L’ús de la fusta per a les noves construccions s’ha convertit en un dels elements estrella de l’edició d’aquest any del Construmat, que ha obert portes aquest dimarts al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. “A Catalunya, som un territori que no tenim gas ni petroli, però tenim fusta. Hem d’aprofitar aquesta matèria prima que tan ens pot donar”, reivindica el director comercial de l’empresa del Pallars Sebastia, Sergi Sebastia, que certifica que el seu ús va cada dia a més. El director del saló, Roger Bou, aposta per la complementarietat amb altres elements sostenibles i ha avançat que al 2024 Construmat treballa per pràcticament doblar l’espai i passarà dels 14.000 metres quadrats als 25.000.
A Sabadell ja hi ha diversos exemples d’habitatges de fusta. El primer edifici plurifamiliar d’aquestes característiques es va construir el 2021 a la Creu Alta. Arquitectes locals també n’han fet cases noves o n’han rehabilitat utilitzant fusta, com en el cas d’aquesta transformació en una casa del Centre. En l’àmbit públic, les dues promocions d’habitatge de lloguer social que ha tirat endavant Vimusa aquests darrers anys estan fetes de fusta.
La sostenibilitat és un dels principals eixos sobre els quals gira l’edició d’aquest any del Construmat i dins d’aquest apartat l’ús creixent de la fusta en la construcció. Així ho constata el director del Saló, Roger Bou, que detecta una “tendència clara” de més demanda d’expositors que hi volen presentar els seus productes. No obstant això, Bou és partidari de no crear un debat entre fusta, ara “de moda”; ciment o formigó sinó que hi hagi una “complementarietat”.
Sergi Sebastia és el director comercial de l’empresa del Pallars Sebastia, una empresa familiar de quarta generació i l’única de Catalunya que fabrica estructures amb fusta natural del Pirineu. A més, treballa com a serradora, explotadora forestal i més recentment amb fustes i bigues laminades. Sebastia fa una crida a aprofitar el potencial de Catalunya com productor de fusta i utilitzar-la no tan sols en la construcció sinó també per a la creació d’energia.
Per Sebastia, la fusta “no es pot comparar amb cap altre element constructiu” i recorda que a més d’obtenir-se de la llavor compta, entre els seus principals beneficis, com la lleugeresa, l’eficiència i “transpirabilitat” i a més es tracta d’un material hidroscòpic, és a dir, que regula la humitat per si sola. A banda, considera que no cal preocupar-se tant per la temperatura perquè és un mal conductor i l’absorbeix.
En termes similars, s’hi ha referit Marc Figueras, de Lignia Estructures, una empresa d’Aiguaviva (Gironès) present al Construmat. Figueras en ressalta la calidesa, l’estabilitat estructural, una llarga durabilitat, l’economia circular, que permet mantenir els boscos i una construcció “més saludable” que si s’utilitzen químics o altres productes.
Per la seva banda, l’arquitecte Eduard Quadern, de Quadern Campanals Arquitectes, també en destaca la sostenibilitat i que és un recurs proper” i a més és un material de “qualitats resistents i aïllaments tèrmics”, entre d’altres.
Una demanda creixent
L’ús de la fusta per a la construcció és encara baix, però els fabricants detecten una demanda que va en augment. Quadern explica a l’ACN que en els darrers cinc anys ha percebut una “explosió”, tot i que l’empresa en la què treballa ja fa vint anys que tracta aquest material.
Per la seva banda, Sebastia quantifica amb un 100% l’augment de la demanda des del 2009, quan van començar a utilitzar la fusta en la construcció, si es compara amb els primers anys del 2000. “Actualment, fem entre cinc i sis cases al mes”, remarca.
Pel que fa Marc Figueras, de Lignia Estructures, una empresa especialitzada sobretot en habitatges unifamiliars, certifica que l’ús de la fusta en les construccions és encara molt baix però que les projeccions de futur “són molt bones”. En aquest sentit, assenyala que “poc a poc” els clients van acceptant aquest tipus de construcció, especialment entre la població més jove ja que han tingut una educació més enfocada cap a la sostenibilitat i cap al reciclatge. En canvi, l’ús de la fusta costa més d’introduir entre els clients i arquitectes de més edat, sostenen des de l’empresa gironina.
El sector de la construcció, en un moment “sòlid”
El director del Construmat, Roger Bou, apunta que la recuperació del sector de la construcció després de la pandèmia i altres crisis és un fet. “El que parles amb moltes empreses és que el sector està en un moment sòlid, de creixement no exagerat però sí sostingut, les empreses estan en una solidesa financera”, comenta Bou en declaracions a l’ACN.
De fet, una conseqüència d’aquest bon moment és que el saló ja està plantejant doblar l’espai expositiu i passar dels 14.000 metres quadrats als 25.000. Per ara, ja han rebut sol·licituds d’empreses per reservar espai per a l’any que ve, fet que implicaria fer ús de més espai del recinte de Fira de Barcelona.
Manca de mà d’obra en el sector de la construcció
Un altre dels aspectes presents en el saló és la manca de mà d’obra en el sector de la construcció. Es tracta de perfils que dominin els oficis i d’altres que han sorgit amb la digitalització i robotització. “Cada vegada més gent que està a l’obra té més de 55 anys i cal gent jove que es formi”, indica Bou, que també posa l’accent en nous perfils relacionats amb l’automatització, l’ís de la maquinària, la industrialització i robotització del sector.
Per aquest motiu, ha afegit que Construmat voldrà posar el seu “granet de sorra” amb la celebració d’una jornada, el tercer dia de fira, en què estudiants, dones i joves podran contactar amb empreses que tenen necessitat del nou talent. Hi col·laboraran la Fundació Laboral de la Construcció i el Servei d’Ocupació de Catalunya i també s’espera la participació dels departaments de Recursos Humans de diverses empreses.
