, 12.02h… canya!
Per quin motiu t’agradaria brindar?
Tant de bo brindar un dia per celebrar ‘Laura Andrés, pianista de gira mundial’. Buah!
I amb quina beguda?
Depèn del país on toqui, no? Ha, ha, ha! És broma, amb un vi negre català, que en tenim de deliciosos. Soc fan del vi.
Pinya a la pizza?
Mai. La pinya colada i jo colada per la pizza.
Sopar mirant la tele, sí o no?
No tinc tele! Si vaig a casa d’algú, m’hi enganxo. Però prefereixo mil vegades sopar amb bona música i una bona conversa. La música no pot estar gaire alta, perquè si no, no em puc concentrar en allò que em diuen.
Gastronomia preferida del món?
Mediterrània, sempre! Catalana, primer; després, la italiana del sud, per aquesta cosa voluptuosa dels horts, els vegetals, l’oli d’oliva, el peix… Em sembla molt més sexi que la cuina francesa. I si hi afegeixes un bon vi… Au!
Quin domini tens dels bastonets asiàtics?
De 0 a 10? Mmm, un 5… Faig veure que sí i quedo bé, però entre tu i jo, se m’enrampa la mà.
Quina és l’última vegada que vas menjar kebab?
Ufff, kebab! Mmm, sí, sí, ara ho recordo, amb la darrera mudança, per tant, fa un parell d’anys. És un clàssic de les mudances, el kebab!
A la primera cita, qui paga?
Tant és, però a mitges a la primera no, mai. Si ho fas, has perdut tot el carnet de punts.
Es pot treure el mòbil a taula?
Sí. No cal ser tan hipòcrita d’anar al lavabo o esperar que l’altre hi vagi per llegir ansiosament el Whatsapp.
Ens tallem a l’hora de demanar els plats més cars?
Sempre m’ho penso. No sempre és el que em ve més de gust.
Amb reserva o sense?
Soc molt d’improvisar, però segons on vas, has de reservar o acabes menjant… kebab.
