Un estudi internacional liderat per la UAB ha analitzat com canvia l’expressió genètica al cervell amb l’Alzheimer. La investigació ha analitzat les dades genètiques del cervell de 800 persones mortes per determinar quines diferències hi ha entre l’expressió genètica en astròcits i neurones entre els individus sans i els que pateixen la malaltia.
Els resultats mostren canvis en els astròcits per intentar adaptar-se a l’entorn tòxic derivat de la malaltia, cosa que empitjora la seva progressió. L’estudi és l’anàlisi transcriptòmica més completa dels astròcits humans en la malaltia d’Alzheimer feta fins ara. La investigació obre la porta a desenvolupar teràpies dirigides a protegir la funció dels mitocondris astrocitaris.
Malgrat que la malaltia d’Alzheimer és una de les patologies més estudiades per la seva alta prevalença, encara es desconeixen els canvis moleculars que provoquen que els astròcits, un tipus de les cèl·lules del cervell, es transformin en els anomenats astròcits reactius, manifestant un canvi morfològic molt pronunciat en resposta a una situació d’estrès. Tampoc, per què les neurones dels cervells malalts tenen dificultats per comunicar-se entre elles o amb els mateixos astròcits.
Les mostres analitzades en aquesta investigació provenien del portal Alzheimer Disease Knowledge i han estat generades per tres clíniques americanes: el Mount Sinai Hospital, el Mayo Clinic i el Religious Order Study/Memory and Aging Project.
Els investigadors han estudiat el conjunt de molècules d’ARN, o transcriptoma cel·lular, que serveix per determinar, de tots els gens, quins s’hi estan expressant i en quina mesura.
“Mitjançant l’estudi del transcriptoma podem veure si hi ha gens silenciats o sobre expressats, i podem entendre què està passant dins de neurones i astròcits”, ha detallat Elena Galea, investigadora de l’Institut de Neurociències (INc-UAB) i primera autora de l’article.
Els resultats han mostrat una elevada heterogeneïtat genètica entre persones amb el mateix diagnòstic clínic, i també que més de la meitat dels individus control tenen un perfil molecular d’Alzheimer, caracteritzat per la disminució de l’expressió de gens sinàptics a conseqüència del dany i la mort de les neurones.
“Això podria indicar que aquestes persones estaven en un estadi molt primerenc de la malaltia (encara sense símptomes) i reforçaria la idea que el diagnòstic clínic ha de complementar-se amb la cerca de marcadors moleculars, com proteïnes de sinapsis neuronals, per determinar la fase en què es troba el pacient”, ha explicat Lydia Giménez-Llort, autora de l’article i investigadora del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i de l’INc-UAB.
