Opinió de Cesc Bonsfills. L’arquitecte sabadellenc publica mensualment un article per donar a conèixer els millors exemples de l’arquitectura local. Els trobaràs tots aquí.
Quan parlem d’arquitectura que no són edificis entrem en conflicte. Quan no tenim una façana, de què parlem? Què critiquem? Ens limitem a discutir si hi ha molta o poca gespa? A veure si el balanç entre els arbres que hi havia i els que hi ha ara supera l’estadística políticament correcta? En arquitectura sovint tot té una lectura més profunda –o almenys a mi m’agradaria que fos així-.
Quan els espais no estan delimitats per quatre parets sinó per unes quantes cases i el cel, i els mobles no són sofàs i taules de menjador sinó bancs, fonts, fanals i alguna paperera, parlem d’urbanització. Tot, però, és el mateix. L’Arquitectura és allò que es viu, allò que ocupen les persones, allò que dona un espai efímer als somnis.
Una plaça, un passeig o un carrer són la forma d’arquitectura més viscuda però segurament la més ignorada i poc valorada.
El centre de Sabadell –en concret la zona per a vianants- es pot i s’ha d’entendre com una gran actuació unitària i una aposta guanyadora per part d’aquells que, ja fa uns quants anys, van manar dins l’ajuntament. Un macroprojecte fet de projectes d’arquitectes desconeguts (molts d’ells de dins la casa gran) d’un interès notable que van més enllà d’allò merament funcional. Arquitectura urbana.
El material és, en si mateix, el projecte dels carrers del centre. Granit. Una catifa de pedra que s’estén com una teranyina ajuntant places, carrers i edificis. Tot és el mateix: plaça, carrer, escala o vorera…
Amb una sobrietat elegant i clàssica, les traces dels carrers de l’entorn de l’ajuntament van lligant els espais amb un ritme suau i entenedor. Des del Mercat fins a la plaça del Pi-pi, des d’Escola Industrial fins a Sant Cugat… de la plaça Sant Roc fins a la plaça del Gas… Advocat Cirera, Borriana, Palanca… I tornem a començar… Incansablement. Hores i hores voltant per uns carrers còmodes, per unes places agradables, per uns espais lliures de cotxes… I gent, molta gent!
I, si us hi heu fixat, no he parlat del Passeig: aquests petits articles mensuals no estan pensats per parlar d’oportunitats perdudes…
Passegeu, viviu i trepitgeu Arquitectura! Això sí, no ho feu en hores de Càrrega i Descàrrega! I de tant en tant, mireu avall, que alguna peça del terra balla.
