En un portal del Centre de Sabadell, al carrer de les Valls, 29, durant més de 10 anys un interruptor estava encès, però no il·luminava res perquè no hi havia cap llum, només una estructura de ferro deteriorada que calia reparar si es volia arreglar. Ningú li feia cas i havia caigut en la indiferència, fins que va arribar el sabadellenc Guillem Celada (Sabadell, 1986) i el va arreglar per amor a l’art. Literalment. Per gust i sense demanar res a ningú. És el tipus de llum MBM-2, creada als anys seixanta del segle passat pels arquitectes barcelonins Martorell, Bohigas i Mackay i una peça que ha cridat tant l’interès de Celada que n’ha restaurat, documentat i n’ha fet un llibre.
“Em sembla una manera de resignificar-les. Deixen de ser un ferro oblidat en una façana per ser l’element que éren, una làmpada”. En aquest cas, “quan li vaig posar la bombeta es va encendre, la qual cosa vol dir que portava molts anys encesa sense que ningú ho veiés però, un cop restaurada, vaig anar a fer una volta i, al cap de 20 minuts vaig tornar i algú l’havia apagat. Havia tornat a tenir presència”.
Aquest punt atrevit és una de les característiques del sabadellenc Guillem Celada, historiador del disseny i cercador d’aquelles coses que donen singularitat als edificis que ens envolten, sobretot en aquells productes de disseny de la segona meitat del segle XX. Accions com aquestes les va agrupar en un vídeo premiat en el festival Art Emergent celebrat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Des dels 14 anys
Quan tenia 14 anys, Guillem Celada va recollir les primeres peces que va trobar al carrer i, des d’aleshores, el seu camí sempre ha estat vinculat als objectes, els espais que habiten i la seva memòria. Aleshores, Celada no sabia què tenia entre mans, però li va cridar l’atenció. Anys més tard va descobrir el secret d’aquells objectes: eren parts d’una butaca que el dissenyador industrial i interiorista sabadellenc Josep Maria Magem havia fet per un comerç. Celada ho va descobrir investigant sobre Magem quan, anys més tard, li va dedicar una exposició al Museu d’Art. “Va resultar ser el seu primer treball com a interiorista d’un comerç. Havia sigut una elecció seva i, també, va ser una elecció meva de preservar-les. Va ser com tancar un cercle, molt bonic”, recorda.
Les làmpades MBM-2 les van crear els arquitectes barcelonins a principis dels anys 1960. Perquè alguns arquitectes com aquests es dissenyaven les seves peces per completar les seves obres. Al cap dels anys, l’empresa Polinax va comercialitzar aquest tipus de làmpades, utilitzades tant pels arquitectes MBM com d’altres, i en podem trobar tant en façanes, com en vestíbuls i patis interiors especialment de blocs de pisos. Per Celada, aquest objecte és significatiu i cal destacar-lo perquè “és una peça que és configuradora de paisatge, perquè té una presència a les ciutats del nostre entorn molt notable” i “encara avui, gairebé 60 anys després que sortís al mercat”, continua ben viva.
Un llibre que recull la història de les MBM-2
Guillem Celada ha publicat aquest any el llibre MBM-2, editat per Terranova, en què explica l’origen, les particularitats i les còpies i versions que s’han fet d’aquesta particular làmpada. Amb aquest tema central, el text també desprèn com l’autor entén el món material i del disseny, posant en valor els objectes que perduren en el temps, que arriben a tothom i com influeixen en el paisatge urbà, entre altres coses.
“Per mi, treballar la història del disseny ha de donar peu a obrir debats que ens ajudin més a entendre’ns”, apunta Celada. El disseny del llibre és del també sabadellenc Eme Rock i, les fotos, de Pol Masip. El llibre es ven a La Llar del Llibre.
