• Publicitat

    Un dakar amb segell sabadellenc

    Tots ells aconsegueixen arribaral podi final de Dammam i penjar-se la medalla de ‘finisher’
    / CEDIDA
    Manel Camps
    20 de gener de 2023

    El ral·li Dakar 2023, el raid més dur del món, va tornar a tenir representació sabadellenca. En la seva 45a edició, la quarta de manera consecutiva a l’Aràbia Saudita, Sergi Giralt, Miquel Martí i Josep Nicolás, van aconseguir penjar-se la medalla de ‘finishers’, després de completar amb èxit més de 7.000 quilòmetres, repartits en catorze etapes, d’oest a est, unint el mar Roig amb el golf Pèrsic.

    La representació sabadellenca va participar en la tercera edició de la categoria Dakar clàssic –vehicles anteriors al segle XXI–, que enguany va comptar amb prop d’un centenar de participants.xx En aquesta edició, més enllà de les mateixes dificultats que comporta la navegació o fer front a les temudes dunes del desert Empty Quarter, la climatologia va ser un hàndicap per a tots. Un d’ells, Miquel Martí va viure de primera mà el que és un Dakar per primera vegada: “Soc molt ‘endurero’ i un gran seguidor del Dakar. Quan ho vius, t’adones de la seva espectacularitat i l’aventura que significa estar dotze i catorze a dalt del cotxe”, explica.

    Miquel Martí, al volant del seu Toyota / CEDIDA

    Martí formava tàndem amb el copilot vallesà Xavi Ribas, qui ja comptava amb experiència al Dakar, a bord d’un Toyota Land Cruiser 95, de l’any 1998, amb la intenció d’acabar entre el top 10 de la general i un top 5 en la categoria H2 –mitjana intermèdia–, però tot just començar, les expectatives quedarien en això, enexpectatives: “De seguida van començar a aparèixer els contratemps, amb un problema elèctric, i amb una bolcada en l’etapa 7, que ens va obligar a no poder participar en la vuitena etapa”, detalla Martí.

    Aquest accident, en una pista ràpida, a 90 km/h, va posar en risc la continuïtat del tàndem Martí-Ribas, però que tot i l’espectacularitat i l’estat de la carrosseria, van arribar fins al campament de Riyadh: “Vam completar els 500 quilòmetres que ens quedaven amb els vidres trencats i amb cinc graus de temperatura exterior i plovent. L’assistència va fer un treball excel·lent –Pedregá Team– per poder arribar fins al podi final, acabant en la 54a posició”. Ara, que ja sap el que és ‘passar’ les dunes de l’Empty Quarter, no dubta a assegurar que “cada continent ha tingut el seu què, però la convivència i l’esperit del Dakar estava a l’Àfrica”, defensa, i a diferència dels altres companys es mostra més escèptic davant un possible retorn a l’Orient Mitjà: “D’entrada et diria que no, encara que mai es pugui dir que d’aquesta aigua no en beuré. Si em fessin una bona proposta igual o millor de la que portava, qui sap”.

    “No he mirat les classificacions”

    La malastrugança que va viure Miquel Martí a les beceroles del Dakar clàssic també les viuria el copilot Sergi Giralt. El sabadellenc arribava a l’Aràbia Saudita entre un dels candidats a lluitar per les primeres places, almenys, sobre el paper: el podi en categoria H1, aleshores fent tàndem amb Xavier Piña li atorgaven aquest cartell, encara que en aquesta edició el pilot fos Lorenzo Fluxá i una categoria més ràpida (H2): “Soc un afortunat de poder fer el segon Dakar. Ha estat molt més dur, amb més etapes, més dunes i amb mitges més altes”, analitza, mentre lamenta l’infortuni, només començar, en assegurar que “ens vam trobar la policia que ens va privar el pas, desviant-nos, i només 500 metres després vam bolcar. Allà es va acabar el nostre Dakar. Quan veus que no pots competir, que hi ha més velocitat que regularitat, et desmoralitzes”. Tot i la frustració de no poder lluitar per la victòria, Giralt vol veure el got mig ple d’una experiència que no sap, ara com ara, si repetirà: “El Dakar m’ensenya moltes coses. Vam tenir molts problemes mecànics, però, tot i això, la valoració és positiva. Aquest any no tocava, i veurem si torno, tot dependrà de les condicions”.

    El copilot Sergi Giralt / CEDIDA

    El desè Dakar

    Qui pot demostrar que la duresa d’aquest Dakar ha estat sorprenent per a molts participants és el ‘dakarià’ Josep Nicolás, que enguany ha disputat la seva desena participació: “Em feia gràcia tornar-hi, després de participar a l’Argentina i a l’Àfrica. No em pensava que en el Dakar clàssic seria més tranquil, amb menys duresa, però ha estat tot el contrari, suposo, també per la meteorologia adversa”, assegura, després d’arribar a principis de setmana a Sabadell. Tot i la duresa, Nicolás va ser l’únic dels tres representants que no va patir cap bolcada, però sí que van patir problemes elèctrics, i inclús es van perdre, amb el seu copilot, Amadeo Roigé: “Era conscient d’on anava, però no m’ho imaginava com va ser, la veritat. Amb la regularitat no et pots adormir, has d’anar per feina, i és molt complicat. No tens res a envejar de la velocitat. Per guanyar necessites un cotxe molt ben fet. Necessites molta constància i tenir els mínims problemes possibles”, assegura, Nicolás, qui en gairebé totes les seves participacions, a excepció de la primera, l’any 2003, ho va fer com a membre d’assistència.

    Josep Nicolás / CEDIDA

    Ara, que ja sap el que és ‘passar’ les dunes de l’Empty Quarter, no dubta a assegurar que “cada continent ha tingut el seu què, però la convivència i l’esperit del Dakar estava a l’Àfrica”, defensa, i a diferència dels altres companys es mostra més escèptic davant un possible retorn a l’Orient Mitjà: “D’entrada et diria que no, encara que mai es pugui dir que d’aquesta aigua no en beuré. Si em fessin una bona proposta igual o millor de la que portava, qui sap”.

    Publicitat

    També et pot interessar

  • Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.
    Telèfon: 937 275 545

    Redacció: [email protected]

    Publicitat: [email protected]

    Administració i subscripcions: [email protected]

    Plaça de Ricard Simó Bach, 8. 08202 – Sabadell

    Clica aquí per descarregar-te el MEDIA KIT 2022

    Certificats per:
    Amb el suport de: