El sector de la construcció viu un moment dolç tot i la sacsejada general produïda per la inflació. Així ho explica el constructor i vicepresident del Gremi de Constructors d’Obres de Sabadell i Comarca, Pere Mañero, en aquesta entrevista feta a la Torre Millenium, on hi ha la seu del gremi, des d’on analitza l’actualitat del sector.
En quina situació està el gremi de la construcció? Ara mateix estem en un moment bo. Com tot, amb les seves circumstàncies, dificultats i complicacions, però el moment és bo. Hi ha feina, les empreses sabadellenques van funcionant i el sector es mou.
L’increment de preus continua sent un fre? Continua sent un gran hàndicap, sobretot pel client final. Tot es deu a la combinació de factors geopolítics que ens arriben a tots i ens atrapen, i a vegades són de molt difícil justificació. Hi ha sectors en què la pujada ha sigut més o menys important, però estem parlant d’una mitjana del 25-30% d’increment en preus que, quan això ho prorrateges al preu d’obra, pot ser un 17-20% d’increment del preu per metre quadrat. El preu de la mà d’obra, que és una part molt important d’un pressupost de construcció, no ha augmentat. El que sí que ho ha fet és la compra del material com alumini, ferro, formigó, sanitaris, instal·lacions en general.
Hi ha prou professionals o en falten? Hi ha mancança de personal especialitzat i format. Sabem que el nostre sector no és atractiu i estem lluitant des de totes les entitats i associacions, fer-nos atractius per la gent jove i que el nostre sector sigui més interessant. I despertar cert interès. S’estan fent campanyes per fer publicitat i donar visibilitat al sector perquè sigui més atractiu, però és molt difícil.
En quins àmbits costa més trobar professionals? A tots. Sobretot volem que entri gent jove amb estudis bàsics de construcció i que s’acabin formant a les empreses. Per part de l’administració hi hauria d’haver algun tipus d’ajuda. La formació professional dual s’hauria de potenciar perquè ens ajudaria molt i, sobretot, que les empreses tinguin certs avantatges per contractar aquestes persones que estan en període de formació.
Precisament, instal·lacions com l’aerotèrmia pugen de preu en un moment en què el món mira cap aquestes propostes més sostenibles. Això ha frenat la seva expansió? Crec que no ha afectat en la seva expansió perquè penso que en el nostre sector som molt conscients que cada vegada hem de ser més eficients i que les instal·lacions que ens permeten fer-ho són indiscutibles, les hem de fer servir sí o sí per tot el que tenim sobre la taula. Les pujades de preu les assumim com podem, però defensem que no podem renunciar a fer instal·lacions més eficients pel seu preu, perquè seria desaprofitar una oportunitat.
Quines mesures prenen per intentar frenar l’increment de costos, si es pot? Malauradament, d’eines per intentar assumir aquest increment de costos no en tenim cap. Intentem millorar els processos, no incrementar el preu de la mà d’obra i buscar la màxima eficiència. Guanyar temps al rellotge, accelerar processos per guanyar temps. Estem en mans del que ens diguin els proveïdors i el mercat, el sector.
Els fons europeus Next Generation estan arribant al sector? Està costant molt arribar-hi. És una llàstima perquè és una oportunitat perduda per tots. La tramitació administrativa està costant moltíssim, és molt farragosa, no ho posen fàcil i és complicat. I és una llàstima, perquè és una gran oportunitat. Per mi, una possibilitat seria que en el moment que la comunitat demana un pressupost [de rehabilitació], s’accepta i es realitza, un tècnic hauria de poder certificar que la feina està feta com està pressupostada i, en aquell moment, l’administració hauria de ser àgil, eficient, i pagar aquest import. I el que passa és que una comunitat de propietaris que no té problemes de recursos econòmics tira endavant una feina, els fons Next Generation arribaran o no, però nosaltres hem de fer aquesta feina per millorar els nostres habitatges. Aquestes persones poden tirar el projecte endavant i altres comunitats que tenen altres inconvenients no ho tenen tan fàcil.
