[Ander Zurimendi]
Fos una cooptació de les festes paganes per part de l’església cristiana o que el catolicisme en generés les seves pròpies, és innegable que celebrem festes al ritme del santoral.
Ens despertem amb el Concert de Cap d’Any, el dia 1 de gener. I fem cua davant de forns i pastisseries el 6 de gener per no quedar-nos sense tortells del dia de Reis. Ha passat poc més d’una setmana i ja tornem al forn a buscar el tortell de Sant Antoni Abat (17 de gener) i a desitjar que la Covid ens permeti recuperar les passades de cavalls de la festa dels Tres Tombs. Val a dir que malgrat que es va suspendre a Sabadell, si esteu enyorats podeu anar a veure’l a Rubí, el proper 1 de maig.
I si parlem de Sant Antoni Abat, és inevitable anomenar Sant Sebastià. La plantada del pi de Matadepera és la festa més sebastianera al Vallès.
L’entrada al febrer ens porta la Candelera, quan toca mirar el cel i fer un vaticini climàtic. “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. Ah! I a toca firar per Molins de Rei!
I dos sants que no se celebren a Catalunya, com són Santa Àgata (i els seus cors musicals al País Basc, el 5 de febrer) i Sant Blai (amb el cordill beneït i lligat al coll que protegeix l’infant dels refredats, el 3 de febrer).
I llavors, esclata la disbauxa. Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnestoltes. Arreu del territori català i sempre cau en lluna nova. A més, al Carnestoltes vallesà no hi pot faltar un Ball de Gitanes.
Després de les rues de Carnestoltes, arribarà el Dimecres de Cendra. A Terrassa, l’enterrament del Rei Carnestoltes, en què no per casualitat es fa sardinada popular (en l’espectacle de cultura popular també conegut com l’enterrament de la sardina).
I amb ell, la Quaresma. Un període de 40 dies en què no es podrà menjar carn ni peix. I és que hi va haver un temps en què les festes de guardar eren això, de guardar. Un temps en què la Quaresma implicava complir amb el dejuni. I més enllà de la seva arrel cristiana, esdevenia una tradició amb derivades culturals. Com ara La Vella Quaresma, el calendari popular amb el qual es feien passar les 7 setmanes que separen el Dimecres de Cendra del Diumenge de Pasqua. Una Quaresma en què l’aliment protagonista serà el bacallà.
Després arribarà Serra la Vella: l’equador (exacte) de la Quaresma. “És una tradició pensada de cara als nens, per tal d’alleugerir una mica la Quaresma”, contextualitza Josep Alavedra. Al Vallès se celebra habitualment a Ullastrell (al camí de Terrassa a Molins de Rei). Tot i això, l’any passat la van suspendre per la pandèmia.
Passada la Serra la Vella (l’equador actual), arribarà Diumenge de Rams, moment de comprar una palma i (optativament) portar-la a beneir. La Setmana Santa culminarà en el Diumenge de Pasqua, moment en què s’acaba. I dilluns, en què es crida al retorn de les famílies. I els forns, llavors, s’ompliran de mones de Pasqua. Tant de xocolata com de pastís. I al cap de dos mesos, ens plantem a Sant Joan i un altre cop a buscar la coca de crema i fruita confitada!