Quin pes té la rehabilitació? Quines actuacions necessita urgentment Sabadell en aquest sentit? Aproximadament un 60% és rehabilitació, a nivell de comunitats i particulars. Trobo que és una bona xifra.
Estem en període electoral. Què li demanen al proper govern de la ciutat? Una demanda històrica. Agilitat en els processos, en la tramitació. Personalment i com a gremi sé que s’està treballant i s’estan fent passes en aquest aspecte. Però falta agilitat en la tramitació de tots els expedients.
L’Ajuntament diu que ha millorat la tramitació de les llicències d’obres i que triga dos mesos i mig a emetre el primer informe. Els corresponen aquestes xifres, o estan lluny de la realitat? Hem notat una certa millora, però encara hi ha molt camí per recórrer. Els terminis, pel meu gust, encara són una mica llargs. És correcte que fins al primer informe triguen dos o tres mesos. Però des del primer informe fins que tens la llicència d’obres a la mà passen tres o quatre mesos més. Estaríem parlant de set o vuit mesos per tenir una llicència. Comparat amb altres ciutats estem dintre de la mitja.
Com es podrien agilitzar aquests tràmits? Sé que s’està treballant molt l’accés a la informació entre els mateixos departaments i amb el ciutadà, però dintre l’Ajuntament cal fer una feina molt important de comunicació i agilització de processos.
Hi ha un ampli consens amb què cal incrementar el parc de lloguer social. Què hauria de fer la ciutat, des de la part pública i la privada? La meva opinió personal és que tenim una gran mancança d’habitatge social, cada vegada es veu més. Els preus de venda i lloguer estan pujant, incrementats també per l’increment dels costos de la construcció. Una mica, tots hauríem d’abandonar la visió naïf que, quan es fa habitatge social no s’ha de guanyar la vida ningú. Perquè al final, no ens enganyem, les empreses i tots ens llevem al matí per guanyar-nos el nostre sou i la vida. Si les administracions ho posessin fàcil perquè aconseguissin que fer habitatge social sigui més atractiu, hi hauria més empreses que ho farien. I amb això no vull dir que s’hagi de guanyar més o menys. No sé com s’hauria de fer, però penso que la feina important de l’administració és fer atractiva l’opció de la construcció i promoció d’habitatge social, perquè les empreses s’hi puguin posar. L’administració no té la capacitat per tirar endavant això, hem de buscar fórmules imaginatives perquè l’empresa privada vegi que la construcció i posada al mercat de l’habitatge social sigui un mercat atractiu, que fins ara no ho és. Com a societat, penso que no ens ha de saber greu que hi hagi empreses privades que fan habitatge social i que, amb això, es guanyin la vida.
Quines polítiques de sòl s’haurien de dur a terme per aprofitar l’espai que hi ha a Sabadell? El percentatge més important que estem fent ara és el sòl de reposició. L’enderroc d’habitatges antics o intentar agrupar-ne d’altres que tenen uns certs anys i fer-ne de noves. Quines polítiques s’haurien d’emprendre? Això seria qüestió de l’Ajuntament de Sabadell, però polítiques més obertes de densitat d’habitatges per metre quadrat, fer un bon estudi de les zones de Sabadell on podríem tenir més metres quadrats dels que tenim, etc. L’Ajuntament i la Generalitat han de fer un estudi més acurat, però penso que hi ha feina a fer en aquest sentit.
L’Ajuntament és molt rígid en la protecció del patrimoni? A nivell municipal és difícil, perquè tots sabem que les administracions tenen els recursos que tenen. Potser s’han de buscar fórmules imaginatives com concessions o cessions perquè aquests espais no es degradin. En l’àmbit particular, hi hauria d’haver més cintura per intentar que la protecció no sigui un problema per a la propietat.
